Gorges del Verdon. Sender Blanc-Martel

Ens endinsem a les profunditats de les gorges del Verdon a través d'un camí atrevit que baixa des de dalt la cinglera fins a la llera del riu, i tot seguit el remunta encaixonat entre grans parets. És un camí llarg i linial de 15 km., i cal preveure el transport al punt de sortida o d'arribada. Un cop al peu del riu acabem d'arribar fins a la Mescla, punt on el riu d'Artuby s'uneix al Verdon. Tot seguit ens enfilem a la bretxa Imbert, de més de 100 m. de desnivell, amb una impressionant escala que torna a baixar per l'altre cantó. Recorrem un tram llarg entre grans parets i tot seguit creuem dos túnels, un de més curt i un de 700 m. on cal llum. A la sortida del tram més engorjat un caminet ens enfila al final de la ruta, el petit nucli del Point Sublime.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Chalet de la Maline La Palud-sur-Verdon, Provença (França)
• Distància: 15,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 800 metres
• Temps: 5:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Alguns passos equipats amb escales. Túnels on cal portar llum
• Cartografia: Gorges du Verdon IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ens situem a la localitat de Mostier de Santa Maria (Moustiers Sainte Marie en francès), una bonica localitat d'aire medieval situat sota una notable cinglera. Aquest curiós poblet no es troba exactament a la riba del riu Verdon, però sí força a prop, i és un lloc molt agradable per passar uns dies en aquesta zona de la Provença. La zona més espectacular de les gorges del Verdon es situa entre aquesta localitat i Castellane, més a l'est. En aquest tram el riu d'encaixona i serpenteja entre parets que en alguns punts arriben gairebé als 700 metres d'alçada. Hi ha una petita carretera asfaltada, coneguda com la Ruta de les Crestes, que permet circular per sobre dels cingles, i aturar-se en diversos punts per contemplar la profunditat de l'engorjat. Però sens dubte per conèixer aquesta zona cal caminar i baixar al peu del riu. Avui farem una de les rutes més conegudes i alhora espectaculars de la zona, el sender Blanc-Martel.

El camí inicialment es deia Sentier Martel, en honor de Édouard-Alfred Martel, pare de l'espeleologia moderna i líder de la primera expedició que es va endinsar a les gorges l'any 1905. Posteriorment el camí es va rebatejar com a Blanc-Martel per honorar també a Isidore Blanc, mestre de la veïna localitat de Rougon que l'hi va fer de guia. Aquest camí comença al Chalet de la Maline, del Club Alpí Francès, situat dalt de la cinglera, i al qual s'arribar per carretera asfaltada; i acaba al Point Sublime, un petit nucli sota el poblet de Rougon. És un recorregut línial d'uns 15 km., i cal preveure el transport o bé fins al punt de sortida des de l'arribada o l'inrevés. Al punt d'arribada, el Point Sublime, hi ha una parada de taxis (que surten força cars) i també un autobús que surt al matí (8:45 habitualment) i que porta fins al lloc de sortida. Nosaltres vam esperar l'autobús, però hi havia molta gent, i el que havia de ser un autobús va ser en realitat una furgoneta gran on no hi vam cabre tots ni ens van donar cap alternativa. Finalment vam acordar compartir cotxe amb una parella de joves francesos, de forma que vam anar amb el nostre, i un cop acabat el camí vam tornar amb el seu.

Des del Point Sublime fins al Chalet de la Maline hi ha uns 20 minuts en cotxe per una carretera estreta i plena de revolts. Al costat del refugi hi ha poc aparcament, i imagino que en èpoques de gran afluència turística ha de ser complicat deixar el cotxe. Nosaltres estem de sort i aparquem a la vora de la carretera, no gaire lluny del refugi. L'edifici del CAF es situa al límit de la cinglera, i ofereix bones vistes cap a les gorges. Un caminet neix al costat mateix del refugi. Aquest camí comença a baixar fins al riu. És un camí bo però força dret, i baixa fent alguns zig-zags fins a la llera del riu. En algun punt hi ha escales metàl·liques que faciliten el pas.

Un cop arribem prop del riu, el camí es bifurca. Cap a la dreta podríem seguir el curs fluvial fins al pont de l'Estellier, una passarel·la metàl·lica per a vianants que permet creuar a la riba esquerra. Nosaltres però marxem cap a l'esquerra i comencem a remuntar el riu, que per cert porta molta aigua. Per cert, el nom del riu és ben escaient, ja que les seves aigües tenen un color verd turquesa molt característic, fruit de la descomposició de les roques calcàries de l'entorn. El camí és molt agradable, un itinerari de ribera prop de l'aigua i envoltat de vegetació. Per tant caminarem principalment a l'ombra, amb visió limitada en molts punts. El camí no és gens pla, sinó que és un puja-baixa constant, i des dels punts alts tindrem bones vistes de l'engorjat.

Les gorges cada cop són més profundes, i tenim a banda i banda parets altíssimes. Seguim avançant pel camí ombrívol i aviat trobem una cruïlla. Seguim el caminet cap a la dreta que baixa durant ben bé 10 minuts fins al riu. Arriba just al punt on el Verdon fa un gran meandre per vorejar un gran esperó rocós, i just al punt on gira hi desemboca el riu d'Artuby, un afluent del Verdon que vessa les seves aigües en un indret batejat com la Mescla. El nom occità és prou explícit, ja que és el punt on es barregen les aigües. És un punt molt bonic, estret i engorjat. Fem una petita pausa en aquest racó i tornem a desfer el camí ara en pujada fins a retrobar el principal. Seguim endavant i comença una dura pujada de més de 100 m. de desnivell en pocs metres. Pugem fort per un tram de camí molt dret fins arribar a dalt de la bretxa Imbert, on hi ha un mirador que ens ofereix una excel·lent panoràmica del riu i les parets que l'envolten.

La bretxa Imbert és el punt més alt de la ruta, a més de 700 metres d'alçada, i uns 150 sobre el riu. Cal pujar fins aquest punt per evitar un tram estret i infranquejable del riu, envoltat de parets de roca. Un cop dalt de la bretxa, com dèiem, un petit mirador ofereix una extraodinària visió cap a les dues bandes del riu. Hem pujat des del peu del riu fins dalt la bretxa, i ara toca tornar a baixar per l'altre cantó. Per fer-ho s'hi van instal·lar un sistema d'escales amb més de 250 esglaons. Les escales estan molt ben adaptades a un pas estret i molt vertical. Són unes escales molt dretes que cal baixar amb precaució, especialment en cas que estiguin humides. Tot baixant l'escala contemplem una zona engorjada i molt bonica dei riu.

De nou a la riba anem remuntant el bonic camí de ribera, envoltat de vegetació. Ara el riu canvia radicalment de direcció i caminem cap al nord. Avancem una bona estona per un tram una mica més obert de l'engorjat i sota una gran paret de roca. Dalt la cinglera, molts metres per sobre nostre, observem uns funambulistes que fan equilibris sobre un cable que connecta dues puntes separades centenars de metres. Aquests atrevits equilibristes ens distreuen uns minuts mentre avancem per un tram llarg de camí, potser el més monòton de tota la ruta. Ens tornem a enfilar una mica i trobem l'entrada d'un túnel. Aquest primer túnel que trobem té l'entrada prohibida, i només es permet en cas de tempesta o inundació. Té més d'un quilòmetre de longitud, i segons sembla a dins hi ha algun despreniment. Caminem una estona més pel camí que avança ara més alçat sobre el riu, i arribem a una gran balma on fem una pausa per dinar.

Seguim uns metres més el camí que baixa lleugerament alhora que el pas del riu es torna a engorjar molt. Les parets de banda i banda es van tancant en un congost estret i de parets molt altes, on la llum amb prou feines hi arriba. Quan sembla difícil que hi hagi un pas entremig de les parets de roca, trobem l'entrada del túnel de Trescaïre, de poc més de 100 metres de longitud. Cal portar frontal o llanterna per creuar els túnels, ja que són molt foscos. Nosaltres no hi vam pensar, i vam utilitzar la funció llanterna del móbil, que fa ben poca llum. Poc després de sortir del primer túnel trobem l'entrada del segon, el de Baou, que en té gairebé 700. Aquí sí que la foscor és gairebé total. També cal parar atenció als bassals, alguns de banda a banda. Alguns senderistes, coneixedors d'aquest fet, portaven sandàlies, i atres botes impermeables. Nosaltres amb sabatilles vam haver de fer mans i mànigues per anar saltant entre pedres i no mullar-nos massa els peus. A més a més, dins d'aquest túnel més llarg hi fa força fred. Durant el trajecte subterrani hi ha un parell de finestres que permeten veure el riu, una de molt gran que dóna visió a la gran balma dels Pigeons (coloms). Aquests túnels van construir-se a principis del segle passat amb la idea d'aprofitar el cabal de les aigües per fer energia.

A la sortida del túnel unes escales permeten baixar de nou al peu de l'aigua, i just aquí el camí continua i se separa definitivament del riu. Pugem uns metres fins un aparcament on s'hi pot arribar en cotxe. Des d'aquí podem caminar per la carretera fins al Point Sublime, però hi ha una opció millor: agafar un caminet que puja per sobre la carretera i amb una pujada moderada per un bonic camí ens enfila fins al lloc on havíem aparcat el primer cotxe. Fem una pausa i una cerveseta a la terrassa que hi ha a l'arribada, i esperem uns minuts els amics francesos amb qui havíem compartit cotxe. Al cap de poca estona arriben i emprenem el camí de nou fins al refugi on havíem aparcat l'altre cotxe.

Avui hem fet una caminada molt agradable des de dalt les cingleres que envolten el riu Verdon fins al peu de l'aigua. Després hem remuntat el curs fluvial contemplant de camí algunes vistes espectaculars del profund congost que l'aigua ha anat excavant durant mil·lenis en un terreny calcari. Durant el trajecte trobarem diversos llocs d'interès, com la Mescla, on es barregen les aigües del riu d'Artuby, la bretxa Imbert amb extraordinàries vistes i les seves llargues escales, i finalment els túnels que permeten creuar un tram de l'engorjat d'altra forma infranquejable. És una ruta llarga però molt bonica que ens permet contemplar el preciós riu Verdon i les altíssimes parets que l'embolcallen. En acabat fem una llarga ruta per carretera per contemplar diversos miradors extraordinaris sobre el Verdon, tant de la riba dreta com de l'esquerra.