Tot i no ser el més elevat, possiblement sigui el cim més definit i amb un caràcter més vertical de tot el massís del Catllaràs. Les seves dues punxes cimeres donen nom i personalitat a aquesta massa vertical de conglomerat. Pugem el cim des del monestir de Santa Maria de Lillet, fent una ruta circular pel vessant nord del massís.
Pugem la serra de Sant Marc i gaudim d'una excel·lent panoràmica sobre les valls del Bastareny i del Llobregat. Sortim de Sant Martí de Brocà, pugem fins l'arrodonit cim de Sant Marc, on trobem una ermita mig enrunada. Baixem cap a Paller de Dalt i de Baix i tornem flanquejant la serra. Una ruta circular fàcil en un entorn molt estimat pels veïns de Guardiola de Berguedà i Bagà.
Des de l'entrenyable poble de Sant Jaume de Frontanyà iniciem un itinerari que ens portarà a recórrer la carena de la serra de Faig-i-branca. Després de fer el cim del Puig Lluent perdrem alçada fins al refugi de l'Ardericó, i seguirem les obagues de la zona de Montclús fins al punt d'origen. Un recorregut circular pel vessant més oriental del Catllaràs molt recomanable a la tardor.
Al vessant sud del Moixeró trobem un d'aquells racons bucòlics on l'aigua és protagonista. Seguim els torrents del Forat i de Pendís fins al refugi Sant Jordi, des d'on enfilem cap a sota el Cap de la Boixassa. Arrodonim la volta tornant per la Pelosa, tot seguint el sender marcat PR C-125.
Al costat de l'idíl·lic poble abandonat de Peguera trobem el cingles del Griell, on hi ha una curta i fàcil cresta que es pot recórrer sense gaire complicació. Només en un parell de punts cal superar petits trams d'escalada de IV i IV+. Una activitat curta, fàcil i intensa.
En un dels punts més recòndits del Berguedà, enclavament del municipi de Montmajor i una zona congosta i feréstega trobem mig enrunada la petita església romànica de Sant Martí. És un indret molt poc freqüentat, on la tranquil·litat més absoluta està garantida.
A l'extrem oest del terme de Capolat l'altiplà de Vilella s'esbalça bruscament sobre la Vall d'Ora amb un fort desnivell. Comencem en baixada del pla cap al fons de la vall, la remuntem fins prop del Mirador del President, on enfilem fort fins guanyar la serra de la Timonosa. Baixem fins al mas de Vilella, i acabem d'arribar al punt d'origen planejant.
Amb un aspecte impecable gràcies a les neus recents, organitzem una sortida per la cara nord dels Rasos de Peguera. Sortim des de l'antiga estació d'esquí i comencem baixant fins a l'abandonat poble de Peguera, amb un aspecte impecable. Pugem pel fort pendent de la baga i assolim els dos cims principals de la serra, els Rasos de Dalt i el Pedró.
Aprofitant la lluna plena, amb els Mountain Runners fem una sortida nocturna als Rasos de Peguera. La poca neu fa que no sigui viable sortir amb els esquís, però sortim igualment caminant i alguns amb raquetes a fer un recorregut fàcil fins als Rasos de Dalt, tot seguit el Pedró o Rasos de Baix, i tornem a l'origen per l'antiga pista de les Soques. Acabem la jornada fent-la petar al robert bar dels Rasos.
Amb menys neu de la que aparenta, enfilem una de les muntanyes clàssiques del nord-est del Berguedà. La seva silueta cònica amb la base ampla, i coronada per una antenna reflectora és visible des de molt enllà. En aquesta ocasió hi arribem des del Coll de la Creueta, fent una llarga i monòtona aproximació.
