Cresta de Peguera

Al costat de l'idíl·lic poble abandonat de Peguera trobem el cingles del Griell, on hi ha una curta i fàcil cresta que es pot recórrer sense gaire complicació. Només en un parell de punts cal superar petits trams d'escalada de IV i IV+. Una activitat curta, fàcil i intensa..

Fitxa

• Tipus de sortida: Escalada en cresta
• Lloc de sortida: Sant Miquel de Peguera
• Distància: 3,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 160 m. metres
• Temps: 03:00 h.
• Dificultat: BD, dos trams de IV i IV+. La resta majoritàriament II i III
• Sensació de dificultat: Fàcil-mitjana. Cresta curta i poc exposada. Segon ràpel una mica complicat. Un pas de IV+ entretingut.
• Cartografia: Rasos de Peguera - Serra d'Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)
Sant Miquel de Peguera	00:00	00:00
Inici cresta	00:16	00:16
Final cresta	01:59	02:15
Punt d'inici	00:45	03:00

Crònica

Tot i tenir-la ben a prop de casa no hi havíem anat mai, ja que sabem molt poc d'escalar. En realitat però aquesta cresta és fàcil, i només cal escalar en un parell de llocs, la resta és caminar amb compte i grimpar en alguns trams (II i III). És el primer dia al Berguedà després de les vacances a les Dolomites, i decidim fer una activitat curta prop de casa.

Pugem fins al poble abandonat de Peguera, seguint la pista en bon que surt des del coll de la Creu de Fumanya (Fígols), baixa a la font de Cal Coix, i acaba de pujar fins a Peguera. Aparquem al costat del cementiri, preparem l'equip i comencem a caminar cap al poble. Passem al peu de les primeres cases i voregem cap a l'esquerra, evitant el Roc de Peguera que ens queda just a sobre. Passem el prat del Planàs i ja veiem davant nostre la cresta. Cal seguir-la d'est a oest, és a dir, de dreta a esquerra. En aquest primer tram que podem veure la cresta és suau, poc aèria i poc escarpada. Enfilem fins al fil de la cresta i comencem a caminar cap a l'esquerra.

El primer tram és fàcil, sense cap complicació. Només cal anar caminant pel fil de la cresta poc esmolada. Tot i això cal anar amb compte, ja que cap a la dreta sí que tenim un bon estimball en alguns punts. Anem avançant sense uns perspectiva global de la cresta. Al cap d'uns minuts trobem un tram un xic més aeri en què hi ha algun parabolt, però en una zona gairebé planera. No ens encordem ja que la progressió és fàcil i prou segura. Aviat hem de començar a utilitzar les mans i fer alguna grimpada poc difícil (II o màxim III), això sí, el terreny ja és més escarpat i aeri.

Després d'aquest petit tram de grimpada hem de baixar uns 10 metres, i es pot desgrimpar amb compte o baixar en ràpel, ja que hi ha un parell de parabolts amb anella. Baixem rapel·lant per anar més de pressa. És un ràpel fàcil i curt. Continuem per la cresta, més esmolada i més aèria. Avancem sense encordar-nos, ja que es pot grimpar fàcilment, i no tens sensació de buit. Grimpem alguna agulla fàcil però entretinguda i entrem ja a la zona més aèria i bonica de la cresta. Després d'una desgrimpada incòmoda i un xic bruta per la vegetació trobem el primer tram on s'ha d'escalar. Es tracta d'una curta xemeneia vertical però ben assegurada amb químics.

Preparem la corda i començo a pujar mentre la Sílvia m'assegura des de la base. En pocs minuts hem superat aquesta petita xemeneia, arribant fins a la còmoda reunió que hi ha al cap d'amunt d'aquest tram (no es veu des de baix). Després d'aquest primer tram d'escalada ve potser el tram que he trobat més difícil, un ràpel vertical d'uns 15 metres. La verticalitat del ràpel no és cap problema, però sí la sortida, ja que és incòmoda i exposada. Les anelles es trobem una mica desplaçades lateralment del punt on cal començar, de manera que un cop muntada la instal·lació, quan s'inicia el ràpel cal pràcticament llençar-se al buit i fer una mica de pèndol. Fer el pas costa, i realment impressiona. Superat aquest pas el ràpel és fàcil, vertical i directe. És important que el primer s'autoasseguri en cas de caiguda (maixard, prússic,...)

Després del ràpel ve el tram d'escalada més complicat. Cal superar un tram força vertical al costat d'una fisura. Al principi costa de trobar bons suports per a mans i peus, sobretot cap a l'esquerra. Aquí trobem la major dificultat de la via (IV+). Tot i això està molt ben assegurat, i tot i la poca traça que hi tenim treiem el pas sense complicacions. Superat el tram vertical s'arriba dalt d'una repisa, on cal continuar uns metres més fins a trobar la reunió. Vam posar una assegurança intermitja amb una baga per més seguretat.

Des de dalt d'aquesta vertical agulla es pot baixar cap a l'altra banda, on hi ha el final de la cresta, mitjançant un ràpel llarg, o bé encadenar-ne dos. Si volem fer un sol ràpel llarg cal portar una corda de 50 o 60 metres, i tendir cap a l'esquerra (mirant de front cap al pendent), per la vertical de la roca. Nosaltres només portàvem una corda de 30 metres, i llavors cal fer un primer ràpel seguint el fil de la cresta fins un petit collet, enfilar un curt esperó i allà muntar un segon ràpel en la instal·lació fixa que hi ha.

Al cap d'avall d'aquest últim tram més vertical i emocionant s'acaba la cresta, just quan començàvem a divertir-nos. Des del petit replà al peu de la roca cal prendre un caminoi poc definit que marxa cap a l'esquerra entremig dels boixos, i que ens portarà en pocs minuts als plans de Peguera. Passem pel costat de la casa abandonada de Cal Agutzil, al mig del pla i al costat d'un gran arbre. Acabem d'arribar fins a la pista, i des d'allí en pocs minuts més arribem a Sant Miquel de Peguera, punt on hem començat.

Una activitat fàcil i emocionant ben a prop de casa, en un terreny molt agradable, envoltat d'extensos prats verds, al costat mateix del bonic poblet de Peguera, un enclavament idíl·lic on fa molts anys hi havia hagut una pròspera comunitat minera.