Roca Forcada (1.544 m.)

! Fotografies de poca qualitat fetes amb el mòbil

Tot i no ser el més elevat, possiblement sigui el cim més definit i amb un caràcter més vertical de tot el massís del Catllaràs. Les seves dues punxes cimeres donen nom i personalitat a aquesta massa vertical de conglomerat. Pugem el cim des del monestir de Santa Maria de Lillet, fent una ruta circular pel vessant nord del massís.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Santa Maria de Lillet, La Pobla de Lillet
• Distància: 9,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 705 metres
• Temps: 3:20 h.
• Dificultat: Fàcil. Petita grimpada (evitable) en un últim tram força aeri.
• Cartografia: El Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Monestir de Santa Maria de Lillet	00:00	00:00	0
Castell de Lillet	00:22	00:22	0,7
Xalet del Catllaràs	00:39	01:01	3,0
Collada d'Arderiu	00:29	01:30	4,3
Cim de la Roca Forcada	00:19	01:49	4,9
Masia d'Arderiu (prop)	00:41	02:30	6,3
Monestir de Santa Maria de Lillet	00:52	02:30	9,8

Crònica

La Roca Forcada és un petit cim situat al vessant nord del Catllaràs, modest en alçada i destacat en verticalitat. Precisament el Catllaràs destaca per estar principalment format per elevacions arrodonides i cobertes de vegetació, res a veure amb la verticalitat extrema del vessant nord d'aquesta humil muntanyeta. Es pot pujar al cim en poc més de 20 minuts si deixem el cotxe a la collada d'Arderiu, però fent-ho així ens perdríem la visió global i altiva del cim des de la seva base, així com els magnífics boscos que l'envolten. Així doncs planifiquem una ruta circular fàcil, assequible en un matí en què encara arribarem a l'hora del vermut.

Tenia aquest petit cim anotat a la llarga llista de llocs pendents de visitar des de feia temps, i precisament avui que surto tot sol i tinc un matí disponible aprofito per acostar-m'hi. Ja he dit moltes vegades que tinc debilitat pel Catllaràs, i no em fa mandra acostar-m'hi, ja que sempre reserva sorpreses interessants. A la tardor és quan el massís incrementa encara més el seu atractiu, amb els colors ocres i l'olor d'humitat. Avui m'acosto fins al monestir de Santa Maria de Lillet, punt de sortida i arribada de l'excursió. El monestir es troba a poc menys de 2 quilòmetres de la Poble de Lillet direcció Gombrèn. Cal prendre una pista a la dreta i seguir-la durant aproximadament mig quilòmetre. Pel que he vist més tard una ruta molt similar ja està ressenyada, però amb diferencies notables.

Començo a caminar al costat mateix del monestir, actualment en procés de restauració. El primer tram del camí recorre l'itinerari del PR C-52, i per tant només caldrà seguir els senyals blancs i grocs. A pocs metres del monestir passem pel costat d'un petit edifici molt peculiar, l'església de Sant Miquel de Lillet, coneguda també com la Rotonda, per la seva peculiar forma circular, ben poc habitual en edificis romànics. El camí s'embosca i puja de forma moderada fins assolir un pla d'on destaca una roca vertical, on hi ha l'antic Castell de Lillet. Dalt d'aquesta roca, a part d'algunes restes de les parets del castell, veiem una senyera i una creu. Creuem el prat, deixant a l'esquerra la casa del Castell de la Vila.

El camí discorre per terreny bac, amb una agradable olor de bolets i de bosc humit. El camí és agradable, tot i que en aquest tram no té gaires vistes, en passar per zona boscosa. Sí que en algun punt hi ha alguna ullada cap al vessant est, i podem veure el Pedraforca de lluny. Anem pujant, i quan arribem als prats situats sota la solada d'Arderiu anem un tros per una pista en desús, que aviat retallem prats amunt, evitant la marrada. Cal creuar una zona de mulleres i trobem la pista a l'alçada del xalet del Catllaràs.

Poc s'ha de dir d'aquest peculiar edifici dissenyat per Antoni Gaudí i que va servir per allotjar els enginyers i treballadors de les explotacions mineres del voltant que abastien de carbó la fàbrica de ciment del Clot del Moro. La seva peculiar silueta i la ubicació enmig de prats permanentment verds en fan un lloc molt especial del massís. Actualment el xalet està força abandonat, i només s'utilitza i de forma puntual com a casa de colònies. Prop del xalet hi ha un petit refugi lliure.

Des del xalet del Catllaràs és molt interessant apropar-se fins al mirador del Roc de la Lluna, una esplèndida talaia sobre la vall del Llobregat, el Pedraforca i el Cadí. Però com que és un terreny ben conegut, i avui vull fer una matinal curta no hi acabo d'arribar. Des de davant mateix del refugi agafo un camí ben poc definit que retalla els revolts de la carretera i que en pocs minuts m'enfila fins a la pista que porta al Roc de la Lluna, just a l'alçada del trecant de l'Ardericó, on hi ha un refugi guardat.

Cal seguir la pista de l'Ardericó durant uns minuts en lleugera pujada, i finalment uns metres de baixada fins a l'evident Collada d'Arderiu. En aquest punt cal deixar la pista i trobar un camí que enfila entremig dels boixos cap a les parets de la Roca Forcada que endevinarem a través de l'espessa vegetació. Cal trobar algunes fites i el camí força evident. El camí va a buscar l'aresta del cim pel seu vessant est. Primer enfila fortament per una canal amb vegetació molt espessa. Tot seguit s'arriba a una antiga construcció, probablement un carregador de carbó. Tot seguit el camí canvia de direcció i acaba d'arribar fins a la carena. Quan ja s'acaba la vegetació i trobem l'últim tram de roca podem optar per una simple grimpada que ens portarà al cim, o bé vorejar-lo per la dreta per terreny més fàcil. Una bona opció és pujar grimpant i baixar llavors pel darrere.

Després de la breu grimpada per la roca, però per terreny una mica aeri s'arriba a l'avantcim del pollegó est. Ens separa del cim un petit queixal de pocs metres que cal desgrimpar amb compte. El cim oest i més elevat de la Roca Forcada (1.544 m.) és força estret, i molt aeri pel vessant nord, amb un estimball de més de 200 metres. Per arribar al pollegó est (1.539 m.) caldria assegurar-se, ja que és molt dret, per tant el quedarem a deure. Des del cim principal impressiona força els plans d'Arderiu sota els nostres peus, però a molta alçada. Al darrere deixem la vall de l'Ardericó i les planes de Montclús. A l'est, a prop, veiem l'entramat de roques del Joc i d'Arderiu. Enllà sempre visible el Pedraforca.

Tornem vorejant la cresta i evitant l'última grimpada. Un cop retrobat el camí de baixada ja només cal desfer-lo fins la Collada d'Arderiu. Aquí cal buscar un camí poc evident que marxa cap al nord, baixant fortament entremig d'un bosc espès i humit. Trobem alguna fita escadussera que ens fa palès que algú passa per aquí de tant en tant, tot i que poca gent, ja que el camí és poc definit. Després d'un tram de baixada pronunciada passem al costat d'uns camps abandonats, el Camp Gran sota la casa d'Arderiu, que veiem uns metres per sobre del camí. Trobem una pista difusa que seguim fins un revolt, ja passada la casa. Aquí de nou busquem un camí que marxa direcció nord i que comença el llarg flanqueig per la Solana d'Arderiu. Algun altre itinerari que he trobat posteriorment transita més per sota, per la casa del Junyent i la pista. El camí que seguim flanqueja més amunt, perdent alçada progressivament.

El camí sempre va flanquejant, seguint la vall de Junyent des de l'alçada. Passem per una zona boscosa, al costat del vertical Catau del Castel. Arribem fins un punt en què fa unes quantes zigues-zagues molt marcades per perdre alçada en un tram mes costerut. Aviat arribarem a una pista que seguirem uns pocs minuts fins al Castell de Lillet. Aquí ens reincorporem al camí de pujada i el desfem durant uns pocs minuts més fins a tornar Sant Miquel de Lillet i el monestir de Santa Maria.

Aquesta és una ruta molt curta i amb un desnivell moderat, apta per fer-la en una matinal breu. Permet descobrir el vessant més vertical del Catllaràs, assolint un cim bonic de roca conglomerada, alhora que permet gaudir d'excel·lents vistes i de la frondositat dels boscos del massís.