Contorns de Vilella

A l'extrem oest del terme de Capolat l'altiplà de Vilella s'esbalça bruscament sobre la Vall d'Ora amb un fort desnivell. Comencem en baixada del pla cap al fons de la vall, la remuntem fins prop del Mirador del President, on enfilem fort fins guanyar la serra de la Timonosa. Baixem fins al mas de Vilella, i acabem d'arribar al punt d'origen planejant.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminar - Córrer
• Lloc de sortida: La Collada, Taravil, (Capolat, Berguedà)
• Distància: 14,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 820 m. metres (total)
• Temps aproximat: 3:40 h.
• Dificultat: Fàcil. Trams d'orientació delicada
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Serra d'Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	Temps (h.)	Dist. (km.)
La Collada	00:00	0,00
Grau de Ventiola	00:47	2,87
Sant Lleïr de Valldora	01:04	4,74
Mirador del President	01:33	8,01
Coma d'Escales	01:37	8,42
Roc del Mestre	02:36	10,18
Vilella	03:15	11,46
La Collada	03:40	14,10

Crònica

En un matí fred i assolellat amb la Sílvia decidim fer una ruta a ritme d'entrenament, és a dir, correrem en els trams planers i baixades, i pujarem com podrem. Triem una zona poc concorreguda, i amb alguns trams perdedors. Per això en alguns punts caldrà parar atenció al mapa i al GPS. El principal inconvenient d'aquesta ruta és que la baixada es concentra al principi i la pujada al final, per tant una possible alternativa seria fer-la al revés. Ens sembla però que l'orientació serà més fàcil en sentit horari. Així doncs ens dirigim amb vehicle fins al la Collada, al punt més occidental de la carretera de Capolat, passat Taravil i Cal Bertran. Aparquem en un petit replà on marxa una pista tancada al trànsit per una cadena.

Comencem el primer tram de pla, seguint la pista tancada per la cadena. Durant una bona estona anirem seguint el GR-1 o Sender Transversal. Passem ràpid el tram planer, tot contemplant la vista lateral del Pedraforca, i també Ensija, el Cadí, el Port del Comte i la Serra del Verd, que mica en mica es van cobrint de núvols. Aviat la pista comença a baixar mica en mica. Més endavant ens emboliquem una mica, ja que han obert noves pistes i les marques GR costen de seguir. Havia passat feia temps per aquí, i ha canviat molt amb les pistes que han anat obrint recentment. Anem baixant per les valls de Cal Sant, perdent alçada ràpidament. Arriba un punt en què cal abandonar la pista i seguir per sender. A partir d'aquí la ruta és més bonica i divertida. El camí baixa fort, especialment al Grau de Ventiola. En aquest punt ja tenim una bona visió de la Vall d'Ora que tenim als nostres peus.

Anem seguint el GR fins a desembocar en una altra pista, ja pràcticament al fons de la vall. Acabem de baixar fins a la pista principal que ressegueix la Vall d'Ora, i la seguim amunt, deixant el riu a la nostra esquerra. La pista va pujant progressivament fins a l'alçada de la magnífica església romànica de Sant Pere de Graudescales, que veiem a la nostra dreta, sense acabar-hi d'arribar. En aquest punt la pista es separa del riu, comença a pujar més fort, i les pulsacions es disparen. Al cap d'uns metres la pista gira bruscament a l'esquerra, punt en què haurem de deixar la pista i buscar un viarany poc definit. Abans però ens acabem d'arribar fins al Mirador del President, seguint la pista uns metres més. Des del mirador tenim una bona panoràmica de la Vall d'Ora, així com de Sant Pere de Graudescales força metres per sota.

Desfem els últimes metres fins al punt en què la pista fa un gir de 180º. Ens endinsem pocs metres pel camí que ressegueix la coma d'Escales, però al cap de molt poc trobem un camí que sembla que havia estat una antiga pista que marxa cap a la dreta. La seguim en pujada forta uns 30 metres. Tornem a girar a l'esquerra, i de seguida a la dreta, en un camí que comença poc definit. Aquest és el punt clau de la ruta, ja que és fàcil perdre's. Cal buscar un caminoi que enfila muntanya amunt, perpendicular a la vall, descartant els altres camins que segueixen la trajectòria de la vall a diferent alçada. Aquest camí puja fort per l'obaga de la Coma d'Escales.

Al cap d'una estona de forta pujada arribem al peu d'un gran faig, actualment despullat de fullatge. En aquest punt el camí tendeix cap a l'esquerra, i continua pujant però amb menor intensitat. Anem enfilant la feréstega serra de la Timonosa. El camí està força embrossat, però es pot seguir sense problemes. Ara bé, no ens estalviarem unes quantes esgarrinxades d'esbarzers i argelagues. El camí va seguint sempre pel vessant nord obac, fins a guanyar la carena. Tot seguit continua per la carena uns metres, i després segueix ja pel vessant sud, vorejant el Roc del Mestre i el Roc de l'Aigua. A la nostra esquerra, veiem força metres per sota els bonics congostos i canals de les Fraus de Vilella.

Tenia l'esperança de trobar algun camí per seguir el fil de la carena de la serra de la Timonosa, però la zona és molt emboscada, i l'únic camí i encara poc definit flanqueja a mitja alçada, i va baixant direcció a la casa de Vilella. A mesura que ens aproximem a la casa anem perdent alçada. Aquí el camí és poc definit, i cal baixar gairebé entremig dels garrics. Arribem a la mateixa casa de Vilella, habitada i en ple funcionament. És una casa gran, ubicada a l'extrem d'una gran planura, a l'extrem oest del terme de Capolat, a redós del Tossal de Vilella. Només s'hi arribar per una pista forestal. Des d'aquest punt tenim una excel·lent visió cap a la zona de Busa.

Passem pel costat mateix de la casa de Vilella, l'església de Santa Margarida i una gran alzina. La idea inicial era dirigir-se cap al Roc de les Monges i el Tossal de Vilella, i tot seguir anar a buscar el GR i tornar al punt d'origen. Però com que se'ns ha fet tard, des de Vilella seguim la pista de terra durant uns 3,5 km. que ens portarà en lleugera pujada fins al punt d'origen.

L'excursió d'avui recorre una zona poc habitual, sobretot la segona part, un terreny feréstec i poc fresat. Combina la plana de Capolat, la fondalada de la Vall d'Ora, l'obaga d'Escales, la feréstega serra de la Timonosa i l'extrem oest de la serra dels Tossals.