Els Empedrats

Al vessant sud del Moixeró trobem un d'aquells racons bucòlics on l'aigua és protagonista. Seguim els torrents del Forat i de Pendís fins al refugi Sant Jordi, des d'on enfilem cap a sota el Cap de la Boixassa. Arrodonim la volta tornant per la Pelosa, tot seguint el sender marcat PR C-125.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Cal Cerdanyola, Bagà
• Distància: 10,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 850 m. metres
• Temps: 03:50 h.
• Dificultat: Fàcil
• Cartografia: Moixeró - La Tosa, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Cal Cerdanyola	00:00	00:00	0
Bullidor de la Llet	00:25	00:25	1,2
Empedrats	00:20	00:45	2,0
Refugi Sant Jordi	00:48	01:33	5,1
Cap de la Boixassa (sota)	00:28	02:01	6,2
Collada de la Pelosa	01:07	03:08	7,7
Cal Cerdanyola	00:42	03:50	10,5

Crònica

Sortim amb la Sílvia amb la intenció de fer una ruta matinal curta, ja que avui tenim poc temps. Una ruta sempre agraïda, fàcil i bonica és la volta circular als Empedrats, que està íntegrament marcada com a PR C-125. És una ruta fortament marcada per la presència de l'aigua, especialment al Bullidor de la Llet i a l'estret d'Escriu, per tant és una ruta molt recomanable en època d'abundància d'aigua.

Ens dirigim fins a Cal Cerdanyola, punt d'inici i final de la futa. Per arribar-hi cal creuar Bagà i seguir la carretera de Gisclareny. Després de 3 o 4 quilòmetres, pocs metres abans de l'àrea recreativa del Pont de Sant Joan, cal prendre una pista forestal a la dreta, i al cap d'un parell de quilòmetres més arribem a Cal Cerdanyola, masia rehabilitada actualment com a casa de colònies i alberg (Aula de Natura, la Salle).

Al costat mateix de la casa ens abastim d'aigua a la Font Nostra. Creuem el petit pont i just a la dreta marxa el camí indicat que seguirem durant una bona estona. El camí segueix el curs del torrent per la riba dreta hidrogràfica, tot pujant suaument. Anem avançant per terreny obac, enmig de la vegetació pel sender molt fresat ja que és força concorregut. Al cap de pocs minuts de caminar trobem un indicador que ens desvia a l'esquerra cap al Bullidor de la Llet. Ens hi acostem en pocs minuts, però malauradament no baixa aigua, i per tant ens perdem l'espectacle natural. El Bullidor de la Llet és un curiós fenomen que es produeix en èpoques de molta aigua, quan aquesta brolla pels forats de la roca calcària. En un d'aquests sortidors l'aigua vessa contra una cubeta formant un efecte de bullició. Aquest espectacle només es pot veure quan hi ha molta aigua, i avui està totalment sec. Recordem però alguns episodis realment bonics: primavera 2009.

Tornem al camí principal i seguim endavant per la ruta marcada. El camí s'endinsa en una zona congosta, amb altes parets a banda i banda. En aquest tram trobem les poques restes que queden de l'antic camí empedrat que dóna nom a aquesta zona. Antigament aquesta ruta era un dels camins habituals entre el nord i el sud del Moixeró (actualment Berguedà i Cerdanya) a través del Coll de Pendís, un dels punts més baixos de la serra. Passem un curt tram empedrat i aviat caldrà sortejar l'aigua, creuant el torrent en un parell d'ocasions per les pedres estratègicament col·locades. En algunes ocasions, quan l'aigua és realment abundant pot ser difícil creuar el torrent sense mullar-se els peus.

Arribem al tram més congost i possiblement més bonic de la ruta i circulem al peu mateix de l'aigua. Deixem a l'esquerra un bonic salt d'aigua, de poca alçada però de gran bellesa pel racó on es troba ubicat. Continuem al peu de l'aigua fins que després de creuar el torrent un parell de cops el camí marxa cap a l'esquerra, allunyant-se uns metres de la riba. A partir d'aquest punt el camí enfila més fort, fent algunes llaçades per guanyar alçada ràpidament. Caminarem encara una bona estona més en constant pujada per una zona boscosa. Quan la vegetació s'esclareix veiem un gran faig poc abans d'arribar al refugi Sant Jordi.

El bonic refugi Sant Jordi, en què recentment s'hi han fet obres de millora, està situat en un prat inclinat, a menys d'una hora caminant del Coll de Pendís. És un edifici bonic d'estil alpí, situat en un entorn solei i agradable. Passem al costat del refugi i tornem enrere uns pocs metres fins al costat d'un dels dos grans faigs que hi ha en el prat previ al refugi. En aquest punt marxa un camí direcció sud, endinsant-se en la vegetació, indicat com a PR C-125. Prenem aquest camí i passem al costat de la Font del Faig. Seguim uns metres de pla, però aviat comencem a pujar fins un petit collet. Des d'aquest collet flanquegem uns metres i tornem a pujar fins a situar-nos sota les roques verticals del Cap de la Boixassa. Ens desviem del camí per arribar fins a la base de les parets de la Boixassa, per veure si té algun pas fàcil. Veiem que no, que són força verticals, i baixem per una tartera fins a recuperar el camí marcat.

Tornem al camí que ressegueix els cingles de la Boixassa per sota, un un bonic tram planer. Tot contemplant els verticals cingles arribem fins una petita esplanada i canviem de vessant. Som al Pas de la Boixassa, on el camí comença a baixar de forma decidida en direcció sud per terreny solei de matolls. Des d'aquest punt sí que seria possible arribar al Cap de la Boixassa resseguint el cingle per dalt. Aprofitem la petita esplanada per fer un mos, i ens entretenim contemplant una gran quantitat de grills que ronden per la zona. Tot seguit prenem el camí que baixa una bona estona, fent alguna llaçada. Cap a la dreta podem contemplar de força a prop la Roca i el Clot de la Moixa, encara al Moixeró, i més enllà el Comabona, ja al Cadí. Encara més lluny podem veure el Pedraforca, incofusible.

El camí baixa fins a la Collada de la Pelosa, on trobem una pista. Seguim la pista pocs metres i la deixem aviat per prendre un camí cap a l'esquerra. En aquest punt cal fixar-s'hi, ja que el sentit natural seguir continuar per la pista, però cal deixar-la aviat. Està ben indicat. El camí va baixant entremig ara de vegetació espessa, amb algun tram obac més bonic. Anem baixant per bon camí fins a desembocar a la pista. De nou la seguim només uns metres, i la deixem prenent un camí a l'esquerra que retalla un marcat revolt. Ja veiem al davant la casa de Cal Cerdanyola, i en un parell de minuts i acabem d'arribar.

És una volta molt recomanable, de poc esforç i molta compensació, ja que amb una ruta de menys de 4 hores i un desnivell moderat podem contemplar un bonic paisatge i gaudir de l'espectacle de l'aigua. És una ruta força habitual al Berguedà, fàcil i entretinguda.