Dels molts camins que permeten pujar al pla d'Ensija avui en triem un que ens assegura una gran quantitat i qualitat de neu, i alhora ens permet arrecerar-nos del fortíssim vent del nord. És un barranc força dret i tancat, on cal anar-hi assegurant que no hi ha risc d'allaus.
Sovint em qüestiono quin és l'afany que ens empeny a molts aficionats a la muntanya a sortir, a descobrir, a vegades a arriscar-nos,... Una senzilla volta caminant pels entorns de Queralt serveix de marc per aquestes reflexions força banals.
Entre els dos cims més característics de la serra de Picancel, el Salgaguda i el Serrat del Migdia, fa uns anys hi van muntar una petita via ferrada que acosta els dos punts, altrament separats per un costerut camí. Tot i que ens va costar, vam aconseguir localitzar la ferrada.
La neu excepcional d'aquest any ens ha permès fer una muntanya poc habitual amb esquís. Els lloms suaus del vessant nord-est són fàcils de pujar. A dalt la vista de la banda sud del Cadí és magestuosa, i la baixada pel torrent Forcat la recordarem.
Busquem una ruta de mitja muntanya encarada cap al sud per evitar les grans acumulacions de neu. Tot i això n'acabarem trepitjant molta. Aquesta ruta té interessants al·licients: Sant Romà de la Clusa, el Puiglluent (1.638 m.), el Pla Fondo, i alguns camins pràcticament perduts.
Amb el mal temps del cap de setmana decidim fer una sortida fàcil i ben aprop. Aprofitem que es celebra l'última etapa de la Pirena i ens apropem fins al Pla d'Anyella per veure els gossos. Decidim pujar el Puigllançada, però la boira ho impedirà.
Sortim a fer una volta amb esquís i raquetes al lloc on fa cent anys es va començar a practicar l'esquí a Catalunya. Enguany la neu ha estat generosa a la zona dels Rasos, i fem una sortida curta i relaxada per gaudir d'aquest paratge tan proper.
Seguim la tradició recentment instaurada el dia de Reis amb la colla dels Mountain Runners: anem corrent des de Berga fins al concorregut Firal dels Reis (Montclar), on s'apleguen milers de persones per esmorzar el dia de Reis.
Ja l'havia fet, però aquesta via ferrada és molt divertida. Avui hi vaig amb el meu pare, que a més de superar la verticalitat de la via, s'endú la càmera per fer-ne un reportatge en vídeo, i això ja és més difícil.
Fem una sortida caminant cap una de les zones més desconegudes, despoblades i poc transitades de la comarca del Berguedà: els Rasos de Tubau. Sortim des de Sant Jaume de Frontanyà, enfilarem fins al punt més elevat, el Morro d'Ulà, i tornarem tot contemplant algunes esglésies romàniques de la zona.
