Vessant sud del Catllaràs

Busquem una ruta de mitja muntanya encarada cap al sud per evitar les grans acumulacions de neu. Tot i això n'acabarem trepitjant molta. Aquesta ruta té interessants al·licients: Sant Romà de la Clusa, el Puiglluent (1.638 m.), el Pla Fondo, i alguns camins pràcticament perduts.

La Sílvia i jo mateix passem per Borredà a buscar el Jordi, que ens acompanyarà en la ruta d'avui. Ens trobem en un cafè del poble abans de les 8, i està farcit de caçadors fent un bon esmorzar. Estudiem la ruta amb el plànol davant. El temps és dubtós, amb força núvols. Decidim fer una volta pel vessant sud el Catllaràs fins arribar a un dels punts més elevats, el Puiglluent (1.638 m.), enllaçant primer els GR 4 i 241, i de tornada buscar camins menys habituals. Com que la volta és molt llarga, en comptes de sortir des de Borredà mateix, pugem amb el cotxe fins a Sant Sadurní de Rotgers, i així evitem gairebé una hora de pujada. Tot i això el tram de Borredà fins a aquesta espectacular església romànica és del tot recomanable.

Comencem a caminar per pista i en baixada des del peu mateix de la magnífica església. Sant Sadurní de Rotgers és un dels més bonics exemplars de romànic que tenim a la comarca del Berguedà. Està molt ben conservada, ja que la Diputació de Barcelona la va restaurar fa pocs anys. Es pot visitar els caps de setmana. El seu campanar quadrat sobre la creu de l'església és molt esvelt, poc habitual en les construccions d'aquella època i en aquesta zona. Seguim el GR sense problemes, bàsicament per la pista, tot i que en algun punt el camí retalla alguns revolts. En poca estona arribem al barri de la Ribera.

Des de la Ribera continuem per la carretera que puja cap al Castell de l'Areny aproximadament durant un quilòmetre. Després el camí segueix cap a la dreta, endinsant-se en la la coma del Rec del Solà. Hi ha moltíssim fang, ja que aquesta zona és obaga. Trobem alguns cavalls espantadissos pasturant per aquest mateix camí. Anem pujant progressivament sense dificultat fins arribar al Castell de l'Areny. El poble és petit, però molt bonic, tot de pedra i molt ben conservat. No ens entretenim i continuem caminant. A partir del poble el camí puja decididament. A la sortida continuem pel GR 4 cap a la dreta, en un camí força dret. En poca estona més arribem fins al Coll de Jovell (1.039 m.) M'agradaria saber quants colls hi ha amb el nom de "jovell" o "jou", però només fent memòria en recordo una bona colla. Amb aquest nom es denominaven els colls pels quals hi podia passar un jou, és a dir, un tir format per dos bous, i el "jouell" és cadascuna de les meitats del jou.

Al coll el camí s'aplana una mica, però només és un miratge, i ben aviat torna a enfilar decidit, ara per un camí estret i aeri que ens permet veure a sota mateix el poble del Castell de l'Areny, gairebé engolit per un mar de boira. Aquest tram de camí és molt bonic. En alguns punts fa unes zigua-zagues molt pronunciades per superar el fort desnivell. És un camí molt antic, i és molt agradable transitar-hi tot i la forta pujada. Al cap d'una estona arribem a dalt d'un turonet, el Cap dels Rocs (1.398 m.), conegut també per les "Pilones", ja que en aquest punt hi ha les restes d'un antic giny que mitjançant unes pilones i un llarg cable, permetia transportar la producció forestal, bàsicament arbres, de forma còmoda, superant el desnivell que hi ha entre aquest punt i el Castell de l'Areny. Des d'aquest punt també veiem força a prop els pics del Roig, i una mica més enllà el Sobrepuny (1.656 m.)

Continuem caminant, ara planejant per l'obaga de Sant Romà. Comencem a trobar neu, ja que el camí és ombrívol. La temperatura aquí és força més fresca. En poca estona arribem a Sant Romà de la Clusa, on hi ha una petita església romànica que li dóna nom, un refugi i algunes cases disseminades. Entrem a esmorzar el refugi, i fem petar la xerrada una bona estona amb el Ramon (el guarda) i la seva família. El Jordi i el Ramon es coneixen, i així comencem una interessant conversa. El Ramon és molt muntanyenc, i bon coneixedor del territori. Passem una estona ben agradable esmorzant i xerrant a la vora de l'estufa de llenya. El refugi està força ben condicionat, i estant treballant per millorar-ho i oferir un bon servei als hostes (Refugi de Sant Romà de la Clusa, tel. 696 59 72 10).

Reprenem el camí, deixant ara el GR 4 i prenent el GR 241, que comença a pujar per una pista poc freqüentada. Aquí ja hi ha força neu, i avancem més lentament. La pista puja força en una zona boscosa. Al cap d'una estona arribem fins al Ras de Clarent (1.601 m.), i aquí ja s'obra una vista espectacular cap a totes bandes, ja que forma un esperó amb un tallat molt vertical. Cap a la nostra esquerra ja veiem el Puiglluent, cap on ens dirigirem. Cap al sud s'obre un vast paisatge de valls i serres. Continuem per la pista fins arribar a Cal Tibat, una antiga casa troglogítica, de la qual només en resta algun tros de paret. La casa aprofitava una balma natural davant de la qual es van construir parets. Encara en resta també un dipòsit d'aigua natural. Ben a prop d'aquest punt, a sota dels esperons del Ras de Clarent, també hi ha unes coves que havien estat habitades en èpoques prehistòriques, les Calamites.

Continuem seguint el GR, convertit ara en camí, i en lleugera baixada. Cal anar amb compte a no baixar massa i seguir les marques, ja que amb la neu el camí no és evident, i transitem enmig del bosc. Passem una petita coma i tornem a enfilar fins al Grau Pedrís, un petit collet a la mateixa carena de la serra del Puiglluent. Des d'aquest punt hi ha una vista fantàstica cap als dos vessants. Al vessant nord veiem a sota la baga de l'Ardericó i el el refugi del mateix nom. Molt més amunt el Puigllançada, la Tosa,... Cap a l'est els Rasos de Tubau i les muntanyes del Ripollès. Cap al sud hi ha una àmplia panoràmica de les valls i turons de la cara sud del Catllaràs, i més enllà la Serra de Picancel.

Seguim la carena al costat d'un filat. Deixem momentàniament el GR i acabem d'arribar en pocs minuts fins al cim. El GR voreja el cim pel seu vessant nord, sense arribar-hi. Nosaltres seguim l'evident i fàcil carena i acabem d'arribar al Puiglluent, curull de neu, i amb bones vistes cap a totes bandes. Baixem per la banda oest, entremig dels arbres ja que no hi ha camí evident, fins a retrobar-nos amb el GR. Anem planejant per la carena de la serra del Puiglluent fins on es transforma en serra de Faig i Branca. Poc després, enmig dels bonics i ben nevats prats del Pla Fondo, prenem una pista en baixada cap a la dreta, direcció sud. Comencem a baixar pel vessant solei, i ben aviat abandonem la neu. Passem per prop de l'ermita de Sant Julià de Cosp, però anem justos de temps i no hi acabem d'arribar, ja que ens hauríem de desviar una mica. Anem caminant per la pista fins que trobem les cases de les Lloberes (de Dalt i de Baix), i ben a prop l'evident i àmplia collada de les Lloberes. Cap al sud veiem el santuari de la Mare de Déu dels Oms, proper a Sant Jaume de Frontanyà.

En aquest punt cal extremar l'orientació. Per començar dos mapes d'una mateixa editorial (Alpina), el del Catllaràs - Picancel i el de Montgrony - Fonts del LLobregat no es posen d'acord sobre el punt exacte de la Collada de les Lloberes. Creiem que el primer, més recent, és l'encertat. En aquesta àmplia collada hi conflueixen diversos camins i pistes. En el punt més meridional del prat veiem una pista que marxa direcció sud-est, i al costat mateix dos camins més que marxen en la mateixa direcció. Cal agafar el del mig, el que és menys evident (tot i que l'altre també ens portaria al mateix lloc). Aquest estret corriol costa una mica de trobar, però un cop localitzat és fresat i fàcil de seguir, almenys en el primer tram.

Seguim caminant a bon ritme, ja que és força tard i la gana comença a apretar. El camí ens porta fins al Collet de Borredà, on també conflueixen diversos camins. Seguim la mateixa trajectòria que portàvem, i avancem cap al Serrat de Cal Saiol. En aquest punt el mapa de l'Alpina Catllaràs - Picancel ja marca que el camí és difús, i realment no el trobem, per molt que ens hi esforcem. Afortunadament la direcció és evident, i cap al sud es veu el destí, la carretera que va de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà. Baixem pel mig del bosc, amb força pendent, fins que arribem a una pista forestal. La seguim cap al sud i al cap d'una estona arribem a la casa de Casadejús.

Com que anàvem molt tard, ja que no comptàvem fer una volta tant llarga, una estona abans el Jordi havia trucat la Sara, que molt amablement ens va venir a buscar en aquest punt, i ens va evitar així una hora més de camí fins a Sant Sadurní de Rotgers. I d'aquesta manera vam donar per finalitzada una excursió fantàstica, força dura, amb més de 1.300 metres de desnivell i poc més de 8 hores de caminar a bon ritme. Uns paisatges de mitja muntanya molt agradables i solitaris, terra de cèrvols, cabirols i porcs senglars. Unes vistes esplèndides cap a totes bandes, i el plaer de transitar per alguns camins ben poc freqüentats ara, però que fóren importants vies de comunicació en un passat no tan remot.