És un dels cims destacats de la petita serra de Picancel, no tant per la seva alçada sinó per la seva posició privilegiada, separada dels altres cims per profundes cingleres, esdevenint així un excel·lent mirador. Sortim del Pont del Climent, prop de Vilada. Pugem per un camí frescal a llevant, enmig de les fondes Canals de Sant Miquel. Assolim el cim pel vessant sud, el més accessible, i tornem pel camí de ponent que baixa fins al peu del pantà de la Baells.

Al nord-oest de Vilada s'aixequen dos considerables esperons que són l'avantsala del massís del Catllaràs. Destaquen per la seva verticalitat més que no pas per la seva alçada, i són visibles des de molts punts de la comarca: són la roca Gotzera i els cingles de Tastanós. Fem una curta caminada matinal fins al cim d'aquests esperons des d'on contemplem extenses perspectives.

Es troba situat a la capçalera de la Vall de Lord, als peus del Port del Comte, i des del seu cim s'albira una àmplia perspectiva sobre el fons de la vall, amb Sant Llorenç de Morunys al fons. Amb una curta caminada pel fil del cingle assolim aquest excepcional mirador i gaudim de les esplèndides vistes cap a la serra dels Bastets, Busa, Ensija, la serra del Verd, el frontal del Port del Comte i la fondalada del Clot de Vilamala.

Els Cingles de Queralt marquen la primera frontera entre la plana de la Catalunya interior i el Prepirineu. Pujar a Queralt és una activitat freqüent per a molts berguedans. Hi ha diversos camins que hi menen. El d'avui és un dels més llargs i que permeten recórrer la base i la part alta dels cingles tot gaudint d'una extensa panoràmica sobre la Catalunya central. Aquest recorregut servirà de base per a la cursa solidària en benefici de la Marató de TV3.

De l'arrodonit massís del Catllaràs en sobresurten diverses elevacions calcàries, algunes força verticals i destacades, on fins i tot s'hi practica l'escalada. Fem un recorregut circular partint des del Santuari de Falgars que ens apropa a alguns d'aquests característics "rocs", fantàstiques talaies sobre el Prepirineu.

El cim més elevat de la serra d'Aralar s'aixeca tan sols uns metres sobre un gran altiplà muntanyós, en una zona farcida de monuments megalítics i coves calcàries. Cap al nord l'altiplà es desploma longitudinalment sobre la vall, formant uns quilomètrics cingles coneguts com les Malloas. Una ruta fàcil i còmoda, pràcticament circular, que ens permet conèixer una àmplia zona del Parc Natural d'Aralar.

Diuen que és una de les muntanyes més boniques d'Euskal Herria, tant que fins i tot l'anomenen el Cerví basc. La ruta normal no té cap dificulat tècnica, tot i ser una muntanya abrupta i espectacular. Fem una ruta circular vorejant la cara nord fins a la cascada de Muitze i arribant fins al coll des d'on s'ataca el cim. Baixem per la ruta normal tot conemplant el vast paisatge.

La costa guipuscoana reserva espectaculars sorpreses en forma d'abruptes penyasegats que s'aboquen des de l'altura fins a les fredes aigües del cantàbric. Entre les poblacions de Zumaia i Deba trobem un dels trams més interessants, amb el curiós mil-fulls de roca conegut com a flysch. Seguim el magnífic camí que ressegueix els penyasegats gaudint dels contrastos del blau marí i el verd intens dels prats frondosos.

Sortim des de la cruïlla de Gréixer fins a l'Hospitalet de Roca-sança on prenem el camí que enfila fins a Coll de Jou. Avancem cap a l'oest per la carena del Moixeró fins assolir el cim de Penyes Altes, on gaudim d'esplèndides vistes cap a totes bandes. Continuem per la carena fins a trobar el camí de les canals del Goter i baixem ràpidament fins a Roques Negres. Acabem de tancar la ruta circular avançant més suaument fins a Gréixer.

De la gran cinglera de l'Agullola de Rupit es separa una característica agulla vertical visible des de molt enllà. Fem una interessant excursió d'aproximació i escalem aquesta estètica agulla per la via normal, oberta els anys 30. És una escalada de poca dificultat (IV) en un entorn simbòlic i de gran bellesa, amb espectaculars vistes sobre les Guilleries i el Collsacabra.