Sortim a caminar i trotar fent una ruta circular que ens portarà a voltar la serra d'Ensija. Pugem pel camí més dret i alhora més espectacular que enfila al costat de la Roca Gran de Ferrús, passem l'Estret i guanyem la carena a la Roca Blanca. Acabem d'arribar a la Gallina Pelada i continuem resseguint sempre la carena nord d'oest a est fins arribar al Pla de les Tores. Baixem del Pla d'Ensija fins al punt d'inici per la canal dels Caçadors.

Una altra forma ben entretinguda i molt més solitària de pujar el Pedraforca és seguir tota la seva cresta nord. Des del camí de la tartera anem a buscar el pic dels Cabirols. Fem dos ràpels espectaculars per creuar els Cabirols i el Gat. Grimpem per terreny aeri fins al cim del Calderer, i continuem fins al Pollegó Superior. Acabem de recórrer la cresta fins al cim Nord, baixem per la canal del Verdet i acabem d'arribar al refugi Estasen pel camí tradicional.

Prop del poble francès de Millau i amb vistes al seu espectacular viaducte, en ple parc natural de la Causse Noir trobem una ferrada de dificultat mitjana però extremadament vertical. Té dos recorreguts, un de fàcil i curt i un de més llarg i difícil, amb dos ponts nepalesos i llargs trams de flanqueig en desplom. Cal força de braços i seguretat mental, ja que tot l'itinerari és molt aeri.

Com que el temps no ens permet fer activitats a l'aire lliure aprofitem per recórrer alguns llocs interessants de les Cevenes. El subsòl guarda impressionants sorpreses, com l'Aven Armand, una cova amb espectaculars formacions de calç, o l'Abime de Bramabiau, amb el riu subterrani. Caminem també per petits poblets encantadors, enmig de grans prats verds.

Iniciem uns dies de descoberta al parc nacional francès de les Cevenes amb una ruta en bicicleta fàcil a través de dos terrenys totalment diferents. Enfilarem el gran altiplà de la Causse Mèjean des del poble de Meyrueis i recorrem uns quants quilòmetres. Després baixem fortament fins a trobar el riu Tarn. Seguirem per la carretera que recorre la seva riba per terreny engorjat. Al poble de Le Rozier remuntarem ara el riu Jonte per territori més feréstec fins al punt d'inici.

És una de les ferrades més concorregudes de Catalunya, sobretot pel reclam que representa l'impressionant pont nepalès de gairebé 70 metres. La via és de dificultat mitjana en conjunt, però amb una variant difícil i un darrer tram amb dos extraplomats atlètics força exigents. Un itinerari divertit i emocionant, amb variants més fàcils i escapatòries en tots els passos clau.

La segona edició de la cursa ha estat un èxit de participació amb prop de 600 corredors i un èxit esportiu ja que el guanyador, Miguel Ángel Heras ha batut en rècord, establint-lo en 9:06 h. L'exigent circuit amb més de 85 km. i 6.000 metres de desnivell positiu ha estat un gran repte per les corredors i corredores que han anat desfilant pels dos vessants del Moixeró.

Ben a prop del Puigsacalm el Puig dels Llops mostra la seva cara sud vertical i altiva. Ens engarristem per la Canal Nova fins el Puig Corneli i acabem d'arribar caminant al peu de la via. Escalem aquest itinerari de 7 tirades, amb alguns trams força entretinguts, sobretot el diedre del tercer llarg, força atlètic. Assolim el cim i baixem pel divertit camí dels Ganxos Vells.

Tot i no ser el més elevat, possiblement sigui el cim més definit i amb un caràcter més vertical de tot el massís del Catllaràs. Les seves dues punxes cimeres donen nom i personalitat a aquesta massa vertical de conglomerat. Pugem el cim des del monestir de Santa Maria de Lillet, fent una ruta circular pel vessant nord del massís.

Pugem la serra de Sant Marc i gaudim d'una excel·lent panoràmica sobre les valls del Bastareny i del Llobregat. Sortim de Sant Martí de Brocà, pugem fins l'arrodonit cim de Sant Marc, on trobem una ermita mig enrunada. Baixem cap a Paller de Dalt i de Baix i tornem flanquejant la serra. Una ruta circular fàcil en un entorn molt estimat pels veïns de Guardiola de Berguedà i Bagà.