Cap de Tastanós (1.343 m.)

Al nord-oest de Vilada s'aixequen dos considerables esperons que són l'avantsala del massís del Catllaràs. Destaquen per la seva verticalitat més que no pas per la seva alçada, i són visibles des de molts punts de la comarca: són la roca Gotzera i els cingles de Tastanós. Fem una curta caminada matinal fins al cim d'aquests esperons des d'on contemplem extenses perspectives.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pont de la Coromina, prop de Vilada, (Berguedà)
• Distància: 7,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 690 metres
• Temps: 03:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Darrer tram aeri.
• Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Pont de la Coromina	00:00	00:00	0
Casa Viladomat	00:15	00:15	1,1
Cruïlla camins	00:36	00:51	2,0
Plana del Castell	00:33	01:24	3,5
Cap oest de la Gotzera	00:15	01:39	3,7
Cap de Tastanós	00:17	01:56	4,2
Cruïlla prop del Castell de Roset	00:43	02:39	5,5
Plans de la Masó	00:10	02:49	6,7
Punt d'inici	00:11	03:00	7,8

Crònica

La roca Gotzera i els cingles de Tastanós són dues elevacions que hem vist moltes vegades, ja que passant per la carretera C-16 a l'alçada del pantà de la Baells es poden veure les seves parets altives a la dreta. Els cingles d'aquestes dues parets estan orientats al sud, i trenquen bruscament centenars de metres. És una de les zones més espadades del Catllaràs, al límit sud-oest d'aquest massís. Són els contraforts d'un altre cingle de més entitat, el Sobrepuny, situat més al nord. La ruta d'avui és breu, i enfila fins al cap d'amunt d'aquests cingles. Amb poca estona més es podria allargar la ruta arribant-nos fins al Sobrepuny, donant així més entitat a l'excursió. Avui però davant del risc de quedar-me sense els canalons de Sant Esteve opto per una sortida fàcil i curta en solitari.

Surto des de prop del Pont de la Coromina, aproximadament un quilòmetre abans d'arribar a Vilada venint des de Berga. Just abans de creuar el pont marxa una pista a l'esquerra amb un cartell que indica el Castell de Roset. Segueixo la pista pocs metres fins a trobar un lloc per aparcar. Començo a caminar seguint la pista que passa al costat de la casa de la Coromina, i després al costat de la granja del mateix nom. Trobarem senyals del GR 241 i les seguirem una estona. La pista perd alçada fins a baixar al peu del Rec de la Masó, i en torna a guanyar per l'altre costat. Aviat el GR abandona la pista i segueix a l'esquerra. El camí adreça el recorregut de la pista. En pocs minuts més arribem a la casa de Viladomat.

Continuo seguint el GR fins al marcat Collet de Berga, on cal seguir el caminet que marxa cap a la dreta. Passem al costat d'una petita bassa, avui totalment glaçada. Al cap de poc el camí desemboca en una pista. En aquest punt cal parar atenció, ja que hi ha una cruïlla de molts camins. En aquest punt vaig seguir els senyals del PR i al cap d'una bona estona en arribar al Forat del Vent em vaig adonar que m'havia equivocat i vaig haver de recullar un bon tram. Així doncs quan trobem la pista descartem el camí que marxa de recte així com els dos sentits de la pista. Cal seguir només 5 o 6 escassos metres la pista cap a la dreta i buscar un camí poc definit que marxa a l'esquerra. Un cop trobat el camí tan sols cal seguir-lo.

El camí comença a pujar de forma considerable, i aviat el pendent s'endureix en passar sota mateix de l'estimball de la Roca Gotzera. En alguns trams el camí és incòmode en passar en trams de tartera produïda per la caiguda de pedres de la paret de la Gotzera. El camí va vorejant el cingle per la seva esquerra, i se'n separa lleugerament. El camí transita per terreny boscós, amb alguns punts oberts en què podem contemplar la verticalitat de les parets. Quan ja hem deixat la paret sud enrere aviat arribem a la Font del Comet, característica ja que forma un petit cóm a la roca. El dia és molt fred, i la font està ben glaçada. A partir d'aquí el camí tendeix cap a la dreta i aviat conflueix amb el PR. El camí és ara més evident i el seguim cap a la dreta.

En aproximadament 10 minuts minuts arribem a un petit planell conegut com a Plana del Castell. Seguim un sender difús cap a la dreta que ressegueix un filat del bestiar. En pocs minuts arribem a la punta oest de la Roca Gotzera (1.279 m.) Des d'aquest explèndid mirador tenim una extensa perspectiva cap al sud, cap on destaca en primer terme el pantà de la Baells, i més enllà la vall del Llobregat. Pocs metres a l'est veiem el cap de la Gotzera, el que seria la punta est. Per arribar-hi caldria tornar enrere i endinsar-se en el bosc espès. Mirant enrere contemplem la vertical punta del Cap de Tastanós, cap on ens dirigirem. Reculem fins a la Plana del Castell i seguim de nou el PR fins un nou planell, més petit i envoltat de bosc. Aquí cal deixar el camí principal i encarar-se a la roca. Sembla de difícil accés, però un cop situats al peu de la roca veiem una feixa que puja en diagonal cap a la dreta i que ens permetrà accedir al cim fàcilment, això sí, per uns últims metres una mica aeris.

Arribem dalt del cim i contemplem la panoràmica cap a totes bandes. Cap al nord destaca la paret sud del Sobrepuny, el cim més proper. Molt més enllà veiem una curiosa vista lateral del Pedraforca i també del Cadí. Es pot veure també tota la serra d'Ensija i els Rasos de Peguera. Cap al sud també podem veure a l'altra banda del pantà de la Baells la totalitat de la serra de Pincancel, amb les intrincades formes de les Canals de Sant Miquel. Tornem a baixar amb compte en el tram aeri, i retornem fins a la Plana del Castell. En aquest punt cal buscar un camí poc definit que marxa a l'esquerra, i que comença a baixar cap a la base dels cingles de Tastanós. Cal fixar-se bé en l'inici del camí, ja que és poc evident. Un cop trobat ja no té pèrdua, ja que comença a baixar fort per sota mateix dels cingles.

Baixarem una bona estona per sota mateix dels verticals cingles de Tastanós, per un camí força costerut. El camí marxa cap a l'est i s'encamina cap al Castell de Roset que si ens hi fixem veurem dalt d'un petit cingle. Val la pena acabar-hi d'arribar, però com que avui tinc poc temps ho descarto, i abans d'arribar-hi prenc un camí que tomba fort a la dreta i que s'encara cap al sud. Aviat trobem una pista i l'anem seguint, descartant el PR que tornem a trobar en pocs minuts. Cal seguir la pista fins que comença a tombar cap a la casa de la Masó, on no cal arribar. Aquest tram és de bon fer, i aprofito per trotar i així guanyar temps. Prenc una altra pista cap a la dreta que s'encamina cap als Plans de la Masó, que es poden veure més avall. És un tram senzill, ja que simplement cal deixar-se guiar per l'orientació que ja ens va encaminant cap a la base dels plans i la casa de la Coromina que veiem al fons. La pista acaba desembocant a la principal que ja havíem seguit a l'inici, i en pocs minuts més acabo d'arribar al punt d'inici.

Ha estat una ruta senzilla i fàcil, però amb l'al·licient d'arribar fins al cim de la roca Gotzera i dels cingles de Tastanós. La tornada ha estat més avorrida, ja que transita principalment per pista. L'excursió es podria allargar fins al Sobrepuny, guanyant així més interès excursionista.