Serrat del Migdia (1.077 m.)

És un dels cims destacats de la petita serra de Picancel, no tant per la seva alçada sinó per la seva posició privilegiada, separada dels altres cims per profundes cingleres, esdevenint així un excel·lent mirador. Sortim del Pont del Climent, prop de Vilada. Pugem per un camí frescal a llevant, enmig de les fondes Canals de Sant Miquel. Assolim el cim pel vessant sud, el més accessible, i tornem pel camí de ponent que baixa fins al peu del pantà de la Baells.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pont del Climent, prop de Vilada, (Berguedà)
• Distància: 8,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 685 metres
• Temps: 03:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Sortim el primer dia de l'any nou amb la intenció de fer una ruta fàcil i alhora molt interessant que remunta el fort pendent que separa les aigües del riu Merdançol d'un dels cims més emblemàtics de la Serra de Picancel, el Serrat del Migdia. Aquest marcat cim està situat al sud, en gairebé perfecta línia recta de Vilada, és a dir, orientat a Migdia. Té una alçada modesta, com tota la serra de Picancel. S'hi pot pujar des de diversos camins per tots els vessants, nord, sud, est i oest. El vessant nord per on pujarem avui és obac i fresc. Fins i tot en dies molt freds a l'hivern no és recomanable pujar-hi, ja que tot el camí pot estar molt relliscós. En aquest primer dia atemperat de gener ens encaminem al Serrat del Migdia.

Sortim amb la Sílvia des del petit aparcament del Pla de la Fusta que hi ha al peu del Pont del Climent. Per arribar-hi cal prendre la carretera C-26 de Berga en direcció a Borredà. Un parell de quilòmetres passat Vilada trobarem un trencant molt tancat a mà dreta que indica el pont. Des de l'aparcament acabem d'arribar fins al pont que creua el Merdançol. Passat el pont veiem un camí ben indicat que marxa a la dreta. Comencem a enfilar amunt descartant el camí de la dreta, que farem de tornada. El camí ascendent s'endinsa en una profunda vall obaga, estreta, fresca i arbrada. Entre la vegetació podem observar les curioses formes arrodonides del conglomerat característic del Picancel, que ens recorda la roca montserratina. En aquest cas no podem parlar de la verticalitat de les agulles de Monserrat, sinó d'uns plecs diagonals, com llibres mal endreçats.

Al cap de poc de pujar arribem al característic Portell de l'Ovellar, un pas horitzontal enmig de la roca. Deixem a l'esquerra les Roques del Llorer i a la dreta la més vertical Roca Voltada. Anem pujant per terreny molt humit, seguint el curs de petits rierols que s'esmunyen entre la vegetació espessa de pins, boixos, sotabosc i molta molsa. Aviat trobem una cruïlla que resolem prenent el camí de la dreta. El de l'esquerra ens portaria camí del Salga Aguda, el sostre de la Serra. Avancem per una coma marcada i de vegetació espessa. A mesura que anem avançant el camí va guanyant inclinació, i a estones puja fort. En el darrer tram podem veure a la dreta el marcat cim del Serrat del Migdia, i a l'esquerra el vertical Pic de Perris. Entre ambdós la coma es va tancant fins a l'equidistant Collet dels Pins.

El Collet dels Pins és una cruïlla de camins, i nosaltres canviem totalment de direcció. Si fins ara veníem en direcció sud-oest ara anem totalment cap al nord per encarar el darrer tram cap al cim. Aviat deixem enrere la vegetació i avancem per terreny més obert. Enfilem un petit tram de roca tot seguint l'itinerari evident. El camí voreja lleugerament per la dreta per evitar un esperó que hauríem de desgrimpar si seguíssim de dret. Uns metres abans del cim una corda facilita un pas lateral de roca, tot i que no té cap dificultat. Tot seguit arribem al petit pla on hi ha la senyera summital. Des d'aquest mirador tenim una excel·lent perspectiva cap al nord, l'est i l'oest. El vessant sud queda tapat pel Cingle de la Por. Cap al nord destaca la visió del vessant sud del Catllaràs, d'on sobresurt el Sobrepuny i els cingles de Tastanós. Cap al nord-oest es pot veure el Cadí, el Pedraforca, Ensija i els Rasos de Peguera. Cap a l'est veiem en primer terme el Salga Aguda i la seva característica cresta, i més enllà també podem veure algunes muntanyes del Ripollès.

Al cap d'uns minuts de repòs tornem enrere fins al al Collet dels Pins. A partir d'aquest punt girem cap a la dreta per tornar pel vessant contrari per on hem pujat. Comencem a baixar fort. Pocs metres després de l'indicador de la Font dels Cóms deixem el camí que marxa a l'esquerra i en prenem un de menys definit que ens evitarà de fer marrada (si seguim el principal haurem de pujar per tornar a baixar al cap d'una estona). La drecera aviat desemboca de nou al camí principal i marcat, més fresat i evident. El camí s'entafora en una marcada canal i la va seguint sempre direcció nord, sense escapatòria possible. Deixem a la dreta els Agullons de Sant Miquel, poc visibles per la vegetació.

Perdem alçada ràpidament baixant per un camí obac i humit. Passem al costat de la bonica Font dels Colletons que brolla entre la molsa. Prop d'aquest punt tenim una visió frontal del Serrat del Migdia on ens mostra el seu vessant més altiu i vertical. Seguint el camí evident que passa paral·lel al Rec de Colletons arribem al peu del pantà, gairebé al seu extrem. Sense deixar el camí canviem de direcció. Anem ara cap a l'est seguint el final del pantà i les aigües del Merdançol. Caminarem encara una estona més fins arribar de nou al punt d'origen, el Pont del Climent.

Una sortida matinal fàcil i entretinguda que ens porta a un petit cim amb grans vistes. Podem complementar la sortida amb altres variants: enfilar el Cingle de la Por, arribar a Sant Miquel de les Canals, pujar també el Salga Aguda,... La serra de Picancel és petita però molt interessant i feréstega.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta