La tercera i última prova del Triangular de Curses del Berguedà va resultar la més dura i exigent del circuit, i va coronar com a guanyadors a Dani Tristany en categoria masculina i Rosa Valls en categoria femenina, ambdós dels Mountain Runners del Berguedà. La prova va discórrer per camins tècnics i relliscosos pels vessants nord i sud de la serra de Picancel. La cursa la va guanyar José Lozano en homes i Rosa Valls en dones.

Unim els dos cims més emblemàtics del Picancel en un itinerari circular entretingut i variat. Pugem per un corriol fresc i humit fins assolir la carena, que resseguim fins al cim principal. Baixem per un tram una mica aeri i anem a buscar pràcticament sense camí l'amagada via ferrada, després de superar un parell de passos equipats i un fort pendent de roca. Arribem fins al segon cim d'àmplies perspectives i baixem per un dels camins de les Canals de Sant Miquel.

Fem una completa volta que ens acosta a diversos punts interessants del Cabrerès. Enfilem la cinglera fins arribar a les espectaculars coves de les Bores de Masallera. Seguim el cingle fins a coronar l'Agullola de la Tuta, llar d'una simpàtica cabra. Baixem des del Morral de Caselles i pugem de nou als espadats cingles d'Aiats, des d'on contemplem àmplies perspectives. Seguim la cinglera fins al Puig de la Bastida, baixem i fem l'última pujada al Santuari de Cabrera.

Iniciem l'ascens al segon i tercer cims més elevats de la serralada de l'Atles i del Marroc avançant per una ampla vall entre grans parets. Enfilem per una estètica canal que ens portarà directament al cim del Ras per forts pendents de fins a 45º. Avancem amb boira i neu fins assolir el Timezguida en poca estona. Baixem per una altra canal arrodonint una interessant volta.

El punt més elevat del massís de l'Atles, del Marroc i del nord d'Àfrica és un cim fàcil tot i la seva alçada. El primer dia fem la llarga aproximació des de la població d'Imlil fins al refugi, a més de 3.200 metres. El segon dia amb fred sever i en ambient estrictament alpí enfilem fins als dos cims, l'oest, més baix però de grans panoràmiques, i tot seguit el principal. El fort vent ens impedeix arrodonir la ruta amb un tercer cim.

Al nord-est d'Ensija, sobre mateix de Vallcebre s'aixequen uns cingles serrats i amb una característica forma de mitja lluna. Recorrem tota la serra per la mateixa carena, sense camí, però també sense gaire dificultat. Cal comptar alguna grimpada per roca calcària trencadissa, i també cal comptar un parell de ràpels al Roc del Picassall. Tornem plàcidament pel coll de Pradell contemplant la cinglera a certa distància.

De lluny sembla una línia molt vertical i difícil, però en realitat el corredor Vermicelle té un pendent mitjà de 45º. Aquest estètic corredor permet superar els murs del circ de Cambradase i accedir als seus dos cims, des dels quals es divisa potser la millor panoràmica de la Cerdanya. Una ruta de poca dificultat, però molt agraïda i de gran ambient alpí. Una ruta clàssica i imprescindible.

Recorrem una de les canals més fàcils i freqüentades del vessant nord-oest del Gra de Fajol Petit, un lloc habitual i molt concorregut per a la iniciació a l'alpinisme. Dediquem el matí amb uns amics a practicar tècniques de progressió i assegurament. Un cop dalt la canal, tot i el fort vent, acabem d'arribar a l'estètic cim seguint una estreta aresta, amb excel·lents vistes cap al germà gran.

Dòcil i submís per la majoria dels seus vessants, el Balandrau treu pit a la cara nord-oest, amb un fort pendent solcat per llargues canals. Després d'una bona aproximació per les gorgues del Freser enfilem la canal del Glaç Oriental i superem un pas estret i força vertical. Quan s'obre anem a buscar la canal Nani, que amb una línea estètica ens portarà fins al mateix cim després de llarga estona de progressió. Itinerari llarg, solitari i d'àmplies panoràmiques.

Per aquest camí recentment recuperat hi havia circulat un petit tren que baixava la fusta des de Gisclareny. Nosaltres avui seguirem aquest itinerri corrent, i l'allargarem sortint des de les Cases Noves del Collet i continuant pel camí aeri que ens portarà fins al monestir de Sant Llorenç Prop Bagà. Seguirem tot el traçat de la Via del Nicolau i un cop a Sant Joan de l'Avellanet tornarem per una pista que flanqueja el solei de Bagà.