Recorrerem la llarga carena de la serra de Bolave, un bon mirador dels cims d'Ordesa i el canyó d'Añisclo. Comencem a pedalar a Fanlo per una pista que s'enfila fort cap al mirador de la Rayuala, i després d'un petit descans segueix pujant fort cap el sostre de la ruta, on hi ha una petita cabana i un extraordinari panorama. Tot seguit avançarem per una carena de més de 7 km. a través d'una pista precària que uneix diferents puntes. Baixem a visitar el bonic poble de Yeba i iniciem el retorn, primer amb una llarga baixada al barranc de Yesa i tot seguit una pujada dura per terreny sec i solei que ens porta fins al despoblat de Ceresuela. Un últim pujador fins al Cuello Trito i ja només queda un tram suau i agradable per una pista ombrívola fins al punt d'inici.

Pedalem per la capçalera de la vall de Chistau remuntant el riu Cinqueta des de San Chuan de Plan fins a Biadós, i tot seguit pugem fort cap als plans de l'Abet, sostre de la ruta. Tot l'itinerari és per bones pistes, primer en pujada moderada des del poble cap als plans on hi ha l'ermita de la Virgen Blanca, i tot seguit un últim pujador fins a Biadós, on hi ha un refugi i un preciós nucli de bordes al peu mateix del Posets. Reculem uns metres i creuem el riu al costat del refugi d'es Plans, on prenem una pista que comença planejant i tot seguit puja cap a la part alta de la ruta que ens ofereix grans vistes cap al Bachimala, la punta Suelza o el massís de Cotiella. Des de les plàcides pastures a gairebé 1.900 metres baixem per bona pista fins al punt d'inici.

Al poble de Saravillo, al lateral solei de la vall de Chistau, surt una pista que remunta pel vessant nord del massís del Cotiella. Una llarga pujada ens deixa al refugi lliure de Labasar, on comença un camí parcialment ciclable que ens acosta fins un dels racons més màgics dels Pirineus, un estany poc profund, d'aigües intensament verdes, sota les parets erosionades de la serra d'Armeña. Gaudim d'aquest racó idíl·lic i tornem al refugi on comença el descens per un corriol directe que té un primer tram força difícil i una segona part deliciosa on es pot fluir a bon ritme.

Passada la Central de Capdella comença una pista que s'enfila fort pels pendents occidentals de la Vall Fosca fins assolir la plàcida vall de Filià. Ja en terreny més obert ens acostem a la cabana del Vaquer i seguim amunt sota les aparatoses restes de l'estació d'esquí que es volia perpetrar en aquest indret. Amb una última pujada forta accedim al bonic estany, el més meridional dels Pirineus, situat al fons d'una cubeta glacial a 2.132 m. i envoltat d'altes muntayes. Iniciem el descens recuperant la pista principal, i tot seguit una llarga baixada amb extraordinàries vistes de la vall i els grans cims que l'envolten, amb una breu parada al balcó natural de l'ermita de la Mare de Déu de Fa.

Des del fons de la Vall Fosca emprenem una llarga i contundent pujada fins al coll del Triador, a més de 2.100 metres. Des de les alçades planejarem seguint el traçat d'un antic ferrocarril, amb algun pas difícil, trams aeris i alguns túnels que ens portaran fins a la presa de l'estany. Reculem uns metres per trobar el camí que baixa amb un pendent fortíssim per la canal de Pigolo, on farem diversos trams a peu. Un cop a l'embassament de Sallente baixarem uns metres per asfalt, i després per un camí força complicat que ens porta al nucli de Capdella, des d'on ja només cal baixar fins al proper poble d'Espui.

Sortim d'Er i saltem cap a Llo a través del petit nucli de Vedrinyans. Un cop al peu dels banys prenem la pista tancada al trànsit que s'endinsa a les gorges que forma el riu Segre en passar per un tram de roca dura i molt vertical. Seguim remuntant per una agradable pista al peu del riu fins arribar al refugi de la Culassa, un bonic indret on descansem uns minuts. Canviem de direcció i pugem fort fins al Pla de la Creu, a 2.034 m., on comença un bonic i panoràmic descens per una pista mig abandonada que passa pel refugi del Camí de Núria. Amb vistes cap a la plana de la Cerdanya acabem de baixar fins al punt d'inici.

Fem una ruta de prospecció pel vessant nord dels Rasos de Peguera per racons poc coneguts i solitaris. Comencem a pedalar a Sant Corneli per la pista que marxa cap a Fígols, continuem direcció oest cap a la Creu de Fumanya i per la falda d'Ensija fins a la font de la Bruixa. Canviem de direcció i voltegem la serra de Campdevidre per una pista de circumval·lació que passa damunt del bonic engorjat del Tec. Amb pujades fortes arribem als plans de Peguera i tornem al coll de la Creu, on comença una intensa escalada fins al Confós, una punta molt panoràmica dalt dels cingles de Vall-llobrega. Acabem la ruta amb una llarga baixada per una pista molt dreta.

Des de Fígols ens enfilem fins la punta més oriental dels cingles de Vall-llobrega, un petit turó amb excel·lents vistes sobre la vall de Peguera i cap al pantà de la Baells, Sobrepuny i Catllaràs. Pràcticament tota la pujada és per una pista ombrívola dins d'una bonica fageda a la baga de Fígols. Un cop a la collada de Sant Ramon seguirem un caminet mig amagat entre l'espessa vegetació que ens portarà a la punta d'aquest petit cim panoràmic. Tot seguit encara pujarem seguint el fil de la cinglera, i un cop a dalt baixarem per un ròssec que ens deixa de nou a la pista que ens tornarà al punt d'inici.

Connectem en una mateixa ruta en bicicleta les petites serres de Guixers i Pratformiu, al peu de la major serra del Verd. Sortim de Valls i comencem a pujar per pistes en bon estat cap a Sant Martí de Guixers i més endavant per un camí difícil a Sant Lleïr de Casabella. Aquí comença una pujada molt dura per pista pedregosa difícil de ciclar que es va enfilant fins al coll de Jou, i continua més moderada cap al nord fins al coll de la Santa Creu, on podem reposar uns moments. Aviat torna la pujada més dura per les costes de la serra de Pratformiu fins que la travessem a més de 1.600 m. Baixem per una pista molt difícil plena de sots i pedres fins a l'extens Pratformiu i ens arribem fins als curiosos terrers que hi ha al final. Pugem suaument fins al mirador natural del Cap del Balç, amb extensa visió cap a la Llosa del Cavall, Busa i l'entorn de Guixers. Ja només queda prendre la pista asfaltada que passa per Sant Martí de la Corriu i baixa rapidíssima fins al punt d'inici.

Al punt d'unió del riu Bastareny al Llobregat comencem una llarga pedalada que ens acostarà a la falda de la serra del Cadí. Pel recorregut de l'antiga via del Nicolau avancem de Guardiola cap a Bagà i sant Joan de l'Avellanet. Uns metres d'asfalt i continua una agradable pista que passa per Sant Martí del Puig i va pujant cap al coll de la Bena i més amunt el coll de Bauma. La pujada continua amb vistes al vessant nord del Pedraforca cap al coll de Torn, on s'inicia el descens per prats alpins a les Bassotes, i continua per la pista quefaldeja les parets del Pedraforca. De Saldes baixem direcció Gresolet, però abans d'arribar-hi prenem la llarga pista que acompanya el riu Saldes entaforat entre cingleres. Un últim tram de corriol estret al Roc de la Senyora i acabem d'arribar al collet d'Eina, on ja només queda planejar al peu del Llobregat fins al poble.