Gorges del Segre

Sortim d'Er i saltem cap a Llo a través del petit nucli de Vedrinyans. Un cop al peu dels banys prenem la pista tancada al trànsit que s'endinsa a les gorges que forma el riu Segre en passar per un tram de roca dura i molt vertical. Seguim remuntant per una agradable pista al peu del riu fins arribar al refugi de la Culassa, un bonic indret on descansem uns minuts. Canviem de direcció i pugem fort fins al Pla de la Creu, a 2.034 m., on comença un bonic i panoràmic descens per una pista mig abandonada que passa pel refugi del Camí de Núria. Amb vistes cap a la plana de la Cerdanya acabem de baixar fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Er (Cerdanya)
• Distància: 20,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 755 metres
• Temps: 2:40 hores
• Dificultat: IBP = 58 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes, algun tram gairebé abandonada
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

La previsió del temps és incerta en aquest matí de diumenge, però sembla que tindrem una finestra de bon temps almenys la primera meitat del matí. Així doncs preparem una ruta curta però ben interessant a la part alta de la Cerdanya. Ens enfilarem cap als primers metres del riu Segre, que neix sota el coll de Finestrelles. No arribarem fins a les fonts, ja que el camí no és ciclable, però sí que remuntarem un tram molt interessant on el riu s'engorja entre enormes parets de pissarra i gneis. Pujarem per la pista fins a la Culassa, punt on la vall ja s'alça més bruscament i la pista no pot continuar. Precisament per això la pista gira en sentit oposat i s'enfila fins al plàcid pla de la Creu, a més de 2.000 metres. Des d'aquí ja només queda baixar per la vall paral·lela que ens retorna cap a Er.

Ens desplacem amb la Sílvia i el Fum fins a Er, a l'Alta Cerdanya, i aparquem a la part alta del poble on començarem la ruta. El punt de sortida exacte és la plaça del Cadí, on conflueixen el camí de Vedrinyans i el camí de Sallagosa. Sortim del nucli i prenem una pista que marxa tot planejant cap a llevant seguint el GR-36. La pista aviat comença a pujar fins un petit llom on tenim bona vista de la Cerdanya sobre la població de Sallagosa. Tot seguit la pista baixa fins un rec i torna a pujar lleugerament cap al petit nucli de Vedrinyans. Creuem el bonic poblet, tot amb cases de pedra, i prenem una pista que baixa pel cantó oposat entremig de camps fins arribar al peu mateix del Segre. Som al mas Girvés, al costat del qual hi ha els banys de Llo.

Passem al costat dels banys i prenem una pista que marxa cap al sud. És una pista tancada al trànsit on només poden pujar els ramaders d'una masia que hi ha un tros més amunt. Aquí comencen pròpiament les gorges del Segre, i ben aviat mostren el seu caràcter. La pista entra dins d'un profund engorjat sempre a tocar el riu, i entaforat sota unes grans parets de roca fosca. Precisament el Segre durant els mil·lenis s'ha anat obrint pas buscant la debilitat d'una roca forta i resistent de pissarres i gneis. Les gorges pròpiament dites s'allarguen al voltant de 2 quilòmetres, i el tram més espectacular és el primer, ja que circulem dins d'un gran tall fet a les roques que ens envolten. Mica en mica el terreny es va obrint una mica, tot i que sempre avançarem pel fons d'una vall ben bonica.

Deixem a l'esquerra l'accés al mas Patiràs i creuem el Segre per un pont. La pista continua, més precària, enfilant-se cap al sud i al peu del riu. Anem guanyant alçada pel fons de la vall envoltats d'un entorn de bedolls i pins negres, un paisatge d'alta muntanya en plena efervescència primaveral. El riu baixa ufanós, i és un plaer pedalar al seu costat sentint el remor de l'aigua. Al tram superior el pendent s'incrementa, i superem un tram més dur fins arribar on la pista gira del tot a la dreta. Abans de creuar el riu però, girem a l'esquerra i ens apropem al refugi de la Culassa, situat uns metres més enllà al mig d'una pastura. Un lloc ben bonic per reposar uns minuts i contemplar la vall per on hem pujat.

Després del pla de la Culassa la vall ja s'enfila molt més dreta cap al coll i el pic de Finestrelles. Hi ha un bonic camí per pujar-hi que hem fet alguna vegada a peu. Tornem a la pista i creuem l'incipient riu per damunt d'una passarel·la. La pista canvia de direcció, i ara continua cap al nord amb una forta pujada. Aquest tram és dur, i de seguida guanyem alçada i contemplem el pla de la Culassa. Pugem una bona estona per la pista que passa per una zona de pastures inclinades, i continua amunt fins al pla de la Creu, una gran esplanada a 2.034 m. que és el punt més alt de la ruta. A l'esquerra del pla surt una pista precària, gairebé reabsorbida per la vegetació per on baixarem.

Deixem enrere el pla de la Creu i trobem una pista d'alta muntanya que comença a baixar fort amb trams pedregosos en direcció oposada a la que veníem. Més avall fa un zig-zag i quan troba el camí de Núria comença a baixar més fort cap al fons de la vall. Aquest tram és especialment bonic, ja que contemplem un paisatge obert sobre la vall d'Er i la plana de la Cerdanya al fons. Uns metres més endavant tenim el refugi del Camí de Núria, i aquesta mitja pista mig camí ens hi porta. Passat el refugi la pista és més bona, i també baixa més fort fent diversos zig-zags fins al fons de la vall, per on acabem d'arribar plàcidament a Er i tanquem una ruta curta però intensa i interessant per les gorges del Segre i el pla de la Creu.