Ibón de Plan o Basa de la Mora

Al poble de Saravillo, al lateral solei de la vall de Chistau, surt una pista que remunta pel vessant nord del massís del Cotiella. Una llarga pujada ens deixa al refugi lliure de Labasar, on comença un camí parcialment ciclable que ens acosta fins un dels racons més màgics dels Pirineus, un estany poc profund, d'aigües intensament verdes, sota les parets erosionades de la serra d'Armeña. Gaudim d'aquest racó idíl·lic i tornem al refugi on comença el descens per un corriol directe que té un primer tram força difícil i una segona part deliciosa on es pot fluir a bon ritme.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Saravillo Plan (Sobrarb, Aragó, Espanya)
• Distància: 24,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.080 metres
• Temps: 4:40 hores
• Dificultat: IBP=83 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana / Difícil Pujada fàcil per pista. Camí mig ciclable fins l'estany. Descens amb passos difícils
• Cartografia: Cotiella Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Al peu del Cotiella, sota les imponents parets desgastades de la serra d'Armeña, hi trobem un dels racons més màgics dels Pirineus. I és màgic en tots els sentits. Per una banda l'estètica sublim de l'indret, amb un estany allargat i de poca fondària amb un color verd clar que contrasta amb la roca vermellosa i estriada de la serra que s'aixeca verticalment al damunt. I segurament relacionat amb el seu aspecte, és també màgic per les llegendes que expliquen els habitants de la zona. Relaten que durant les confrontacions entre musulmans i cristians una reina mora fugia de la guerra i va perdre's en aquest indret, on la seva ànima va quedar atrapada. Cada any, a la matinada de Sant Joan reapareix sobre les aigües dançant harmoniosament guarnida amb joies brillants i amb serps de colors enroscades. Ara bé, només la podran veure les persones honrades, sense pecats i de mirada neta.

La cultura popular de la vall de Chistau manté una dita que es trasmet oralment de generació en generació: Si ye que i puyas bela maitinada de San Chuan ta ibón y no la bieses habrás de pensare en laba-te l´anima… solo es güellos limpios, pueden viere a la prinzesa mora de las cumbres. Precisament avui és Sant Joan, i sembla un dia ben adequat per emprendre el camí i visitar un dels estanys més famosos i estètics dels Pirineus. La primavera és potser la millor època per visitar aquest bonic indret. Per una banda, els colors verds dels prats que l'envolten són especialment intensos en contrast amb la roca vermellosa. Alhora, també és quan l'estany té més aigua després del desglaç. A l'estiu acostuma a estar mig sec.

Una curiositat d'aquest estany és el doble nom: Ibón de Plan o bé Basa de la Mora. Vam fer una petita investigació preguntant als pobles del voltant si hi havia algun nom més tradicional que l'altre, però no em vam treure l'entrellat. Sembla que al poble de Saravillo tradicionalment es deia més Basa de la Mora, però tampoc és ben clar. En canvi al poble de Plan s'hi refereixen més com a l'ibón, així mateix, sense cap més nom. En tot cas la nomenclatura Ibón de Plan s'està consolidant més, possiblement per la facilitat de pronúncia o pel referent geogràfic del poble al qual pertany. Així doncs mantenim la incertesa i acceptem la duplicitat de la toponímia.

Des del petit poble de Saravillo, situat una mica per sobre de la carretera principal que recorre la vall de Chistau, surt una pista que es pot fer amb cotxe pagant una taxa, i que remunta gairebé 1.000 metres de desnivell fins al refugi de Labasar. Nosaltres hi pujarem en bicicleta en companyia del Fum, el nostre gos que gairebé sempre ens acompanya. Sortim de la plaça del poble, al costat de l'escola encara en funcionament, on hi ha un aparcament perfecte per començar la ruta. Uns metres més avall de la plaça, per un camí que passa per sota de l'escola, es pot arribar a una font on ens abastim d'aigua. Un cop equipats comencem a pedalar costa amunt per la llarga pista.

L'ascensió per la pista entre Saravillo i el refugi de Labasar és llarga, més de 13 km., i està en bones condicions. La pujada és força constant i no és excessivament dura. Al començament hi ha algun tram més dret, però en general és poc estrident. El terra és pedregós però força compacte, de manera que es pot pedalar bé. La duresa la marcarà el ritme, que en el nostre cas és suau per gaudir del paisatge. Caldrà pujar uns 1.000 metres de desnivell continuats, sense pausa. Molts trams de la pista avancen dins del bosc, però alguns són oberts i podem gaudir de vistes cap a la vall de Chistau, sobretot el tram engorjat del riu Cinqueta. Un bon tros amunt s'albiren els cims del sector del Posets mirant cap a l'est, i del Mont Perdut cap a l'oest. Estem enmig dels dos parcs naturals més importants del Pirineu aragonès, i el panorama és superb.

La primera meitat de la pista avancem sempre amb una llarguíssima diagonal ascendent en direcció est. La segona meitat dibuixa més revolts per amotllar-se a un terreny més dret i complex. Trobem uns quants cotxes que pugen fins al refugi. Al cap de dues hores escasses de pedalar sense pressa arribem al refugi de Labasar, un petit edifici d'ús lliure situat en un replà, ja amb vistes cap a la serra d'Armeña. Hi ha una vintena de cotxes aparcats. El camí per accedir a l'estany neix al costat mateix del petit edifici. Cal baixar un tram pedregós i difícil que fem a peu. Tot seguit el camí intercala trams que són ciclables amb passos difícils ja sigui per pedres o arrels. Hi ha un tram on cal empènyer la bicicleta, però és terreny pla. La segona part del caminet ja és més planera i ciclable, i transcorre principalment per uns bonics prats alpins. Triguem uns 30 minuts aproximadament des del refugi fins a l'estany, on hem intercalat trams a peu amb altres sobre la bicicleta. En arribar al peu de l'aigua quedem bocabadats.

Havia vist moltes fotografies de l'estany, però l'experiència en primera persona, on assaboreixes l'entorn amb tots els sentits és magnífica. L'indret té una gran força tel·lúrica i una estètica impactant. L'estany està situat en una cubeta glacial encaixonada entre unes muntanyes altives, molt erosionades que moren en tarteres just a l'estany. La serra d'Armeña amb les seves diferents puntes i els vistosos sinclinals envolcallen un estany molt poc profund, de manera que el color de l'aigua és d'un verd molt clar. A la banda oposada de la muntanya un ampli prat alpí arriba fins a la riba de l'aigua, i uns arbres cadàvers a la riba proporcionen bons enquadraments per a fotografies ben lluïdes. És un lloc molt concorregut, ja que és molt bonic i alhora accessible per a la gent que puja en cotxe fins al refugi, des d'on s'arriba a l'estany en uns 20 minuts.

Passem una bona estona a l'estany. Fem moltes fotografies i ens acostem tot pedalant a l'altra banda de l'estany, sota mateix de les parets que s'aixequen imponents. En ser al cantó oposat d'on arriba el camí, aquí hi ha poca gent i s'hi està molt tranquil. Resposem una estona alhora que el Fum es refresca a la platja que forma l'estany. De fet el Fum està molt content, ja que en ser un estany molt poc profund, es banya amb tota la tranquil·litat. Mentrestant reposem sobre els prats tot contemplant un paisatge espectacular i majestuós. Al cap d'una bona estona gaudint d'aquest entorn majúscul reculem de nou vorejant l'estany, creuem els prats i prenem el camí que ens torna al refugi, amb una primera part més ciclable, i després un tram pedregós on hem d'empènyer uns minuts.

Al refugi de Labasar comença el descens. Una opció fàcil és tornar per la pista, però n'hi ha una altra de més divertida que consisteix en baixar directe pel camí, el GR que traça una línia més recta cap al punt d'inici. El primer tram del descens és força difícil, i té diversos passos complicats, amb esglaons de roca, arrels i trams pedregosos. En aquesta primera part el camí va retallant els últims revolts de la pista, i evitem algun d'aquests retalls més difícils baixant uns metres per la pista. Al cap d'un parell de revolts ja agafem el camí que ens portarà fins al poble. De nou el primer tram és més difícil, i combina trams ben ciclables amb altres on cal tenir bones habilitats endureres. Baixem de la bicicleta en diferents punts, sobretot els més drets i pedregosos. Però a mesura que baixem el camí és més agraït i permet un descens fàcil per un camí estret dins del bosc.

Baixem una bona estona pel camí, on gaudim molt sobretot de la segona meitat, un tram on només cal deixar fluir la bicicleta, traçar els revolts i que la gravetat faci el seu treball. El pendent és moderat, i tot i que hi ha alguns trams més pedregosos, en general un cop dins del bosc el descens és fàcil i agraït. El GR ens porta fins a dins del poble, on tanquem una ruta d'alta volada, fàcil en l'ascens per la pista, un tram mig a peu mig pedalant de pla fins a l'estany, i un descens amb una part difícil i una altra per corriol més fàcil i divertida. En qualsevol cas l'Ibón de Plan o Basa de la Mora és un destí imprescindible dels Pirineus, i pujar-hi en bicicleta és una opció molt agradable amb una bona pujada per pista i un divertit descens per corriol.