A la base de l'estació d'Astún comencem a remuntar per fortes rampes fins al sector central on hi ha un trampolí de salts d'esquí. Uns metres més amunt assolim el modest cim però de grans panoràmiques cap a totes bandes: vall de Canal Roya, Canfranc, el Midi d'Ossau o el pic d'Aspe. Tot seguit una pista llarga i suau ens acosta fins a l'ibón d'Escalar o de las Ranas, i ja de tornada fem una visita ràpida a l'ibón d'Astún o de las Truchas. Només queda tornar per bona pista fins al punt d'inici.

Al poble de Villanua, enmig de la vall de Canfranc, surt una pista que puja durant 13 quilòmetres fins al refugi de la Trapa, al peu mateix de la Collarada. Remuntem la pista còmoda que puja de forma constant i amb algun tram dur fins al refugi del Cubilar de la Espata, lloc on gira del tot i acaba d'enfilar-se fins al punt més elevat. Al final dels prats girem cua, i al cap de poc prenem un divertit corriol que sense grans dificultats baixa fins a enllaçar de nou amb la pista. Continuem fins al bonic racó de la Fuente del Paco, on pedalarem per una bonica avetosa obaga que acaba amb un divertidíssim corriol pel qual baixarem directes al poble.

Des de Bescós de Garcipollera, un petit poble abandonat al principi de la vall del mateix nom, comencem a pujar per una pista que creua una àmplia zona forestal. Ens enfilem progressivament cap a la Sierra Cruz, el punt més alt de la ruta, i tot seguit baixem fort per una pista trencada fins a la vall de Iguacel. Remuntem la pista principal de la vall fins a la magnífica església de la Virgen de Iguacel, un magnífic monument romànic ubicat enmig d'una gran extensió boscosa i que havia format part d'un antic monestir. Baixem per la pista principal de la vall tot passant pel poblet abandonat d'Acín de Garcipollera, i acabem de desfer la vall per un tram asfaltat fins al punt d'inici. Una ruta fàcil i curta per un entorn boscós de mitja muntanya.

A cavall entre les valls d'Aísa i Canfranc, l'arrodonida serra de las Blancas neix als peus del pic d'Aspe i s'allarga força quilòmetres cap al sud. Recorrerem pedalant una llarga pista que segueix el seu llom des del coll de la Sierra fins al refugi López Huici, on s'acaba al peu dels pics de Lecherín. És una ruta fàcil tècnicament, ja que farem una llarga pujada per bona pista i un cop arribats al final tornarem pel mateix camí. El més destacat de la ruta són les impressionants vistes sobre les valls i encara més els pics de la capçalera, dominat per l'Aspe i els seus veïns just damunt de la petita i estètica vall d'Igüer.

Visitem aquest afluent del Segre ben conegut pels seus bonics trams engorjats i zones de bany. Arrenquem la pedalada baixant suaument des de Lladurs cap a la rasa de Cinca, on comença la primera pujada cap a la carena del Soler i el mas Sarri, punt més alt de la ruta. Baixem cap al petit nucli de Timoneda i ens enfonsem per l'engorjat de la riera de Canalda fins a Aigüesjuntes, on comença la Ribera Salada. Emprenem la segona pujada per una dura pista encimentada fins al nucli de Montpol, on tornarem a baixar cap al pont del Clop i ja seguirem uns quants quilòmetres avall la riera per bona pista. A la urbanització del Pla dels Roures prenem una pista trencada que puja fort cap al serrat de la Trinxera i la masia de la Mosella, on enllacem amb una pista asfaltada fins al punt d'inici.

Planegem des de la Guingueta d'Ix cap a Oceja on comença una pista que remunta el serrat del Bou, des d'on tenim àmplies vistes de la gran plana cerdana. Seguim cap als refugis forestals de Naüja i Santa Llocaia, on canviem de direcció i pugem més fort cap al pla Lloser per pistes secundàries, i finalment deixem les bicicletes uns metres per sota del cim i hi arribem a peu. Contemplem el paisatge i baixem per uns ròssecs fins a Cotzé, on hi havia la base de l'antiga estació d'esquí de Puigmal. Sota el circ que forma el gran cim comencem el descens per un corriol fàcil i divertit fins a l'entrada d'Er. Queda encara una llarga tornada seguint el GR amb trams de pista i camí cap a Naüja i el riu de Nèrvols.

Resseguirem la carena que uneix dos pics modestos en alçada però que ens permeten contemplar gairebé tota l'extensió del Principat d'Andorra, des del fons de les valls fins a les muntanyes més altes. Per damunt de Sispony comencem a remuntar la coma del riu de Montaner fins a la collada del mateix nom, i aquí pugem més fort fins al primer cim. Continuem cap a l'est per la panoràmica carena contemplant les grans muntanyes andorranes i el fons de les profundes valls més de 1.000 metres ensota. El segon pic està situat damunt mateix del centre d'Andorra la Vella, i just aquí comença un feixuc descens per una pista llarga i de fort pendent que ens torna al punt d'inici.

Poc més amunt del pont de la Ribera comencem a pedalar per un caminet que s'enfila amb trams molt durs fins a la base de l'estació d'esquí Boí-Taüll. Seguim per una pista de servei que puja cap un dels cims de l'estació, on reposem i contemplem àmplies vistes. Baixem sense camí seguint un llom herbat fins la collada de Llobarçana, on entronquem amb una pista que s'enfonsa durant molta estona des dels peus del Cerví de Durro fins a prop d'aquest petit poble, sempre amb bones vistes cap a l'Aneto. A la fondalada de les Artigues iniciem un duríssim ascens per una pista molt pendent fins als 2.000 metres de la Serra. Aquí comença el descens definitiu, primer sense camí definit per prats de forta inclinació, i més avall per un preciós corriol amb algun pas difícil cap al Pla de l'Ermita i finalment fins a Taüll.

Pedalem per una zona remota de l'Alta Ribagorça dins d'una vall encaixada entre altes muntanyes i guispirejada per petits pobles, alguns d'ells abandonats. Sortim de Malpàs i avancem fins a Castellars per asfalt. La pista comença a pujar fort fins a la collada dels Tossalets, i tot seguit planeja entremig de prats alpins cap als nuclis d'Erta i Sas. Enfilem fort fins el punt més alt de la ruta, el Tossal de Sant Quiri que ens ofereix una bonica panoràmica de la contrada. Baixen cap als recuperats nuclis de Massivert i l'Hostalet, i tanquem el cercle baixant de nou cap al punt d'inici, tot contemplant el despoblat d'Erillcastell encimbellat dalt d'un turó.

Passat el poblet de Puértolas comença una pista que s'enfila per la falda de l'espectacular Castillo Mayor. La pista traça una llarguíssima diagonal fins a l'aparcament que dona entrada al Parc Nacional d'Ordesa, a partir del qual no es pot continuar amb la bicicleta. A gairebé 1.800 metres planegem fins el petit refugi de Plana Canal, i ens apropem fins al llavi del cingle. Sota els nostres peus cau en vertical l'impressionant Canyó d'Añisclo, i al fons podem contemplar la silueta de les tres puntes característiques del massís del Mont Perdut. Tornada fàcil per la mateixa pista.