Ribera Salada

Visitem aquest afluent del Segre ben conegut pels seus bonics trams engorjats i zones de bany. Arrenquem la pedalada baixant suaument des de Lladurs cap a la rasa de Cinca, on comença la primera pujada cap a la carena del Soler i el mas Sarri, punt més alt de la ruta. Baixem cap al petit nucli de Timoneda i ens enfonsem per l'engorjat de la riera de Canalda fins a Aigüesjuntes, on comença la Ribera Salada. Emprenem la segona pujada per una dura pista encimentada fins al nucli de Montpol, on tornarem a baixar cap al pont del Clop i ja seguirem uns quants quilòmetres avall la riera per bona pista. A la urbanització del Pla dels Roures prenem una pista trencada que puja fort cap al serrat de la Trinxera i la masia de la Mosella, on enllacem amb una pista asfaltada fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Lladurs (Solsonès)
• Distància: 35,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.050 metres
• Temps: 4:00 hores
• Dificultat: IBP=99 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista. Molts trams de pista secundària i pedregosa
• Cartografia: Solsonès ICGC (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Ens dirigim cap a Lladurs, enmig d'una zona rural del Solsonès. És un poble de notable extensió amb cases disseminades entremig d'extensos boscos, camps de cereals, turons arrodonits, rases i engorjats per on s'escola l'aigua. El tret geogràfic més destacat de la zona és sens dubte la Ribera Salada, un afluent del Segre que neix a l'indret d'Aigüesjuntes de la unió de la riera de Canalda i el riu Fred, un curiós racó per on passarà la ruta. De fet l'interès principal del nostre itinerari d'avui és conèixer una mica l'entorn d'aquest curs fluvial així com el paisatge de mitja muntanya que combina boscos i extensos camps de secà. La Ribera Salada és ben coneguda com a zona d'oci i bany a l'estiu, sobretot al tram del Pont del Clop on també passarem. Té racons molt bonics amb engorjats i bassetes ideals per prendre un bany els dies més calorosos de l'estiu.

Tot i ser primer d'agost precisament avui el dia no és gens calorós. Fa un dia tapat i fresc, de manera que sortim abrigats la Sílvia, el Fum i jo mateix des de Lladurs. Bé, la Sílvia i jo sortim abrigats amb els paravents, i el Fum sembla ben feliç amb una temperatura ideal per a ell. Comencem la ruta al petit nucli on hi ha l'ajuntament, l'església de Santa Maria, i tres o quatre cases, algunes de turisme rural, una activitat econòmica molt present a la zona. De fet passarem per diferents establiments rurals durant la ruta, més que no pas cases habitades. Marxem per la carretera asfaltada que neix de la més principal entre Solsona i Cambrils en direcció ponent. Passades les cases, entremig dels camps deixem l'asfalt i girem a la dreta per una pista de terra. Planegem uns minuts i de seguida comencem a baixar primer entremig de camps i després dins del bosc. Anem seguint una de les variants del Camí dels Bons Homes fins al punt més baix on creuem la rasa de Cinca.

Continuem per la pista passat el torrent i comencem una pujada intensa per un tram pedregós i ben poc transitat. Passem a tocar la masia del Soler de Timoneda, que sembla habitada, però abans d'arribar-hi girem a la dreta i ens seguim enfilant per la serra del Soler. La pista puja amb alguns trams forts on no val a badar. No tant pel pendent, però sí per l'estat de la pista, amb molts trams pedregosos plens de còdols. Cal dibuixar bé la traçada i pedalar amb decisió. La pujada és constant fins a la masia de Sarri, un gran casalot que sembla deshabitat però ben arreglat. Passem per sota la masia i enllacem amb una pista asfaltada que ens porta en baixada fins el petit nucli de Timoneda, on hi ha una casa, la bonica església de Santa Eulàlia amb el seu esbelt campanar i el petit i alhora curiós cementiri al costat.

Deixem Timoneda i seguim uns metres per asfalt fins que trobem una pista enmig d'una llarga pujada. Marxem doncs avall a la dreta per una pista que comença un llarg descens per dins d'un bosc espès i que es va entaforant en un profund engorjat. És l'engorjat de la riera de Canalda, al fons de la qual ens anem acostant. Després d'una pronunciada baixada per uns pista força trencada que requereix una certa atenció, planegem uns minuts lleugerament per damunt del curs fluvial. Tot l'engorjat és molt bonic, però l'espessa vegetació dificulta la visió. La pista avança per damunt de la gorja a certa alçada però a poca distància, és a dir, gairebé en vertical. Planegem fins a l'Horta de Cal Ral, punt on la vall s'obre momentàniament, i fins i tot hi trobem una petita zona recreativa. Creuem la riera per un pontet i tot seguit ho tornem a fer però a gual. Continuem per la pista al peu de la riera, la qual canvia de direcció i s'encara cap al sud.

Avancem de pla durant una estona molt a prop de la riba de la riera de Canalda i entrem en un bonic tram engorjat amb parets de conglomerat a banda i banda. Uns metres més endavant hem de creuar a gual un tram ample on s'uneixen les rieres de Canalda (per on venim), i el riu Fred que ve per la dreta. Som a Aigüesjuntes, el lloc on comença pròpiament la Ribera Salada. En aquest tram la pista encimentada permet continuar pedalant tot i que ho fem per dins de l'aigua. Passat aquest tram més aquàtic, sense dificultats, continuem uns metres més fins a una caseta on hi ha una bomba per pujar l'aigua cap a les masies de Montpol. Just aquí deixem la riera i enfilem per una pista encimentada amb un pendent molt pronunciat. La pista no té més dificultat que el fort pendent, en algun tram del 15%. Un tros amunt contemplem des de l'alçada el curs serpentejant de la Ribera Salada.

Pugem fort durant poc més d'1,5 km. fins arribar als Camps de la Torre, una zona planera que contrasta amb els vessants costeruts per on hem pujat. En aquesta esplanada hi ha alguna casa de pagès, unes granges i un centre amb diversos allotjaments rurals. Passem al costat d'aquest establiment i planegem per la pista cap a l'oest fins al petit nucli de Montpol, on hi ha l'església de Sant Miquel, la bonica rectoria adossada, i l'antiga escola convertida ara en una casa de colònies. Avancem uns metres per la carretera asfaltada que continuaria cap a Cambrils durant 200 metres. Girem a l'esquerra per una pista secundària entremig dels camps. Primer planegem i després iniciem una llarga baixada per una carena desdibuixada entremig de camps de cereals, i amb llargues vistes de la contrada. Passem per un parell de masies i acabem de baixar fins al Pont del Clop, on recuperem la riera.

El Pont del Clop és possiblement el centre neuràlgic de la Ribera Salada. Aquí arriba un bonic tram engorjat, i passat el pont s'obre amb una zona de tolls i petites platgetes naturals. És un indret molt concorregut per banyistes a l'estiu. Avui fa fresca i tot i això hi ha força gent. Per damunt del pont es conserva les restes d'un antic hostal. Deixem el pont del Clop i pugem uns metres per la carretera direcció Solsona. Al primer revolt la deixem i seguim una pista ampla i bona cap a la dreta que va seguint el curs de la riera. És una pista força transitada, ja que és el vial d'accés a diversos tolls i zones de bany. Anem baixant suaument per la pista, gairebé planejant, sempre a prop de l'aigua. En algun punt ens aturem i el Fum aprofita per banyar-se, insensible a la temperatura fresca del dia.

Seguim uns 5 km. la pista al peu de la Ribera Salada, i entretant passem al costat del pont de la Ginebrosa, on també hi ha una zona de bany. Deixem a l'esquerra el pont de l'Ingla i acabem d'arribar a la urbanització del Pla dels Roures, no gaire lluny del nucli de Castellar de la Ribera. Girem a l'esquerra i prenem una pista trencada que després d'un pujador fort passa al costat d'unes cases de segona residència i segueix cap a llevant. És una pista trencada i poc transitada, i encara ho és menys la que prenem uns metres més endavant, sempre seguint el rec de la Mosella. Al cap d'uns minuts de planejar girem fort a l'esquerra i comencem la tercera i última pujada del dia. És una pujada dura i consistent, per una pista força trencada i mig abandonada. El sol i el cansament acumulat fan que aquest tram sigui feixuc. Pugem fins dalt del serrat de la Trinxera, al coll del Llop. Des del coll planegem uns minuts fins a sota mateix de la masia de la Mosella.

Al peu de la masia de la Mosella trobem una pista asfaltada. La Sílvia i el Fum es queden aquí per evitar els últims quilòmetres d'asfalt, que es farien feixucs pel gos. Jo continuo endavant per la pista que sembla que planegi, però sempre pica una mica amunt. Encara queden 7,5 km. fins al final de la ruta, els primers entremig de camps i boscos en lleugera pujada fins a l'Hostal de Cirera, on creuo la carretera de Solsona a Cambrils. Continuo per la pista asfaltada que va a Lladurs, i que encara em reserva una última pujada que fa superar els 1.000 metres acumulats. Passat el serrat de la Casanova ja només queda acabar de baixar fins al petit nucli on havíem començat unes hores abans. Tanquem una ruta agradable per terreny rural amb el principal interès de les formes curioses de la Ribera Salada, amb bonics trams engorjats entre parets de conglomerat.