Pratformiu

Connectem en una mateixa ruta en bicicleta les petites serres de Guixers i Pratformiu, al peu de la major serra del Verd. Sortim de Valls i comencem a pujar per pistes en bon estat cap a Sant Martí de Guixers i més endavant per un camí difícil a Sant Lleïr de Casabella. Aquí comença una pujada molt dura per pista pedregosa difícil de ciclar que es va enfilant fins al coll de Jou, i continua més moderada cap al nord fins al coll de la Santa Creu, on podem reposar uns moments. Aviat torna la pujada més dura per les costes de la serra de Pratformiu fins que la travessem a més de 1.600 m. Baixem per una pista molt difícil plena de sots i pedres fins a l'extens Pratformiu i ens arribem fins als curiosos terrers que hi ha al final. Pugem suaument fins al mirador natural del Cap del Balç, amb extensa visió cap a la Llosa del Cavall, Busa i l'entorn de Guixers. Ja només queda prendre la pista asfaltada que passa per Sant Martí de la Corriu i baixa rapidíssima fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Valls Guixers (Solsonès)
• Distància: 31,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.300 metres
• Temps: 4:00 hores
• Dificultat: IBP=146 / Vermella
• Sensació de dificultat: Difícil Llargues pujades pedregoses de fort pendent. Tram de camí molt difícil. Tram de descens per pista difícil
• Cartografia: Port del Comte Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui sortim amb bicicleta amb l'amic Pär disposats a conèixer un sector del vessant sud de la serra del Verd. Seguirem parcialment un itinerari marcat com a molt difícil del centre BTT de la Vall de Lord, i ja avancem que la qualificació no es queda pas curta. Farem però una adaptació de la ruta per fer-la una mica més curta, i també canviarem el punt de sortida, que en comptes de ser a Sant Llorenç serà al petit nucli de Valls, on hi ha l'ajuntament de Guixers. Aquesta ruta ens portarà primer per la base de la serra de Guixers, i més endavant s'anirà enfilant fort cap a la serra de Pratformiu. A l'altra banda de la serra hi trobarem el gran pla que li dóna nom, així com una zona curiosa de terrers. Ens enfilarem a la serra de Guixers, que ens regalarà bones vistes, i baixarem directes al punt d'inici.

Aparquem al costat de l'ajuntament de Guixers, al petit nucli de Valls, situat prop de la carretera de Berga a Sant Llorenç, on el riu de Valls canvia de direcció i acaba d'arribar a l'embassament de la Llosa del Cavall. Hi ha un bon aparcament habilitat. Ens posem a punt i comencem a pedalar uns 400 metres enrere fins a la carretera principal. Continuem uns 100 metres direcció a Sant Llorenç i de seguida girem a la dreta per una pista que es comença a enfilar. Pugem per terreny força obert entremig de pastures, i passem al costat de les cases de Maçanes, Coromines i més amunt Sant Cebrià, on hi ha una bona vista de Busa. La pista va pujant alhora que gira cap a ponent i s'acosta a la bonica ermita de Sant Martí de Guixers. Precisament aquí hi ha l'origen del nom d'aquest extens municipi de petits nuclis disseminats.

Passem la casa del Guix, més amunt l'Algassa i al cap de poc baixem lleugerament per damunt de la guixera on s'extreu el material que es porta a la manufactura que hi ha uns quilòmetres més avall, la Kauf. Prenem un corriol a la dreta que baixa en paral·lel a una línia elèctrica. Tot i que comença fàcil, de seguida mostra el seu caràcter rabiüt. El tram central és difícil, amb una baixada entre roques de notable magnitud. Aquí es nota la diferència entre un expert endurer com és l'amic Pär, i un simple pedalador. El Pär baixa amb solvència i estil, i jo aprofito per mirar-m'ho i intentar aprendre alguna cosa. El tram difícil s'acaba al fons d'uns camps sota mateix de Sant Lleïr de Casabella, on hi ha una bonica església i una masia de turisme rural. Aquí deixarem la ruta marcada i continuarem per una pista que tomba cap al nord.

Després d'un petit descans a Sant Lleïr girem a la dreta i continuem per una pista que puja fort cap al nord. Comença amb algun pujador molt intens, però més que el pendent, el principal problema és que el terreny és pedregós, i si no portes molt ritme perds tracció i has de posar el peu a terra. Anem pujant amb penes i treballs, i algun petit tram a peu. Després d'un primer tram molt dur arribem al coll de Jou, on hi ha una petita esplanada amb bones vistes sobre la serra del Verd. La pista continua per dins d'un tram de bosc obac i sense tant pendent, de manera que podem pedalar sense anar al límit. Anem pujant fins que confluïm amb la pista asfaltada que puja des de la Pedra. Girem a la dreta i anem pujant per asfalt 1,5 km. fins al coll de la Santa Creu. Ens desplacem uns metres a l'esquerra per visitar la petita ermita del Roser.

Passat el coll de la Santa Creu avancem uns metres per una pista encimentada tot planejant i contemplant les curioses Roques del Minguell i el profund barranc del Remosoll. La tranquil·litat dura ben poc, ja que de seguida hem de deixar la plàcida pista encimentada i seguir per una pista pedregosa a la dreta. Aquí comença la pujada més dura de tot l'itinerari. En realitat el pendent no és extrem, ja que es va movent entre el 10 i 15%, però el terreny és trencat i pedregós, i la pujada és constant, sense treva. No hi ha cap moment de relax, sempre cal portar un ritme suficient per no perdre tracció, i alhora parar atenció a la traçada. En alguns punts poso el peu a terra i costa tornar a reprendre, però mica en mica anem guanyant metres. La pista fa diversos zig-zags per un pendís molt dret, i esbufegant ens anem enlairant fins a superar la cota 1.640, punt més alt de la ruta on travessem la serra de Pratformiu.

Ens relaxem pensant que ja hem passat el més difícil, i que ara vindrà cara avall. Però només la meitat de l'afirmació és certa. Baixarem, però per una pista infernal plena de rocs i esvorancs. El Pär va baixant en un descens que sembla més d'enduro que no pas una pista com assenyala el mapa. De fet és una pista, però molt dreta i pedregosa, que jo faig gairebé tota a peu. L'amic Pär em comenta al final que és la pista més difícil que ha vist mai, pitjor que alguns camins endurers. Acabat aquest petit suplici, afortunadament en baixada, arribem al gran Pratformiu, una extensa planura que s'allargassa de nord a sud. Al punt més elevat el prat es trenca bruscament i cau per uns profunds terrers vermellosos, badlands que en diuen en anglès. És un lloc ben curiós, enfonsat als peus de la serra del Verd, on el vermell de la terra contrasta amb el verd ben viu dels prats en plena primavera.

Creuem Pratformiu de nord a sud, i passem al costat de les masies de cal Quelot, els Porxos i cal Gallina, totes elles abandonades. A sota d'aquesta última hi ha la font de Pratformiu, on ens abastim d'aigua ben fresca. Tot i que la ruta és curta, portem ja força desnivell, guanyat majoritàriament per terreny dret i difícil. I ara toca tornar a pedalar de valent per superar uns pujadors intensos des de Pratformiu fins al cap d'amunt de la serra de Guixers. Pugem fins al punt més alt de la pista, i just quan comença a baixar, enmig d'un revolt marcat la deixem momentàniament i prenem un corriolet a la dreta que ens porta en uns 200 metres al magnífic mirador del Cap del Balç. Des d'aquí tenim unes magnífiques vistes gairebé a vol d'ocell de la zona de Guixers, i més enllà el pantà de la Llosa del Cavall, Busa i Sant Llorenç de Morunys. Un indret magnífic.

Passem uns minuts contemplant les extraordinàries vistes des del Cap del Balç i fem diverses fotos. De nou en ruta seguim per la pista que gira cap a llevant i avança dins del bosc fins enllaçar amb la pista asfaltada. Comencem a baixar més decididament i ens aturem un instant per contemplar Sant Martí de la Corriu, una bonica església al costat de la masia de ca l'Andreu. Seguim baixant per una pista asfaltada dreta i molt ràpida, que en pocs minuts ens fa perdre molts metres fins a la riba del riu de Valls. Arribem planejant al punt d'inici satisfets i alhora esgotats per una ruta caracteritzada per fortes pujades gairebé al límit de la ciclabilitat, i paisatges bonics i solitaris al peu de la serra del Verd.