El Comiello (1.899 m.)

Recorrerem la llarga carena de la serra de Bolave, un bon mirador dels cims d'Ordesa i el canyó d'Añisclo. Comencem a pedalar a Fanlo per una pista que s'enfila fort cap al mirador de la Rayuala, i després d'un petit descans segueix pujant fort cap el sostre de la ruta, on hi ha una petita cabana i un extraordinari panorama. Tot seguit avançarem per una carena de més de 7 km. a través d'una pista precària que uneix diferents puntes. Baixem a visitar el bonic poble de Yeba i iniciem el retorn, primer amb una llarga baixada al barranc de Yesa i tot seguit una pujada dura per terreny sec i solei que ens porta fins al despoblat de Ceresuela. Un últim pujador fins al Cuello Trito i ja només queda un tram suau i agradable per una pista ombrívola fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Fanlo (Sobrarb, Aragó, Espanya)
• Distància: 34,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.155 metres
• Temps: 5:00 hores
• Dificultat: IBP=98 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes, amb alguns trams molt precaris
• Cartografia: Ordesa - Monte Perdido Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Tot i ser ben a la vora d'alguns dels racons més coneguts i visitats del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido, com pot ser la mateixa vall d'Ordesa o el canyó d'Añisclo avui farem una ruta per un terreny ben solitari. La serra de Bolave forma una llarga carena per damunt de la vall de Vió, just al sud del canyó d'Añisclo i a poca distància de la vall d'Ordesa. El seu sostre s'aixeca fins els gairebé 1.900 metres, i des d'aquest punt elevat, en no tenir cap impediment visual cap al nord, esdevé un extraordinari mirador cap als cims del Mont Perdut i rodalies. Una característica interessant d'aquesta serra pels amants de la bicicleta és que hi ha una pista, això sí molt precària, que la recorre de cap a cap, i per tant podem gaudir d'un recorregut carener panoràmic i agradable.

Sortirem des del poble de Fanlo, situat a la capçalera de la vall de Vió. S'hi pot accedir des d'Escalona, per la mateixa carretera del canyó de Añisclo, o des de Sarvisé, a la vall del riu Ara. Les dues opcions impliquen carreteres estretes i plenes de revolts, però amb racons ben bonics. Un cop feta la ruta, potser aconsellaríem sortir des del petit poblet de Yeba, i d'aquesta manera concentrar la major part de pujada al principi i acabar en baixada. Tal com vam fer la ruta, sortint de Fanlo, ens quedarà una notable pujada (400 m. aprox.) gairebé al final, i que acostuma a coincidir a l'hora que fa més calor. En tot cas podem sortir tant des de Fanlo com de Yeba, els dos únics nuclis habitats per on passarem i on s'arriba amb carretera asfaltada.

Aparquem uns metres més enllà de Fanlo i comencem a pedalar per una pista asfaltada. Al cap de pocs metres la deixem i continuem per una de terra que s'enfila fort a la dreta. El principi és realment dur, i sense temps per escalfar ens trobem davant de forts pendents per una pista pedregosa. Amb penes i treballs avancem cara amunt seguint el PR-42 que seguirem uns quants quilòmetres. Al cap d'uns minuts de pujar el pendent es modera una mica, i passa de ser molt fort a només fort. Tota la pujada inicial és força constant, i trobarem pocs espais per a reposar. És una pujada per una pista força pedregosa tancada al trànsit, amb trams de fort pendent que en alguns punts arriben al 18%. Es pot fer tot sobre la bicicleta, però controlant la tracció en tot moment, i amb trams on cal patir una mica.

Després de 3,5 km. de pujada constant i força esgotadora arribem a un petit replà que ens deixa respirar. Som just a sota del mirador de la Rayuala, situat en un turonet que hi ha just a sobre dels prats. Podem pujar-hi en pocs minuts, però com que continuarem amunt fins al cim principal, ja aprofitarem per contemplar les vistes des de les alçades. Ens atrapa un ciclista que puja amb bicicleta elèctrica i que ens explica que viu a Fanlo. Pedalem en paral·lel uns minuts, ja que és una zona solitària i trobar algú convida a xerrar. Tot seguit el deixem marxar ja que avança més ràpid que nosaltres. Fins a la Rayuala la pista pujava en direcció sud-est, i aquí gira i planeja momentàniament cap a l'oest. Creuem el Portiello de San Chinés, un petit collet que ens dona entrada a una zona més obaga sota mateix d'una carena lateral que s'allarga cap al cim que volem assolir.

La nostra pista va pujant sempre amb forts pendents i alguns tirapits esgotadors per l'obaga del cim que hem contemplat des del tram planer. Es veu una petita construcció al cap d'amunt. Un cop entrats a l'obaga ja no tornarem a veure el cim fins gairebé uns metres abans d'assolir-lo. Pedalem per terreny boscós i ombrívol, sempre pujant fort, i contornejant el cim primer pel nord fins un revolt on deixem el PR i continuem per la pista principal. Tot seguit voltem el vessant occidental i l'acabem de contornejar fins al vessant sud, on el bosc s'acaba i ja estem a les envistes del cim. Queda només girar a l'esquerre i acabar d'assolir pel vessant sud el punt més alt de la ruta, el Comiello, a 1.899 metres. Dalt del cim hi ha una caseta de pedra construïda com a punt de vigilància contra incendis. De fet poc abans d'arribar-hi ens avança un tot-terreny que després veiem que és el vigilant, amb qui parlem un moment en arribar al cim.

El pic del Comiello és una punta ben destacada al límit nord de la serra de Bolave. És un mirador de primer ordre cap als cims d'Ordesa, especialment el Mont Perdut i els seus veïns. Tot i que l'atractiu principal de la ruta són precisament les vistes des d'aquest punt elevat, avui no és el millor dia, ja que el dia s'ha llevat humit i amb núvols que tapen parcialment les capçaleres de les muntanyes. No podrem gaudir de la característica imatge de les Tres Serols: el Cilindre, el Mont Perdut i el Soum de Ramond, o almenys no la gaudirem en tota la seva esplendor. Sí que s'albira un panorama extens i prou bonic, però la meteorologia no sempre juga al nostre favor. Passem uns minuts al cim contemplant el paisatge i reposant després d'una bona pujada. Portem encara no 8 quilòmetres i uns 700 metres de desnivell.

Comença tot seguit la llarga travessa de la serra de Bolave per una pista precària que la recorre de cap a cap. Així doncs sortim del cim pedalant cap al sud, passem a sota d'un petit mirador i prenem una pista secundària just al revolt previ a l'arribada del cim. Aquesta pista no hi passen vehicles, i la natura l'està absorvint. En alguns trams s'hi han acumulat força pedres, i en altres els xaragalls de l'erosió per l'aigua l'ha anat malmetent. En tot cas es pot transitar sense grans problemes, simplement amb precaució en alguns punts.

La pista de la serra de Bolave planeja i baixa suaument, tot i que caldrà enfilar-se en diversos trams per anar connectant les diverses puntes de la carena. Passarem primer per la punta Musuela, més endavant avancem just per sota de la punta d'Estallo, després la punta Frangons i finalment la punta Zelata. A partir d'aquí la pista ja baixa més decidida fins a uns prats on hi ha restes d'un antic poblament. Portem més de 7 quilòmetres de carena. Pocs metres més avall dels prats la pista canvia de direcció, gira a l'esquerra i baixa fort fins a trobar la carretera asfaltada que porta cap a Yeba.

Un cop a l'asfalt girem a l'esquerra i encarem una forta pujada fins a la Cortada de Yeba, un collet literalment excavat a la roca. La carretera continua a l'altra banda amb una baixada pronunciada sota la Peña Acuta, i després d'un zig-zag avança cap a Yeba. Just al trencant del poble la Sílvia i el Fum continuen per la pista que marxa en lleugera pujada, i jo faig una anada i tornada per visitar el poble. La carretera asfaltada baixa un quilòmetre fins al petit nucli. Es un poble molt bonic i ben conservat, tot i que no està habitat tot l'any, només els mesos d'estiu. El primer que es veu és el campanar i l'església, situat a la part més alta del poble. A sota un petit nucli compacte de cases, totes elles de pedra i connectades per carrerons estrets i costeruts. Parlo uns minuts amb uns catalans que hi tenen segona residència, i comenten que és el poble més bonic de la contrada. És realment un lloc molt bonic, tot i que estem en una zona molt despoblada i lluny dels nuclis principals.

Passejo uns minuts pel petit poble molt ben arranjat i agafo aigua de l'abundosa font. Tot seguit giro cua i torno enrere fins a la cruïlla. Giro a la dreta i continuo per la pista que puja suaument dins del bosc. En pocs minuts atrapo la Sílvia i el Fum, i continuem plegats. Després d'un tram de pujada suau comença una llarga baixada fins al barranc de Yesa, que creuem a gual. El Fum aprofita per fer un bany i refrescar-se. Potser presentia el tram que venia a continuació, ja que és una pujada força dura i assolellada. Especialment el primer tram és força dret i pedregós, i avancem sota un sol de justícia. Després d'una bona estona pujant arribem al despoblat de Ceresuela, un dels tants nuclis que es van abandonar per les dificultats de subsistir en una zona erma i allunyada dels centres importants.

Encara després de Ceresuela queda una pujada força dura fins al Cuello Trito. No és en si mateixa una pujada exigent, però al migdia, amb un bon sol i amb força quilòmetres i desnivell a les cames, ens fa suar de valent. La Sílvia i el Fum es queden aquí per no fer una ruta massa llarga per al gos, i jo continuo per una pista força planera que avança encara 5 quilòmetres més primer planejant i després en baixada fins a enllaçar amb l'asfalt. Un últim pujador i arribo al punt d'inici després de 34 km. i un desnivell d'uns 1150 m. Una ruta ben bonica, sobretot la visió panoràmica des del cim del Comiello, el recorregut carener per la serra de Bolave i la visita al bonic poble de Yeba.