Estany Gento

Des del fons de la Vall Fosca emprenem una llarga i contundent pujada fins al coll del Triador, a més de 2.100 metres. Des de les alçades planejarem seguint el traçat d'un antic ferrocarril, amb algun pas difícil, trams aeris i alguns túnels que ens portaran fins a la presa de l'estany. Reculem uns metres per trobar el camí que baixa amb un pendent fortíssim per la canal de Pigolo, on farem diversos trams a peu. Un cop a l'embassament de Sallente baixarem uns metres per asfalt, i després per un camí força complicat que ens porta al nucli de Capdella, des d'on ja només cal baixar fins al proper poble d'Espui.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Espui (Pallars Jussà)
• Distància: 29,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.060 metres
• Temps: 5:15 hores
• Dificultat: IBP=86 / Vermella
• Sensació de dificultat: Difícil Descens difícil a la presa de Sallente, i més avall fins a Capdella
• Cartografia: Vall Fosca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Probablement la capçalera de la Vall Fosca no és el lloc més conegut, ni potser el més ideal per a la pràctica de la bicicleta de muntanya. El tram superior de la vall és tancat, amb pendents molt drets a banda i banda i poques opcions per pujar amb bicicleta. Ara bé, les poques zones adequades per moure's sobre dues rodes són de categoria superior, i ens permeten gaudir d'un ambient d'alta muntanya impressionant i rodar sota alguns dels grans cims a tocar del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La ruta que farem avui s'enfila per un port mític, el coll de Triador, conegut sobretot arran de la volta en bicicleta Pedals de Foc, amb 1.000 metres de desnivell continuats. Tot seguit planejarem a més de 2.100 m. per un camí aeri i fascinant fins a la presa de l'estany Gento, des d'on baixarem per un camí difícil cap a l'embassament de Sallente. Un itinerari d'alt voltatge!

Amb la Sílvia i el Fum ens dirigim cap al petit poble d'Espui, a la part alta de la Vall Fosca, just abans d'arribar a Capdella. És un poble conegut sobretot arran de l'intent de perpetrar una estació d'esquí que començava al poble i s'enfilava cap a la vall de Filià. Actualment té una vintena d'habitants fixos tot l'any. Parlem amb uns veïns que hi viuen des de fa més de 40 anys, i ens comenten que aquí els hiverns són llargs i durs, i el nom de la vall queda ben justificat. És una vall estreta envoltada de grans muntanyes, i a l'hivern, quan el sol va molt baix, les hores d'insolació es redueixen a una poca estona al migdia. Sortirem des de la part baixa del poble, que està enfilat sobre la carretera. Una pista surt des de la base del nucli i baixa uns metres fins a creuar el riu Flamisell. Aquesta és la pista que ens portarà, després d'una llarga pujada, fins al coll del Triador.

Al peu del riu Flamisell comencem doncs la que serà una llarga pujada fins al conegut coll del Triador, un punt a la carena sota mateix del Montsent de Pallars que divideix la vall Fosca a ponent i la vall d'Àssua a llevant. És un recorregut ben popular pel col·lectiu ciclista, i està considerat com a força dur. En realitat la duresa derivarà del ritme que vulguem o puguem portar, però no té res d'especial en quant a dificultat més enllà dels gairebé 1.000 metres de desnivell continuats. Es tracta d'una pujada per una pista en bon estat que traça nombrosos revolts per superar un coster amb un pendent molt fort. És una pujada pel vessant oest i amb força trams arbrats, de manera que la calor és suportable, almenys a mig matí. Imagino que aquest port s'ha de fer molt dur per a ciclistes que ja vénen de lluny i es troben que al migdia han de superar-lo.

De seguida guanyem alçada sobre el poble d'Espui i la Vall Fosca, i anem enllaçant innumerables revolts (més de 25 fins a la carena). A mesura que pugem les vistes són més àmplies. Cap avall la Vall Fosca s'allarga en direcció a la Pobla de Segur, i cap amunt anem gaudint de les vistes de les muntanyes granítiques del Parc Nacional. Gaudim d'un paisatge ben variat: roca granítica i pics punxeguts cap al nord; la vall tancada a sota els nostres peus; prats alpins ben inclinats al Tossal dels Altars i la part alta prop del coll; i també excel·lents vistes cap a les valls secundàries de Filià i Riqüerna a l'altra banda de la vall del Flamisell. És un plaer pedalar en un paisatge tan magnífic. En arribar a la part alta de la pista ens acostem a la base del Montsent de Pallars, un pic molt destacat de gairebé 2.900 metres.

Aquesta part alta de la pista és més oberta, enmig de prats alpins molt inclinats. Una última llaçada ens deixa en una diagonal que arriba directament a dalt el coll, on hi ha un mirador i una escultura. Diem que som al coll del Triador, però en realitat aquest coll està situat una mica més al sud i uns metres més avall. Però la pista que creua la carena ho fa en aquest punt, a 2.179 metres, i s'ha popularitzat com a coll del Triador. Per cert, el nom del coll ve de la tasca de triar el bestiar que es fa en aquest punt, quan es reagrupaven els ramats després de la pastura estival. Descansem uns minuts al coll, on fem unes fotos i coincidim amb uns altres ciclistes. El Montsent de Pallars és molt bonic mirat des d'aquí, així com tots els plans alpins que ens envolten. Hem fet gairebé 12 km. de pista i prop de 1.000 metres de desnivell, a un ritme suau, gairebé 2 hores de pujada sense patir.

A la cruïlla de pistes del coll girem cap al nord i prenem la que faldeja la base del Montsent de Pallars. Planegem poc més d'1 quilòmetre gairebé a 2.200 metres, gaudint d'un paisatge preciós al costat mateix dels feixancs de Montsent, el tram més abrupte d'aquesta gran muntanya. La pista arriba fins al refugi d'Espui, un petit edifici de resguard dels pastors. Aquí la pista pràcticament s'acaba. Tot i això, al darrere de l'edifici, baixem uns metres fins a la Cambra d'Aigües, un edifici de majors dimensions situat uns metres per sota des d'on neix una gran canonada que baixa cap a la central hidroelèctrica de Capdella. Al costat de la central comença el camí de l'antic traçat del carrilet que portava cap a l'Estany Gento, i que és el camí que seguirem a partir d'ara.

L'any 1911 es va construir una petita línia de ferrocarril entre l'estany Gento i la cambra d'aigües on baixa una canonada de 800 metres de desnivell fins al fons de la vall, on hi ha la central de Capdella, una de les primeres de Catalunya inaugurada l'any 1914 i que encara està en funcionament. En aquest camí de ferro de 60 cm. hi circulava un petit carrilet que permetia portar els materials per a la construcció d'una gran infraestructura hidroelèctrica que unia mitjançant canalitzacions un conjunt d'estanys a la part superior cap a l'estany Gento, que centralitzava les aigües. Molt és tard, el 1.981 es va construir la central reversible de Sallente per a la qual es va instal·lar un telefèric que encara està en funcionament. La línia del carrilet va deixar d'utilitzar-se fa anys, però en molts trams encara hi ha les vies i les travesses. Avui recorrerem el traçat de l'antic carrilet.

Comencem doncs a pedalar per aquesta via verda d'alçada, a més de 2.100 metres. El traçat és pràcticament pla, i va seguint la línia de nivell del terreny. El primer tram del recorregut és menys ciclable, amb vies i travesses, camí estret i malmès pel bestiar, i forats i reguers difícils de gestionar sobre la bicicleta. A mesura que avancem el traçat és cada cop més ciclable, i podem fer trams llargs sobre la bicicleta. El camí és precios, per la part alta d'un vessant molt dret que fa que en diferents punts fins i tot sigui una mica aeri. El paisatge és ampli i majestuós, i podem contemplar tota la Vall Fosca des de les alçades alhora que ens acostem a la base de les grans muntanyes en una de les majors zones lacustres dels Pirineus. Més endavant trobarem diversos túnels en bon estat per on podrem passar pedalant.

La zona dels túnels ja és l'últim tram del camí del carrilet, i passat el primer contemplem molts metres per sota l'embassament de Sallente. Precisament aquest tram és molt bonic i aeri, i cal anar amb compte en assegurar la traçada ja que hi ha un bon precipici sota els nostres peus. Creuem quatre túnels i recorrem un últim tram planer fins arribar a les envistes de la presa de l'estany Gento, on arribem planejant suaument. Descansem uns moments al peu de la presa i gaudim d'un paisatge d'alta muntanya envoltats de pics que s'acosten als 3.000 metres. No ens encantem gaire, ja que els núvols van creixent i podria haver-hi terrabastall. Així doncs reculem un quilòmetre fins passat l'últim túnel que havíem trobat. Aquí surt el camí per on baixarem, el qual comença suau però aviat es complica.

Baixem uns primers metres fàcils i agradables per un tram obert de prat alpí, però ens anem acostant al llavi de la canal de Pigolo, on el vessant s'accentua bruscament. A partir d'aquí el camí dibuixa un bon grapat de revolts tancats, un zig-zag constant per anar perdent alçada. El primer tram encara és fàcil i podem fer-lo sobre la bicicleta, però quan arribem a la part estreta de la canal, tant pel pendent, com pels revolts tancats, com pel terreny pedregós fins i tot amb escales, acabem empenyent la bicicleta durant uns minuts. En tot cas el tram difícil és més curt del que em pensava, i aviat hem resolt el zig-zag que fem a peu. Un tros avall el camí es bifurca, i nosaltres baixem pel de l'esquerra directes a la presa, el qual tot i ser pedregós és encara mig ciclable. Més tard, al vespre, tot passejant per la zona, veiem que el de la dreta que baixaria cap a la central hidroelèctrica hauria estat segurament més fàcil i plaent.

Un cop a la presa de Sallente la Sílvia i el Fum es queden, així evitem circular per asfalt amb el gos i alhora no fa tants quilòmetres. Jo seguiré avall i més tard els pujaré a buscar. Creuem la presa i a l'altra banda prenc la carretera que baixa direcció Capdella. Just abans d'arribar al pla de Toveria la deixo en un revolt i prenc un caminet. No va ser gaire bona idea, ja que tot i que el camí és bonic, en realitat és poc ciclable, amb moltes roques i trams complicats. Si fos a fer ara baixaria directe per asfalt. Vaig desfent poc a poc el corriol, més a peu que no pas enfilat a la bicicleta, i mica en mica vaig fent camí fins al petit poble de Capdella. D'aquí ja sí que només queda baixar per la carretera asfaltada fins a Espui, on tanco la ruta.

Una experiència grandiosa circular des del fons de la Vall Fosca fins a les alçades del coll del Triador i l'estany Gento pel camí del carrilet. Un itinerari de gairebé 30 km. i poc més de 1.000 metres de desnivell, però aquests números són una mica enganyosos, ja que la ruta té algunes parts força difícils. La pujada al coll del Triador és fàcil, i l'hem fet a ritme suau. La part planera per la ruta del carrilet té un primer tram poc ciclable, tot i que després millora i és molt plaent. Finalment, la baixada directa cap a la presa de Sallente és difícil i tècnica, i en fem bona part a peu. També el camí fins a Capdella és força difícil. Però en tot moment hem gaudit d'un paisatge espectacular d'alta muntanya, amb cims elevats, prats alpins i estanys al punt més alt de la Vall Fosca.