Actualment inert però fa cent anys en ple bullici, el poble de Peguera i els seus voltants tresoren un munt de rocords de l'esplendor passada. Una ruta amb interès paisatgístic i també històric ens porta a recórrer l'itinerari de l'antic tren miner, passejar pel poble abandonat i fortament degradat de Peguera, fins i tot entrar en alguna mina, i finalment grimpar fins al característic Roc darrere mateix de les cases mig ensorrades.

El darrer dia de l'any enfilem un dels grans cims pirenaics que a l'hivern presenta un aspecte encara més sever. Sortim del còmode refugi de Respomuso i pugem fort per l'ampli torrent fins que gira a llevant per buscar la Bretxa de Latour. Aquest pas, ja força difícil en sec, es complica bastant en mixte. Un cop dalt remuntem forts pendents fins al cim.

Al sector més occidental de Guara hi trobem un dels racons més abruptes, amb profundes fondalades i agulles espadades. Sortim des de Vadiello per anar a trobar l'enclotada Canal del Palomo, equipada amb clavijas i cable de vida, com una ferrada. Enfilem la canal, amb passos atlètics i complicats, fem un flanqueig equipat i anem a buscar una altra canal i accedim caminant a la base del Mallo San Jorge, on ens acabem d'enfilar amb unes altres clavijas exposades per on pugem assegurats.

Sortim de Rodellar, una de les meques de l'escalada, per fer una activitat ben variada i entretinguda. Després d'observar el característic arc de roca on hi ha diverses vies d'escalada de dificultat, anem a buscar l'esperó de la Virgen, al peu del riu. Iniciem una via ferrada aèria però de poca dificultat. Un cop dalt l'ermita resseguim la cresta fàcil, observant l'espectacular barranc de Mascún. Baixem fins a trobar el barranc sec de la Virgen, on fem un divertit descens amb múltiples ràpels en un terreny engorjat.

Des del petit poble de Lecina baixem fins a trobar el barranc Basender i ens hi fiquem. El barranc és sec, i es va engorjant. Cal desgrimpar alguns ressalts abans de començar a trobar els primers ràpels. N'hi ha 8, algun de molt bonic que s'enfonsa en boniques sales pràcticament tancades. Tornem a pujar i ens dirigim a les coves de Barfaluy, on hi ha pintures rupestres prehistòriques. Baixem un bon tram del camí aeri de les Escaleretas.

Fem una ruta corrent a ritme suau des d'Avià i fins al tossal de Sant Salvador, un excel·lent mirador cap al Baix Berguedà i amb una pujada progressiva i agradable. Tot pujant ens fixem en la bonica bassa del Molinot, amb l'aigua que entra per darrere la roca, i de tornada un altre detall també relacionat amb l'aigua: el camí passa per darrere de la cascada als Forats.

Un itinerari circular ens enfila primer fins un bon mirador del Santuari de Lord, el Tossal, i tot seguit baixem a vorejar per l'oest la gran mola rocosa i enfilar-nos-hi pel viarany agosarat del grau de Sant Jaume. De camí ens fixem en les coves del Verger, unes grans balmes situades en una lleixa sota la cinglera. Creuem tot l'altiplà i passem per davant del Santuari abans de baixar pel camí normal de les escales i tancar el cercle.

Al nord de la Nou de Berguedà s'alcen airoses dues agulles calcàries amb forma punxeguda ben atractives. S'hi escala des de fa molt temps, com es pot comprovar amb alguna via antiga equipada amb vells burins. A l'aresta nord de l'Aguda gran hi ha una via ben equipada i de dificultat moderada (IV/V) que ens permet arribar al característic cim.

Anem a buscar la llarga carena del Puig Terrers des del Coll de la Bena, al costat de Gisclareny. Remuntem el fort pendent vora la cinglera, amb molts trams sense camí. Passem el pas de la Cabra i la pleta de la Guilla, i continuem pujant fins al conegut cim que ens obre la panoràmica cap a l'abrupte vessant nord del Cadí.

A l'oest del Caro l'altiplà de la Mola de Catí està farcida de coves i avencs, alguns de considerable magnitud i bellesa. Sortim des de la Mare de Déu del Mascar i pugem dalt la llarga carena, on només arribar trobem la Cova Petita del Rastre, curta però molt concrecionada. Tot seguit anem fins a la propera Cova del Rastre, més gran i espaiosa. Seguim per la carena fins a la gran Cova Cambra, i des d'aquí anem fins la menys coneguda Cova d'en Cantero, amb espectaculars formacions. Tornem amb cotxe fins al punt d'inici.