Barranc Basender i coves de Barfaluy

Des del petit poble de Lecina baixem fins a trobar el barranc Basender i ens hi fiquem. El barranc és sec, i es va engorjant. Cal desgrimpar alguns ressalts abans de començar a trobar els primers ràpels. N'hi ha 8, algun de molt bonic que s'enfonsa en boniques sales pràcticament tancades. Tornem a pujar i ens dirigim a les coves de Barfaluy, on hi ha pintures rupestres prehistòriques. Baixem un bon tram del camí aeri de les Escaleretas.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Barranquisme / Caminada
• Lloc de sortida: Lecina, Bárcabo (Sobrarbe), Osca, Espanya
• Distància: 12,6 quilòmetres
• Desnivell positiu: 610 metres
• Temps: 7:10 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Fàcil. 8 ràpels fàcils al barranc. Trams aeris prop de les coves.
• Cartografia: Sierra y Cañones de Guara, Editorial Alpina (1:40.000). També Parque de la Sierra y los Cañones de Guara, 1:40.000, Editorial Pirineo

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Lecina	00:00	00:00	0
Inici barranc Basender	00:40	00:40	1,5
Riu Vero	01:40	02:20	3,0
Molí de Lecina	00:54	03:14	4,7
Cruïlla barranc	01:02	04:16	6,4
Coves de Barfaluy	00:28	04:44	7,3
Zona camí de les Escaleretas	01:01	05:45	9,5
Lecina	01:26	07:11	12,6

Crònica

Iniciem uns dies de descoberta i activitat al Parc Natural de la Serra i Canons de Guara, i ho fem al sector més oriental d'aquesta serra prepirenenca. Ens dirigim primer a la bonica localitat d'Alquézar, d'aires medievals, amb la gran col·legiata que corona en turó rocallós sobre del poble. Poc abans d'arribar a aquesta població prenem un trencant a la dreta que passa per Colungo, i després d'uns quants quilòmetres de carretera de revolts s'arriba al trencant de Lecina, que prenem a l'esquerra i arribem al poble poc després. El poble és petit, té una vintena d'habitants, imaginem que a l'estiu molts més. És un poble molt bonic, amb totes les cases de pedra i molt ben cuidades.

Des de l'inici del poble comencem a caminar. Passem per davant de la plaça i trobem un indicador a l'esquerra i un camí que marxa cap al sud del poble. Passem per la font de Fuendiós, on hi ha un bonic aljub, i continuem baixant suaument per un camí ample i còmode. Després de poc més de mitja hora de suau passeig amb la fresca matinal trobem la cruïlla que ens indica cap a la dreta el camí de les coves de Barfaluy i cap al mig l'accés al barranc de Basender. Tenim el primer dubte sobre què és millor fer, si primer baixar el barranc i després pujar a les coves o fer-ho a l'inrevés.

Com que no coneixem gens la zona, ens havíem informat prèviament, i havíem preparat una ruta una mica massa ambiciosa per fer a l'hivern, quan els dies són molt curts i el fred és considerable a les fondalades. Volíem fer el barranc Basender, el barranc de la Portiacha i el camí de les Escaleretas que porta a les coves de Barfaluy. Combinar les 3 activitats és difícil, i cal força temps, bona planificació i repetir alguns trams de camins. Amb l'experiència d'haver-hi estat, possiblement canviaríem lleugerament la planificació de la ruta, i sobretot ens concentraríem en dues activitats que permetessin fer una ruta més rodona que la que vam acabar fent.

Decidim fer primer el barranc, així doncs prenem el camí del mig que es fica directament al llit del torrent de la Cruciacha. De fet el nom correcte del barranc seria de la Cruciacha, però no sé perquè és més conegut com a barranc Basender. (Resenya del barranc Basender). Baixem el primer tram caminant còmodament. El barranc és sec, i només hi baixa aigua després de períodes de pluja. Un gos caçador ens acompanya un bon tros fins que la primera grimpada l'impedeix continuar. Poc després de començar a baixar pel barranc, aquest es va engorjant, i ja trobem diversos ressalts que cal anar desgrimpant, sense cap dificultat. La cosa es va posant interessant: les parets es tanquen i es fan més altes, la roca polida per l'efecte de l'aigua que alguna època hi havia transitat. I al cap de poc un ressalt massa alt per desgrimpar-lo. Els posem l'equipament i comencem el primer dels 8 ràpels que trobarem.

El primer ràpel és curt, però molt bonic, ja que està situat en un tram molt estret i engorjat del barranc. Està equipat amb doble anella, i té 3 o 4 metres. Anem baixant amb una sola corda de 30m. / 8mm. Ben aviat trobem el segon, també molt engorjat i estètic, però més alt. Aquest segon ràpel té uns 9 metres, i també està equipat amb doble anella. Són tots ràpels còmodes, ja que es poden muntar des de les repises i baixar còmodament amb els peus a la paret.

Avancem caminant un tram més llarg, amb alguns ressalts que cal anar desgrimpant. En alguns punts el barranc és tan estret que és abalmat, i gairebé sembla que avancis dins d'una cova. La temperatura dins del barranc és més agradable que la que feia fora. El tercer ràpel, amb anella i burí, també és estret, i té uns 4 metres. Tot seguit el barranc s'obre lleugerament, i anem baixant pràcticament de pla, caminant còmodament, i només posant les mans a terra en alguns petits ressalts fàcils.

El quart ràpel, amb doble anella, és molt bonic. Té 8 metres i baixa fins una gran sala, rapel·lant des de l'esclexta que l'erosió hidràulica va provocar al llarg dels mil·lenis. Des de la gran sala continuem baixant caminant per una zona molt engorjada i fosca fins trobar aviat el cinquè ràpel. Té també doble anella, i és encara més llarg i espectacular. És d'11 metres i també arriba a una sala, encara més gran que l'anterior. És pràcticament una gran cúpula només trencada per la línia del sostre. Tot seguit avancem per un passadís molt engorjat i estètic. Avancem cap al sisè ràpel, de 9 metres i que baixa per un tub estret per on cau un rajolí d'aigua.

Estem ja a la part final del barranc, i també la més espectacular. Parets altes, pas estret, formes arrodonides de la roca, llum pràcticament impenetrable,... Un entorn màgic que gaudim amb plena tranquil·litat, imagino que molt diferent que fer aquesta activitat a l'estiu. Avancem caminant, desgrimpant i amb algun petit tobogan fins a trobar els últims ràpels del recorregut. El setè és curt, d'uns 3 metres, només la preparació per l'últim, el més llarg i bonic, de 13 metres.

El vuitè ràpel baixa per una esquerda estreta però aviat s'obre a una immensa sala al peu del riu Vero. Sense cap dificutat baixem i gaudim d'aquest últim ràpel en un entorn engorjat impressionant. Sortim en una gran bauma al peu mateix del riu Vero, que baixa amb força aigua tot i les poques precipitacions de les últimes setmanes. Seguim el camí a la dreta, al peu del riu, en una zona molt engorjada del propi Vero, amb parets altíssimes a banda i banda.

Aviat arribem a un punt en què cal creuar el riu per pujar cap al camí de les Escaleretas i les coves de Barfaluy. El punt en què s'ha de creuar el riu hi ha molta aigua, i probablement en algun punt la profunditat pot ser d'uns 60 centrímetres fàcilment. No ho veiem gaire clar i decidim anar en sentit contrari, de manera que no pujarem pel camí de les Escaleretas sinó que l'anirem a buscar per dalt després de voltar per sobre del barranc. Aquesta va ser una mala decisió, ja que igualment vam haver de creuar el riu dues vegades, vam allargar molt el camí, i no vam fer el recorregut integral de les Escaleretas. Però com que encara pensàvem que tindríem temps de fer també el barranc de la Portiacha vam prendre la decisió que ens va semblar adequada, però que finalment no ho va ser. Tampoc va ser una tragèdia, ja que igualment el recorregut va acabar sent molt bonic, i vam recórrer bona part del camí que ens interessava.

Així doncs canviem de direcció, i si al final del barranc havíem tendit cap a la dreta (seguint el curs del riu), ara girem i el remuntem. Trobem un punt en què cal creuar l'aigua, però és molt menys fons que l'altre punt. Així ens descalcem i creuem el riu, amb l'aigua gèlida. Caminem uns metres per l'altra banda i per sorpresa nostra l'hem de tornar a creuar, per un lloc també poc fons, però amb l'aigua igualment freda. De nou el riu ens queda a la dreta (riba hidrològica dreta), i avancem de pla per un camí que ens porta primer al costat d'una vella casa adossada a les altes parets de roca, i després a les runes de l'antic molí de Lecina, un bonic edifici que aprofitava la força de l'aigua per moldre gra.

El camí puja ara fort fins que es bifurca. Aquí veiem que l'opció de fer el barranc de la Portiacha no és factible, ja que ens hem de separar molt del camí de tornada. Tenim dues opcions: o bé fer el barranc de la Portiacha i tornar a Lecina o bé anar a les coves de Barfaluy. Com que ja hem fet un barranc i l'opció de tornar a creuar el riu no ens acaba de fer el pes, decidim anar a les coves. Així prenem el camí de l'esquerra i anem pujant fins que tornem a situar-nos al punt en què hem iniciat el barranc Basender. Retornem al camí principal, i el seguim a l'esquerra, planejant i en lleugera pujada. Alguns indicadors ens confirmen que anem bé per accedir a les coves o abrics de Barfaluy.

Anem pujant suaument fins situar-nos a la part superior de la cinglera, on hi ha les coves. Unes escales metàl·liques permeten baixar fins uns metres per sota del fil de la cinglera, on hi ha les coves. Es tracta d'unes baumes on hi ha pintures rupestres de tipus esquemàtic. Les baumes estan protegides per tanques metàl·liques per protegir aquests interessants exemples d'art rupestre. Contemplem les pintures des de fora en les 3 coves. Tornem a la part superior de la cinglera i reculem pel mateix camí uns minuts, fins a trobar unes fites poc visibles que ens indiquen l'accés al camí de les Escaleretas.

El camí de les Escaleretas és un itinerari agosarat que baixa ràpidament fins al fons del riu Vero per un conjunt de passos vertigionosos, on cal desgrimpar en diversos punts. Els habitants de la zona l'havien utilitzat antigament quan el riu els impedia tornar pel camí normal. Té passos considerablement aeris, algun equipat amb una sirga d'acer per més seguretat. Baixem fort per aquest camí, primer caminant, i ben aviat fent alguna petita desgrimpada. Uns zig-zags ens fan perdre alçada ràpidament fins a trobar un flanqueig de roca una mica delicat, que fem amb compte, tot i que a la part més aèria hi ha una sirga de seguretat que ens permet passar fins un forat a la roca. A l'altra banda accedim fins una gran bauma. No seguim baixant, ja que veiem que perdríem molta alçada fins al riu, i es va fent tard. És una llàstima, ja que no ens hi vam fixar i per poc no vam acabar d'arribar fins a les coves del Gallinero, unes baumes penjades on també hi ha pintures rupestres. Per això el recorregut no va acabar de ser rodó, ja que ens vam pedre una part interessant. L'opció més lògica, vist ara, seria després del barranc creuar el riu i pujar pel camí de les Escaleretas gaudint de tot el recorregut.

Tornem al cap d'amunt de la cinglera i reculem pel camí planer fins a arribar al cap d'una bona estona al poble de Lecina. En acabat els dirigim cap a la bonica població d'Alquézar, on passarem el vespre passejant pels seus carrerons estrets i costeruts, tot gaudint de les vistes il·luminades del castell i el seu entorn.

Ha estat un recorregut intens i emocionant. Poc acostumats al descens de barrancs, hem gaudit d'allò més d'un recorregut engorjat i de gran bellesa. El barranc sec de Basender és fàcil i alhora impressionant, pel seu recorregut amb passos estret i altes parets a banda i banda. Les coves de Barfaluy són un bon exemple d'art rupestre en un entorn acinglerat i bonic, amb bones vistes de les gorges del riu Vero. Un recorregut impressionant i altament recomanable, que es pot acabar d'arrodonir fent-lo circular i complet.