Tossal del Santuari (1.251 m.) i la Mola de Lord

Un itinerari circular ens enfila primer fins un bon mirador del Santuari de Lord, el Tossal, i tot seguit baixem a vorejar per l'oest la gran mola rocosa i enfilar-nos-hi pel viarany agosarat del grau de Sant Jaume. De camí ens fixem en les coves del Verger, unes grans balmes situades en una lleixa sota la cinglera. Creuem tot l'altiplà i passem per davant del Santuari abans de baixar pel camí normal de les escales i tancar el cercle.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Roc Foradat, Sant Llorenç de Morunys, (Vall de Lord, Solsonès)
• Distància: 8,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 450 metres
• Temps: 4:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Mitjana. Algun tram sense camí evident. Tram de grimpada al grau de Sant Jaume.
• Cartografia: Port del Comte - Vall de Lord, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Roc Foradat	00:00	00:00	0
Tossal del Santuari	01:03	01:03	1,5
Base de les escales del Santuari	00:32	01:35	2,7
Baumes del Verger	01:26	03:01	4,8
Grau de Sant Jaume	00:14	03:15	5,2
Santuari de Lord	00:26	03:41	5,9
Roc Foradat	00:31	04:12	8,0

Crònica

És Nadal, i abans de començar a endrapar torrons cal fer lloc. Per això fem una matinal a l'entorn de la Mola de Lord, a l'oest de Sant Llorenç de Morunys. Una ruta que ens oferirà excel·lents vistes del Santuari de Lord, el Port del Comte, els Bastets, la serra de Busa i el pantà de la Llosa del Cavall. Ens enlairarem fins al Tossal del Santuari per observar-lo de front, i voltejarem la mola rocosa per l'oest fins a trobar un punt dèbil a la cinglera que ens permetrà enfilar-nos-hi: el grau de Sant Jaume.

Per no allargar en excés la ruta posem el punt de sortida al Roc Foradat, un túnel situat a la carretera asfaltada que mena cap a la base del Santuari de Lord. Amb més temps també seria interessant sortir des de Sant Llorenç mateix. S'hi accedeix per la carretera de Sant Llorenç al Port del Comte. Enmig del primer revolt després del poble marxa una pista asfaltada i indicada. Un parell de quilòmetres després passem el túnel i aparquem.

Comencem a caminar per una pista que marxa just a l'altra banda del túnel i que comença a pujar, a l'esquerra de la pista asfaltada. La pista s'apropa als cingles de Malagana, que ens queden a la nostra esquerra. Arribem a un revolt de la pista on hi ha una cruïlla. Ens atrau la imatge dels cingles i ens hi apropem, avançant cap a l'esquerra. En arribar a la base veiem que són força aeris, i estan equipats amb parabolts, imaginem que per recórrer encara que sigui parcialment la cresta. Com que no portem equipament ho deixem per un altre dia. Tornem a la cruïlla i seguim unes fites que, tal com veníem, abandonen la pista i marxen cap a la dreta. El caminet baixa una mica i va a vorejar un morral rocós.

Passat el morral el camí enfila fins un excel·lent mirador dels cingles que abans hem vist d'aprop, i de Sant Llorenç de Morunys que es veu més avall. Continuem caminant direcció sud-est, paral·lels als cingles que ens queden a llevant, a certa distància. El camí flanqueja el Tossal del Santuari fins arribar un punt en què uns senyals ens permeten acabar-hi de pujar amb uns minuts de fort pendent. Des del Tossal, tot i la vegetació que limita la vista, sí que tenim una bona perspectiva de la Mola del Lord i el santuari situat al seu altiplà.

Tornem al camí i ara baixem aproximant-nos fins un petit replà aeri on tenim una bona vista panoràmica. Aquest sector oriental del Tossal del Santuari és encinglerat, i està separat de l'altra cinglera més marcada que véiem a l'inici per la riera de Sobirana. Just en aquest replà el camí canvia de direcció i marxa cap a la dreta fins a trobar una pista que contorneja el Tossal. Seguim algun indici de camí pensant que podríem baixar més directament cap a la base de la Mola de Lord, però no acabem de trobar un bon accés. Seguim doncs la pista que contorneja el Tossal fins que va baixant i arriba a la pista asfaltada principal.

Caminem uns metres per la pista asfaltada cap a l'esquerra fins arribar a la base de les escales que donen accés al Santuari de Lord. Aquí busquem un camí que marxa a la dreta mateix de les escales, i que comença amb una forta baixada. Baixem uns metres fins a trobar un camí més secundari que s'endinsa al bosc a l'esquerra. Aquest camí va vorejant la base de les parets occidentals de la Mola de Lord. El camí comença més evident i acaba pràcticament perdut. Mirant el mapa pensava que el camí seria molt interessant ja que en passar tan a la vora de les parets n'oferiria bones vistes. Però la vegetació és tan espessa que la visibilitat és pràcticament nul·la. Caminem una bona estona per sota de les parets, i gairebé al vessant sud de la Mola el camí es fa perdedor, i ens les necessitem totes per trobar el pas més adequat. Finalment trobem una vella pista i la seguim fins que desemboca en una altra de més principal, sobre mateix de Solord.

Seguim la pista més principal cap a l'esquerra. Si no deixéssim aquesta pista tornaríem a les escales d'accés al Santuari voltejant tota la Mola per sota. Però al cap de poc trobem un caminet que s'enfila cap a l'esquerra. Avancem per aquest camí que poc més amunt també es bifurca. A la dreta també pujaríem al santuari pel grau de Solord, però ens interessa més fer-ho pel grau de Sant Jaume, més emocionant, i alhora passar per les baumes del Verger.

Seguim doncs cap a l'esquerra vorejant ara la cara sud de la Mola per un camí que en alguns punts és aeri. Guanyem alçada i transitem per una feixa que forma la cinglera fins arribar a les Coves del Verger. Es tracta de dues grans baumes, utilitzades habitualment per arrecerar el bestiar i que s'endinsen uns metres a la roca. El camí continua vorejant la cinglera a mitja alçada fins a trobar una evident canal que ens permetrà enfilar cap a l'altiplà del santuari.

Enmig de parets tan verticals sembla difícil que hi hagi un pas fàcil per accedir a la capçalera, però hi és. Arribats a la canal boscosa trobem uns senyals de pintura grocs que ens assenyalen el pas. Cal grimpar en diversos punts, sense cap dificultat destacable. Ja sigui grimpant sobre el conglomerat característic, o en alguns punts amb l'ajuda de les petites alzines amb poca estona ens enfilem fins a dalt l'altiplà. Aprofitem per arribar-nos fins a l'extrem sud de la cinglera i contemplar una bona imatge del pantà de la Llosa del Cavall, amb la serra de Busa i els Bastets cap a l'est.

Creuem ara tot l'altiplà entremig de pastures i direcció nord-oest. Arribem al peu del Santuari i continuem endavant ja que no anem gaire bé de temps. A l'extrem oposat d'on havíem arribat hi trobem l'accés normal al Santuari, on hi ha l'ermita de Sant Pere Màrtir i el característic canó de l'època de la guerra dels Carlins. Baixem per les escales del camí normal fins a trobar la pista asfaltada, i caminem poc més de dos quilòmetres fins al punt d'inici.

Tot i que el dia no ha lluït gaire, la ruta és molt interessant, sobretot per les perspectives del pantà, els Bastets i Busa, una zona amb unes formes molt característiques que sempre m'han atret. Probablement amb l'experiència d'avui potser buscaria una alternativa al camí que voreja la Mola de Lord per sota, ja que avança tan a prop de la roca que no hi ha perspectiva. En tot cas però les bones vistes de l'entorn, l'accés al Santuari pel grau de Sant Jaume i les coves del Verger són al·licients suficients per emprendre aquesta ruta.