Les Agudes (1.226 m.), aresta nord

Al nord de la Nou de Berguedà s'alcen airoses dues agulles calcàries amb forma punxeguda ben atractives. S'hi escala des de fa molt temps, com es pot comprovar amb alguna via antiga equipada amb vells burins. A l'aresta nord de l'Aguda gran hi ha una via ben equipada i de dificultat moderada (IV/V) que ens permet arribar al característic cim.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Escalada
• Lloc de sortida: La Nou de Berguedà (Berguedà)
• Distància: 5,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 400 metres
• Temps: 5:15 hores
• Dificultat: IV/V
• Sensació de dificultat: Mitjana. Un parell de passos de V més finets que resolem en artificial.
• Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
La Nou	00:00	00:00	0
Grau de l'Ínsula	00:23	00:23	0,9
Base de les Agudes. Inici escalada	00:34	00:57	2,5
Final de l'escalada	03:34	04:41	2,7
La Nou	00:44	05:15	5,0

Crònica

Fa pocs dies vaig fer la volta a les Agudes, ajornant el seu ascens ja que anava sol i sense corda. Hi ha un possible accés pel vessant sud-est que, amb una grimpada exposada per un seguit de lleixes, permet arribar al cim. Avui però la nostra intenció es escalar l'esperó nord de l'Aguda gran, per una via ben equipada i de dificultat moderada. No hem trobat cap ressenya de la via.

Per això amb el Ferran i la Sílvia ens desplacem fins a la Nou de Berguedà. Fem l'aproximació seguint el GR, el qual passa per Cal Patzí i el Grau de l'Ínsula, i després d'una última pujada ens deixa als planells on estan situades les Agudes, dues agulles ben destacades i verticals. Descartem l'Aguda petita, on hi ha vies d'escalada antigues i més difícils, i voregem per l'est l'Aguda gran fins a situar-nos a la seva base nord, on neix la via d'escalada. Una placa de record i la línia evident de parabolts ens indiquen el punt d'inici.

Ens equipem i comencem a escalar. Com que em feia gràcia aquesta agulla des del dia que la vaig veure, em cedeixen l'honor d'anar de primer, tot i que suaré aquest honor, i fins i tot el desmereixeré ja que acabo fent un parell de passos en A0. La via té tres llargs discontinus, o més aviat de dos, ja que el tercer és pràcticament de grimpar, i es pot pujar sense assegurar.

El primer llarg comença amb un mur ben vertical, però amb bona presa. De sota no sembla difícil, i per això m'hi atreveixo. Està molt ben assegurat amb parabolts (la majoria d'escaladors diran que n'hi ha massa, però a mi no me'n sobra cap). Els primers metres els pugem sense gaire problemes més enllà de l'enferritxament provocat per la poca pràctica (IV/V). Gairebé al final del primer mur hi ha la principal dificultat de la via, ja que hi ha un passet lleugerament extraplomat i amb poca presa de mans (V/V+). Amb el poc grau i la falta de pràctica només el vaig poder treure en artificial, i amb prou feines. Acabat el mur es trenca la verticalitat, i després d'una repisa pràcticament plana s'arriba a la reunió, amb un químic.

Pugen el Ferran i la Sílvia sense dificultats, i ens disposem a encarar el segon llarg. El primer pas és incòmode, també lleugerament desplomat i amb dificultat de mans. Un petit cordino nuat en un cargol sense placa acaba de donar la confiança suficient per arribar al primer parabolt. Després la continuació és més fàcil, i es van trobant millors preses. La via perd continuïtat amb un tram de caminar gairebé pla, on es perd contacte visual amb la reunió. Passat el tram pla una nova placa, menys difícil que la primera, però més exposada i menys assegurada. La via està ben equipada, però poso un tascó després del tram pla d'aquesta segona tirada. Cal tendir lleugerament a l'esquerra i escalar per sobre d'una escletxa a la roca. Una petita canaleta ja mostra el parabolt que donarà seguretat en un tram molt aeri. Ja gairebé al cap d'amunt uns filferros rovellats ens poden ajudar a remuntar l'últim pas fins a la reunió, rapel·lable, amb doble químic.

Un cop reunits els tres acabarem d'arribar al cim de les Agudes grimpant, ja que la ruta no té dificulat (II), simplement és aeri. El cim és una franja estreta i allargada. A la punta sud hi ha el pal d'una senyera malmesa pels efectes de la intempèrie. També hi trobem una reunió amb doble anella (probablement d'alguna altra via del sector est) i una petita capelleta amb un Sant Martí. Excel·lent panorama dalt d'aquest petit cim, amb els cingles de la To ben a prop, i més lluny, al complet, Ensija, la serra de Mata-rodona, el Pedraforca, el Cadí i els cingles de Vallcebre.

Vist el panorama i fetes les fotos, tornem enrere. Desgrimpem amb compte el darrer tram fins a la reunió, on muntem el ràpel i baixem poc menys de 30 metres fins a l'altra instal·lació. El segon ràpel té uns 16-17 metres i ens deixa a la base de la via. Baixem fins a la base de l'Aguda petita, i prenem el camí que marxa a la dreta, l'antic GR, i que ens permet no repetir un bon tram del camí. Més avall ja retrobem el camí de pujada i continuem fins a La Nou.

Ha estat un matí ben distret, amb una escalada que els escaladors trobarien molt fàcil, però els que ho fem poc habitualment ens suposa un bon repte. M'agraden aquest tipus de vies que arriben a algun lloc, en aquest cas al cap d'amunt d'una agulla estètica i esmolada, les Agudes de La Nou.