Esquí als Pirineus dels Països Catalans

Font Blanca (2.903 m.)

Arribem a la carena i la seguim cap al cim

Al peu de la carretera d'Arcalís comencem a foquejar, primer per un tram boscós i després per l'ampla vall del riu del Comís Vell. Un fort pendent ens deixa a la Coma de Varilles, i un nou pendent a la l'aresta. La resseguim amb fort pendent directament fins al cim amb els esquís als peus. Excepcional panorama des del cap d'amunt d'un dels grans cims andorrans. Baixem per la mateixa ruta gaudint d'una neu excepcional, consistent per sota i amb una fina capa transformada que ens fa gaudir d'allò més.

Cap des Clòsos (2.418 m.)

Arribant a l'aresta summital. Enfilarem per la dreta, més suau

Ens posem en marxa des del Pla de Beret, i abandonem el bullici tot pujant suaument i en diagonal per la Coma de Gessa. Passem per la petita cabana i quan trobem l'ample torrent de l'Arriu Barlongueta el seguim amunt. Sempre direcció oest anem remuntant amples pales fins assolir el cim altiplànic. Baixem directes tancant un itinerari circular per les pales del sud del Tuc deth Miei, gaudint d'una bona neu primavera fàcil d'esquiar.

Tuc des Armèros (2.534 m.)

A punt d'iniciar l'atac al Tuc des Armèros

Amb els esquís als peus des de Bagergue, seguim el riu Unhòla fins a la Bòrda de Lana. Ens desviem cap al riu Moredo i pugem progressivament per lloms i amples comes fins al Còth de Varradòs. Comencem a pujar més fort pels Malhs dera Tartèra fins al seu cap, on veiem per primera vegada la bonica silueta del nostre cim. Resseguirem l'aresta summital en fort pendent fins a coronar el pic, amb grans vistes de l'entorn. Descens interessant el primer tram, i menys continuat la segona part, amb neu crosta.

Cambra d'Ase (2.750 m.) amb esquís

Cambra d'Ase occidental

És conegut com el Balcó de la Cerdanya per l'esplèndida vista que tresora el seu cim. Des de l'estació d'esquí d'Eina anem a buscar el llarg i progressiu llom que suaument ens porta primer al cim occidental, i després amb grampons fins al pic principal. Excel·lents vistes cap a la plana ceretana i les muntanyes de l'entorn dalt d'un cim de caràcter alpí, amb congostes canals que es desplomen cap a l'estètic circ. Descens pel mateix camí, primer pel llom ventat i després pel bosc amb excel·lent neu.

Pic de la Mina (2.683 m.)

Traces sobre l'ampli llom davant del Pic de la Mina

Tornem a enfilar un dels cims més clàssics amb els esquís a l'Alta Cerdanya. Des de la comoditat de les pistes d'esquí de la Porté recorrem el llarguíssim llom que va des del coll fins al mateix cim. Passada la cabana de l'Orri superem el tram superior de l'estació i arribem amb els esquís fins al coll. Acabem de pujar caminant i gaudim de les vistes en un dia assolellat i agradable. Baixem amb compte per esquivar els rocs, i gaudim d'una neu excel·lent a la pala sobre la coma de l'Orri de la Vinyola.

Pic de la Serrera (2.913 m.)

Mirador natural sobre el pic de la Serrera

Sortim del final de la Vall de Ransol amb els esquís als peus, i aviat tombem a ponent seguint la coma dels Meners. Avancem per terreny força suau fins que ens trobem amb una canal ampla i dreta (35º), i la remuntem amb esforç. Ens recuperem a la zona plana dels estanys de Ransol, i tornem a pujar fins a la collada de Meners. Deixem els esquís i amb grampons encarem l'aresta sud fins al cim. Baixada complicada per la neu encrostada en les zones de fort pendent.

Pic de Duraneu (2.540 m.)

Pujant davant del Puigmal de Llo

En un matí ventós ens calcem els esquís a la base de l'estació d'esquí de Puigmal, actualment tancada. Enfilem fort cap a ponent per un bosc esclarissat i en fort pendent fins a les Collades, on comencem a resseguir l'arrodonida serra de l'Artiga. Avancem de pla trepitjant uns 15-20 cm. de neu recent fins a l'ampla pala final, força ventada, per la qual assolim el cim. Baixem per les pistes que porten directament a les Planes, i pràcticament de pla fins al punt d'inici. Bones vistes cap als Puigmals en un dia d'esquí fàcil.

Montanha d'Uishèra (2.339 m.)

Esquiant cap a la Cabana d'Uishèra

Sortim des de la bucòlica població aranesa de Vilamòs per enfilar una muntanya discreta i poc coneguda. Fem un llarg tram de pista força pesat, amb els esquís a l'esquena, i després sortegem innombrables arbres caiguts abans d'arribar a la Cabana d'Uishèra. A partir d'aquí el paisatge és obert i molt bonic. Pugem per una pala ampla i en fort pendent (35º) fins a coronar el cim des d'on gaudim d'una impressionant panoràmica frontal de l'Aneto i la Maladeta.

Tossal dels Altars (2.455 m.)

Cim del Tossal dels Altars

Per sobre del poble pallarès de Llessui trobem la base de l'antiga estació d'esquí, tancada gairebé fa 30 anys. Amb poca neu al principi avancem fins trobar les amplíssimes pales, ben innivades i amb pendent suau. Pugem fins la Fita Alta, on hi havia un dels edificis de la instal·lació. Resseguint un dels decrèpits i abandonats remuntadors pugem fins al punt més alt, sobre el vertical penyasegat que s'aboca a la Vall Fosca. En tot moment ens acompanya la poderosa vista del Montsent de Pallars.

Cap de la Serra del Forn (2.704 m.)

Als Clots del Forn ja veiem el cim i la pala summital

Enfilem amb els esquís la vall de Sorteny fins arribar al refugi, actualment guardat. Darrere mateix de l'edifici comencem a pujar per lloms suaus en un bosc esclarissat, fins assolir els Clots del Forn. Comença tot seguit el tram més dur, una llarga pala que ascendim pel cantó dret fins assolir un coll. Un cop a la carena atenyem directament el cim. Descens divertit i intens per la pala summital, i més relaxat i fàcil en els lloms de la coma.

Pàgines