Cap des Clòsos (2.418 m.)

• 

  Passem per la Cabana de Gessa. Al fons el Barlonguera

• 

  Trobem la Coma de l'Arriu Barlongueta i la seguim amunt

• 

  Arribant a l'aresta summital. Enfilarem per la dreta, més suau

• 

  Dalt del cim. Al fons el Tuc de Beret

• 

  Descens per pales fàcils i amb bona neu

Ens posem en marxa des del Pla de Beret, i abandonem el bullici tot pujant suaument i en diagonal per la Coma de Gessa. Passem per la petita cabana i quan trobem l'ample torrent de l'Arriu Barlongueta el seguim amunt. Sempre direcció oest anem remuntant amples pales fins assolir el cim altiplànic. Baixem directes tancant un itinerari circular per les pales del sud del Tuc deth Miei, gaudint d'una bona neu primavera fàcil d'esquiar.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Pla de Beret, Naut Aran (Val d'Aran)
• Distància: 7,7 quilòmetres
• Desnivell positiu: 575 metres
• Temps: 3:30 hores
• Dificultat: F / S2 / ME
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Val d'Aran, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Pla de Beret	00:00	00:00	0,0
cabana de Gessa	00:24	00:24	0,9
Coma Arriu Barlongueta	00:20	00:44	1,6
Cap des Clòsos	01:13	01:57	4,0
Pausa	00:42	02:39
Pla de Beret	00:41	03:20	7,7

Crònica

La jornada anterior va ser llarga i exigent al Tuc des Armèros, i avui ens ho prenem amb més calma. Decidim aprofitar el bon temps i les excel·lents condicions de la neu per fer una sortida fàcil i agraïda, d'aquelles de poc esforç i bona recompensa. Probablement aquest és un dels itineraris més fàcils de la Val d'Aran, i alhora és molt còmode, ja que se surt des de gairebé 1.900 metres, al Pla de Beret. L'únic inconvenient és el bullici que sempre hi ha en aquest centre hivernal.

Des de Vaquèira pugem fins al Pla de Beret, i un cop esmorzats ens preparem sense pressa. Com dèiem avui és un dia relaxat, i a més a més volem trobar la neu de baixada el punt òptim de cocció, ni massa crua ni massa feta. Així doncs un cop el sol ja il·lumina l'amplíssima planúria ens posem en marxa. El Pla de Beret és un lloc molt concorregut. Hi ha un gran aparcament de l'estació d'esquí, però també s'hi apleguen moltes més persones. Gent amb raquetes, gent a peu, gent amb esquís, trineus amb gossos, motos de neu, famílies amb trineus, esquiadors de fons, gent que puja a fer el badoc, fins i tot un carruatge de neu tibat per cavalls... vaja, tota mena de fauna i serveis turístics d'allò més diversos.

Afortunadament no tardem a allunyar-nos d'aquest bullici, i al poc de començar a foquejar ja no se sent cap mena de xivarri. Comencem a pujar suaument direcció nord fent un flanqueig per la base de la Coma de Gessa, guanyant metres sobre el camí de Montgarri. Al cap de pocs minuts passem al peu de la petita Cabana de Gessa. Davant nostre tenim una bonica postal del desafiant Tuc de Barlonguèra. Continuem en la mateixa direcció de flanc i per terreny obert fins a trobar la marcada coma de l'Arriu de Barlongueta. Girem a l'esquerra (oest) per seguir la coma cap amunt.

Anem trobant sempre traça, ja que és una ruta molt freqüent, però tampoc no té pèrdua. La coma és ampla i la neu és molt abundant. Comencem pujant per l'esquerra del torrent (riba hidrològica dreta), en un punt passem a la dreta, i encara més amunt tornem a creuar. En tot cas hi ha molta neu pertot, i el torrent està cobert en tot el seu recorregut. Sorprèn la tranquil·litat d'aquesta coma sent tan a prop del bullici de Beret. Gaudim del dia excel·lent avançant a ritme suau per un pendent també molt suau. Avui fem esquí-plaer. Si els escaladors en el seu moment van encunyar el concepte del love-climbing, això d'avui bé en podríem dir love-skiing.

Quan la coma es comença a obrir sortim del seu fons i anem pujant més fort cap a l'esquerra fins a guanyar un ample llom. Hi ha traces per diversos punts, i avancem pel dret ja que el terreny ho permet. Es comença a veure la punta sud del cim, uns metres més baixa que la principal, però més estètica. Però encara ens queda una bona travessa abans d'arribar-hi. Anem pujant i veiem que la neu ja d'està posant a punt de caramel.

Arribem a l'ampli cim, un petit altiplà amb el pendent est suau i arrodonit, per on hem pujat, però que contrasta fortament amb el vessant oest, molt més abrupte. Davant nostre tenim la vall de l'Arriu Unhòla, uns mil metres de desnivell per sota en caiguda gairebé directa. Bonic espectacle pels sentits, amb un gran panorama tot ell blanc. Despunta el Tuc des Armèros, on vam pujar ahir. Més a l'oest els grans cims de la Maladeta. En direcció contrària treu el nas l'imponent Mont Valièr.

Fem una llarga pausa al cim, contemplant el paisatge i menjant uns ganyips. En acabat comencem a baixar, però no ho farem per la mateixa ruta, sinó que traçarem una línia més recta per les pales del vessant sud del Tuc deth Miei. Des del cim es veu el Pla de Beret, i el clàssic Tuc de Bacivèr al darrere. Només cal imaginar una línia recta i començar a lliscar.

Baixem primer des del cim per una pala més dreta, curta i fàcil. Bona neu primavera que deixa esquiar fàcil. Quina diferència amb la neu que vam trobar ahir! Tot seguit anem combinant el descens de petites pales i el flanqueig descendent en direcció a l'aparcament. Anem baixant sense acabar d'arribar al fons de la coma, buscant la millor neu en un espai molt obert tot ell esquiable. Sense dificultats acabem d'arribar al Pla de Beret sempre sobre una agradable cremeta primaveral.

Es tracta d'una ruta molt fàcil però també molt agraïda, ja que el descens és molt esquiable, còmode i divertit. Perfecte com a complement d'un cap de setmana genial gaudint del bon temps i la bona neu aranesa.