Val d'Aran

Anem a trobar un deliciós corriol planer que avança des del coll de Prüedo fins a la cambra d'aigües d'Arties, creuant al seu pas un parell túnels i regalant-nos excel·lents vistes de la vall i els cims propers. Per arribar-hi cal remuntar tota la vall de Valarties per la pista asfaltada, i un cop al Pònt deth Ressèc superar per pista uns 500 metres de desnivell amb fortes pujades. Passada la cabana de Prüedo prenem el caminet totalment pla que segueix la canalització d'aigua. És un corriol estret però totalment ciclable que avança alçat sobre la vall, i ofereix grans vistes cap als cims de Besiberri i veïns. Creuarem un parell de túnels i passarem trams aeris molt panoràmics on cal avançar amb compte. A partir de la cambra d'aigües baixem per un camí difícil, que farem en bona part a peu, i un cop a a la cabana de Mont-romies ja còmodament per la pista fins a Gessa, i de nou a Arties pel Camin Reiau.

Sortim pedalant des de Bossòst per una pista que puja sense descans per l'obaga seguint el curs del barranc de Margalida. Passem per una zona de bordes i després de més de 2 hores de pujar arribem a la mina Margalida, on es pot entrar uns metres. Encara pugem una mica més fins als 1.600 m. i tot seguit baixem per la mateixa pista fins a la bonica bassa d'Arres. Ens desviem per un camí que baixa fort dins d'un bosc d'avets i arribem a la mina Victòria, que es pot visitar i ens expliquen la història d'aquesta instal·lació. Comença tot seguit el tram més divertit, amb un corriol preciós que baixa fort entre arbres i molses per un bosc espès i humit fins gairebé l'entrada del poble.

Ens endinsem en una de les valls més remotes i poc conegudes de la Val d'Aran amb una ruta circular en bicicleta pels dos vessants del riu Toran. Sortim de Les i remuntem una pista asfaltada en fort pendent fins al bosc dera Seuva. Tot seguit prenem una pista forestal que planeja pel vessant obac de la vall per dins d'un bosc molt bonic d'alta muntanya ple d'avets. Entrem a la coma del riu Bordius fins als peus del Montlude, i seguim planejant per la pista ombrívola que més endavant ens permet contemplar la bonica cresta de Crabèra. Comencem a baixar fins al refugi dera Honeria, i prenem momentàniament l'asfalt fins a Sant Joan de Toran. Seguim cap a Porcingles i pel preciós i panoràmic Camin dera Cau avancem fins a Canejan. Ja només queda un descens vertiginós que enllaça desenes de revolts tancats per l'antic Camin dera Còsta que baixa a Pontaut, i d'aquí tot planejant fins a l'inici.

Sobre mateix de Vielha s'aixeca un gran sentinella que presideix tota la ribera de la Garona. És un cim modest en alçada però d'extraordinàries panoràmiques, i això el fa molt popular. En plena esplendor cromàtica de tardor sortim de la Bassa d'Oles, i comencem a remuntar els forts pendents del Montcorbison. A l'esquena tenim la capital de l'Aran sota els nostres peus, i la vall principal que s'estén cap a Arties, Salardú i més enllà Baquèira. Per forts pendents herbats arribem fàcilment al cim, on també s'obre la visió cap a la Maladeta i la resta de les valls properes. Del cim seguim la carena cap al Tuc des Latassi, un xic més alt però menys panoràmic. Baixem fort cap direcció sud fins el petit refugi deth Santet, on girem i comencem a contornejar la muntanya fins al punt d'inici.