Vall de Bonabé

Fem un rodatge suau enmig d'un entorn excepcional, seguint la riba de la Noguera Pallaresa des del refugi del Fornet fins al santuari de Montgarri. Comencem a pedalar al refugi, més amunt del poble d'Isil, on s'acaba l'asfalt. La pista avança entaforada entre cims altius, i sempre al peu del riu que rega un entorn d'alta muntanya amb prats alpins, avets i bedolls. Passem al costat de les boniques bordes d'Isil, i seguim tot planejant fins a les Cases de Bonabé, on creuem el riu. La pista ara puja més intensament, i passem al costat dels plans de Clavera i el pont de Marimanha, on entrem a la Val d'Aran. Al cap de poc arribem al magnífic santuari de Montgarri, un indret de singular bellesa. Tornem enrere per la mateixa ruta, amb l'única variant del curt tram de pista que retalla pels prats de la borda de Perosa.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Refugi del Fornet Isil (Pallars Sobirà)
• Distància: 27,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 450 metres
• Temps: 2:40 hores
• Dificultat: IBP=25 / Verd
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Valls d'Àneu - Montgarri Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Hi ha racons de muntanya d'una bellesa superlativa, i avui visitem un d'aquests llocs. És ben conegut i hi hem estat diverses vegades, però en aquesta ocasió l'hem gaudit intensament, sobretot gràcies a la primavera exuberant i al fet de poder ser-hi en un dia entre setmana, amb molta tranquil·litat, sense trànsit. Recorrem una pista fàcil i còmoda que comunica l'alt Pallars amb la Val d'Aran tot remuntant la Noguera Pallaresa fins a prop del seu naixement. Pedalarem des del refugi del Fornet fins al paratge de Montgarri, entaforats en una vall bellíssima i envoltats de muntayes altes i estètiques com els pic de Gel, el pic de Clavera o el Tuc de Barlonguera de 2.802 m. A part de ser molt estètica, la ruta és ben plàcida, per una pista en bon estat i amb poc desnivell. O sigui que posem els sentits ben atents per gaudir tots els matisos de la muntanya.

Ens desplacem fins al refugi del Fornet, on hi ha un ampli aparcament. S'hi arriba per la carretera asfaltada que surt d'Esterri d'Àneu, continua cap a Isil i Alòs d'Isil, i encara segueix asfaltada fins al refugi del Fornet, on ja comença la pista. Aparquem i comencem a pedalar juntament amb la Sílvia i el Fum que ens acompanya sempre al costat. Estem en plena explosió primaveral, i les últimes setmanes han estat plujoses. La vegetació està ufanosa i podem gaudir d'una intensitat de verd extraodinària, amb diversos matisos, com els més clars del prat alpí fins als més foscos dels avets. La Noguera Pallaressa també està esplèndida, i anirem remuntant el seu curs, fins i tot el creuarem un parell de vegades. Poques vegades trobarem als Pirieneus una ruta tan fàcil i alhora tan bonica.

Comencem planejant per la pista en direcció nord, en un tram en què el riu baixa encaixonat. Deixem a l'esquerra la borda del Pubill i a l'esquerra la del Tariou. Trobarem diverses construccions d'aquest tipus en el recorregut, uns edificis que normalment són més petits, però que en aquesta zona tenen una notable magnitud, imaginem per la bona producció de farratge que sortia dels amplis prats. Al cap de poca estona arribem a les bordes d'Isil, un conjunt de bordes arrenglerades, una de les quals a l'estiu serveix de bar i restaurant. Seguim endavant per la pista en bon estat i poc pendent i aviat arribem a les Cases de Bonabé, on hi ha un altre aparcament. Creuem per primera vegada la Noguera Pallaresa i seguim endavant. La pista va tombant cap a l'oest i el pendent s'incrementa.

La pista fa una marrada per rodejar els prats de Perosa i la borda del mateix nom. Després d'una pujada més intensa arriben a una esplanda on trobem els avets monumentals de Perosa. Seguim enllà per la riba dreta del riu i deixem a l'altra banda els plans de Clavera, així com la vall amb fort pendent que puja fins al coll i cim del mateix nom, fronterer amb l'Arieja, i un dels punts per accedir al Mont Valier. Pugem encara una mica més fins als plans de Montgosso, on hi ha una moixera també monumental. Aquí la Sílvia i el Fum giren cua per no allargar massa la ruta pel gos. Jo continuo endavant i en lleugera baixada fins al pont de Marimanha, on tornaré a creuar el riu. Deixem el Pallars i entrem a la Val d'Aran, seguint la mateixa pista. Passo a prop de la borda de Viu, i pujant suaument per un tram de vall més ample arribo a les cases de Montgarri, on hi havia l'antic nucli.

Segueixo encara uns metres més enllà fins al destí esperat: el santuari de Montgarri. Sens dubte és un dels llocs especials dels Pirineus, on trobem la bonica església i el refugi al peu del riu, enmig d'uns prats alpins i envoltats de grans muntanyes. Un paratge d'aquells de postal on, malgrat haver-hi estat moltes vegades, sempre et sorprens de la bellesa i màgia de l'indret. Faig una pausa per reposar uns minuts i contemplar el paisatge. Tot seguit giro cua i emprenc la tornada, ja que la ruta és linial. Torno pel mateix camí, amb l'única variant que un cop als arbres monumentals de Perosa prenc una pista precària que creua els prats i passa al costat de la borda, un lloc molt bonic amb vistes al punxegut pic de Gel que es veu a l'horitzó. Acabo d'arribar al punt d'origen on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum i donem per finalitzada l'excursió d'avui, plàcida i preciosa. Un regal per als sentits.