Esquí als Pirineus dels Països Catalans

Ventolau (2.851 m.) hivernal

Avançant cap al Ventolau per la zona dels estanys

Des de Quanca, i amb els esquís als peus pugem la llarga pista cap a la pleta Palomera, i llavors pel barranc de la Roia de Mollàs fins al refugi lliure de Mont-roig, sota el gran cim homònim. El dia següent creuem els estanys de la Gallina i cada cop amb pendent més fort anem remuntant fins arribar al cim, l'últim tram mig grimpant. El descens és directe i en considerable pendent, primer per amples pales i després pel barranc de la Coma del Forn.

Tomaset (2.741 m.) hivernal

Sortim amb els esquís posats des de l'aparcament de Sorteny, i remuntem la bonica vall de Rialb, passant pel refugi i fins trobar una vella cabana de pastors. Pugem més fort fins al port de Siguer i baixem esquiant fins al magnífic estany Blau que creuem pel mig. Una pala més pendent ens deixa en un petit collet, i a peu remuntem per la carena fins al panoràmic cim. Excel·lent baixada amb neu pols impecable.

Pic de la Mina (2.683 m.) amb esquís

Pic de la Mina

Des de l'estació d'esquí de Porté comencem a foquejar més enllà de les pistes en un dels itineraris més habituals i fàcils d'esquí de muntanya. En un dia esplèndid anem a buscar el llarg llom que, amb pendent progressiu, va aproximant-se a la base del cim. Força aglomeració de gent en aquest cim tan concorregut, molta neu a la part baixa i escassa a la part superior, on el vent ha fet estralls. Des del coll enfilem al cim a peu. Bona baixada fins a la base de l'estació.

La Tosa (2.536 m.) sota la lluna

Al fons les llumetes de la plana ceretana

La lluna plena és l'excusa perfecta per fer una escapada nocturna amb els esquís fins al cim de la Tosa. Sortim del Pla de Masella i pugem per les pistes d'esquí, ara buides, i a mesura que pugem la penombra ens engoleix. Surt la lluna i il·lumina la nostra traça mentre pugem els pendents moderats, i contemplem el mosaic de llumetes del fons de la Cerdanya. Gairebé al cap d'amunt el vent és fort, però ens refugiem i descansem una bona estona al Niu d'Àliga.

Pic de la Cabaneta (2.818 m.)

Tossa del Cap de Siscaró, tornant ja del Pic de la Cabaneta

Situat al nord-est d'Andorra, a la capçalera de la Vall d'Incles i fronterer amb l'Arieja, aquest cim és un dels més assequibles del sector per pujar amb els esquís. Alhora proporciona una agradable baixada per pendent moderat i sostingut. Remuntem el riu Siscaró fins a l'Estany, on ja ens encarem cap al cim per amples pales. Un cop al cim contemplem el caràcter més agrest de la cara nord, tallada per una considerable cornisa.

Agulla Est de Fontnegra (2.788 m.)

Agulla Est de Fontnegra

Amb una tardana neu recent remuntem la llarga, suau i tranquil·la coma dels Pedrons, encaixonada entre el pic de la Mina i el pic de Pedrons. La coma acaba en un espectacular circ envoltat d'altes i esveltes muntanyes granítiques d'aspecte imponent. Pugem ara més fort fins al coll que separa el pic de la Mina i el grup de Fontnegra, i ja sense els esquís seguim la fàcil cresta fins arribar a tocar el primer i un dels més esmolats dels pics de Fontnegra.

Pic d'Amitges (2.848 m.)

Les Agulles d'Amitges, i al fons el Pic d'Amitges

El segon dia de ruta sortim des del refugi d'Amitges i voregem l'Estany Gran amb precaució, ja que comença a desglaçar. Passem sota les espectaculars Agulles d'Amitges i tendim cap a l'esquerra per buscar uns tubs en considerable pendent que ens porten fins al coll que separa el Tuc de Saboredo del Pic d'Amitges. Amb alguna petita grimpada i últim tram força dret amb els grampons coronem el cim. Contemplem el vast panorama i gaudim d'una magnífica baixada amb bona neu.

Pic del Portarró (2.734 m.)

Pic del Portarró, cara nord (foto del dia següent)

Iniciem un cap de setmana sobre la neu a la zona de Sant Maurici. Des de l'aparcament remuntem fins l'estany i el voregem per l'esquerra per anar a trobar la Coma d'Aiguabella. Arribem al Portarró després d'una llarga pujada, i acabem de pujar al cim de grans panoràmiques. Baixem per la mateixa coma fins a trobar el camí que flanqueja pel Mirador de l'Estany, i pugem fins al refugi d'Amitges on passarem la nit. Jornada dura per la distància, el desnivell, l'estat de la neu i sobretot la calor.

Pics de Casamanya (2.740 i 2.752 m.)

La Sílvia després de baixar del Casamanya Sud

La seva posició privilegiada en una gran elevació entre les dues valls principals d'Andorra proporcionen una de les millors panoràmiques del Principat. Pugem per la carena arrodonida i progressiva fins al cim sud, i a partir d'aquí el terreny canvia i esdevé abrupte. Seguim per l'aresta escarpada fins assolir els cims central i nord, el més elevat. Baixem amb neu escassa i ja molt transformada.

Pic de la Mina (2.683 m.)

El grup avançant per la carena cap al Pic de la Mina

És un dels cims més assequibles per pujar amb els esquís de muntanya, però en un dia radiant i en bona companyia resulta un matí excel·lent. Sortim des de l'estació d'esquí de Porté Pimorent i pugem per la vora de les pistes fins que enfilem el llom de la carena que ens acosta al cim. Deixem els esquís en un collet previ al cim i acabem d'arribar-hi caminant. Baixem amb compte el primer tram per la falta de neu i gaudim de valent per una pala ampla i dreta abans d'arribar a les pistes.

Pàgines