Pic de la Mina (2.683 m.)

És un dels cims més assequibles per pujar amb els esquís de muntanya, però en un dia radiant i en bona companyia resulta un matí excel·lent. Sortim des de l'estació d'esquí de Porté Pimorent i pugem per la vora de les pistes fins que enfilem el llom de la carena que ens acosta al cim. Deixem els esquís en un collet previ al cim i acabem d'arribar-hi caminant. Baixem amb compte el primer tram per la falta de neu i gaudim de valent per una pala ampla i dreta abans d'arribar a les pistes.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí Porté Pimorent, Porta, (Arieja)
• Distància: 9,3 quilòmetres
• Desnivell positiu: 820 metres
• Temps: 03:20 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

No és un any d'alegries per a l'esquí de muntanya almenys en els Pirineus orientals. Ha nevat poc, i les altes temperatures acaben d'empitjorar la situació. Per això busquem una ruta fàcil en una zona on acostuma a haver-hi una bona innivació. A més a més la proximitat de les pistes d'esquí garanteixen, si més no, poder acabar de baixar fins al punt d'inici sense malmetre els esquís. Així doncs quedem amb una bona colla d'amics muntanyencs a l'aparcament de l'estació d'esquí de Porté Pimorent. Avui sortirem el Ferran, el Cinto, el Zekri, el Sergi, l'Abel i jo mateix.

Abans que obrin les instal·lacions de l'estació d'esquí comencem a foquejar per la vora de la pista de la Vinyola que segueix el Rec de l'Orri, i la seguim amunt fins passar vora la instal·lació del telecadira de la Mina. Aviat contemplem una bona perspectiva del cim i del recorregut que haurem de seguir per arribar-hi. Avancem pel cantó dret del telecadira, separant-nos-en. Quan fa prop d'una hora que pugem fem una petita pausa per fer un mos. Tot seguit continuem amunt i ens anem separant de les pistes. Comencem a enfilar el llom que ens queda a la nostra dreta (oest) i que ja s'encara cap al cim. Tot el recorregut és molt fàcil i progressiu. Almenys per enfilar el llom hem de fer unes quantes "voltes maria", i així trenquem la monotonia de la progressió linial.

Dalt del llom guanyem la visió cap a la zona del Pic de Pedrons i la zona del Pas de la Casa, al sector nord-oriental d'Andorra. Avancem pel llom i la neu comença a escassejar. Apareixen algunes pedres i fins i tot l'herba. En aquesta zona oberta suposem que el vent ha acabat d'endur-se la neu, ja prou minsa. Avancem buscant la millor traça, ja més enllà del domini de l'estació d'esquí. L'itinerari guanya una mica més de pendent, però continua sent ben fàcil. Voregem la base de la muntanya per la dreta fins un petit collet, punt en què deixem els esquís per enfilar caminant els darrers metres fins al cim.

Arribem al cim des d'on gaudim d'una esplèndida perspectiva gràcies a l'esplèndid dia anticiclònic. Al nord-est, ben a prop contemplem el Pic de les Valletes, el més elevat del sector amb 2.793 m., amb la seva vertical cara nord, on hi ha diversos zones d'escalada. Més a l'est i encara més a prop el també espectacular Pic de Fontfreda. Ambdós es podrien enllaçar des d'aquest punt seguint la cresta que envolta aquest tancat circ, però això ho deixarem per algun altre dia amb més temps i equipament. Ja més lluny, cap a l'oest contemplem els Pics d'Envalira, amb la seva característica forca enmig. Cap al nord, força enllà treu el nas el Carlit, elevant-se sobre la resta.

Després de gaudir de les vistes del cim amb una temperatura primaveral, molt agradable però letal per a la neu, comencem a baixar. Tornem fins al petit coll previ al cim pel caminet fàcil i una mica aeri cap al sud. Allà no ens calcem encara els esquís per evitar ratllar-los amb les nombroses pedres que emergeixen de la minsa neu. Baixem uns metres a peu i quan la neu sembla més consistent ens calcem els esquís i comencem a baixar per l'ampli llom.

La neu és una mica encrostada, ja que li ha tocat força el sol. Tendim cap a la dreta del llom fins al punt d'inici d'una bonica pala ampla i amb considerable pendent. La pala té unes condicions de neu molt millors que el llom de la carena, i gaudim de valent tot baixant el curt però intens pendent fins que s'acaba prop d'una pista de l'estació d'esquí. Acabem de baixar per les pistes fins al punt d'inici.

Amb la companyia i la simpatia dels bons amics, i amb una mica de bon temps, hem convertit una sortida senzilla d'esquí en una matinal excel·lent de muntanya. Esperem que la neu finalment arribi i en puguem fer moltes més!

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta