Pic d'Amitges (2.848 m.)

El segon dia de ruta sortim des del refugi d'Amitges i voregem l'Estany Gran amb precaució, ja que comença a desglaçar. Passem sota les espectaculars Agulles d'Amitges i tendim cap a l'esquerra per buscar uns tubs en considerable pendent que ens porten fins al coll que separa el Tuc de Saboredo del Pic d'Amitges. Amb alguna petita grimpada i últim tram força dret amb els grampons coronem el cim. Contemplem el vast panorama i gaudim d'una magnífica baixada amb bona neu.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya / Raquetes
• Lloc de sortida: Refugi d'Amitges Espot (Pallars Sobirà)
• Distància: 13,6 quilòmetres
• Desnivell positiu: 500 metres (-1.235)
• Temps: 8:00 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Sant Maurici - Els Encantats, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Refugi d'Amitges	00:00	00:00	0
Inici Coma d'Amitges	00:24	00:24	0,9
Coll d'Amitges	01:26	01:50	2,4
Pic d'Amitges	00:53	02:43	2,9
Refugi d'Amitges	02:00	04:43	5,8
Pausa	00:46	05:29
Estany Ratera	00:37	06:06	7,9
Estany de Sant Maurici	01:02	07:08	10,0
Prat de Pierró	00:52	08:00	13,6

Crònica

Una bona dormida i un bon esmorzar són els millors remeis pel cansament acumulat de la jornada anterior. Aquest segon dia partim amb avantatge, ja que sortirem des dels 2.380 m. del còmode refugi d'Amitges. El refugi està situat en un lloc realment fascinant: al peu de les estètiques Agulles d'Amitges, al costat de l'Estany Gran i en un gran balcó cap als cims del sud del Parc Nacional, per exemple els Encantats, el Peguera o el Subenuix. Contemplem com els primers rajos de llum il·luminen les capçaleres de les espadades muntanyes granítiques d'aquest sector.

Ens posem a punt i comencem, amb esquís i raquetes. Ens apropem a l'estany, i tot i que hi ha alguna traça antiga que el travessa, nosaltres el voregem, ja que a l'altre extrem sembla que es comença a desglaçar, i no ens ve gens de gust banyar-los. Voregem l'Estany Gran d'Amitges per l'esquerra fins a la punta nord, on neix l'ampla coma d'Amitges que arribaria fins al Coll de Bassiero. En anys de força innivació s'acostuma a pujar fent una llarga diagonal en direcció al coll de Bassiero (dreta) i llavors, a mitja alçada, una altra gran diagonal cap al coll d'Amitges (esquerra). D'aquesta manera es supera el desnivell més còmodament. Però aquest any hi ha poca neu, i la Coma d'Amitges té molts trams descoberts. L'alternativa és pujar directament per uns tubs força drets que neixen a la base de les Agulles d'Amitges i enfilen directament fins al coll d'Amitges.

Passem per la mateixa base de les Agulles, i contemplem les parets que s'alcen verticals i desafiadores. De seguida trobem els primers pendents forts dels tubs que enfilen direcció nord. Les nits encara són fredes, i la neu està regelada. Els que anem amb esquís posem les ganivetes i ens preparem per una successió de contínues "voltes maria". Els que van amb raquetes es posen els grampons per pujar amb més seguretat. Els tubs tenen algun tram de fort pendent que s'alternen amb altres de pendent més moderat. La coma per on anem pujant arriba al coll que separa el Tuc de Saboredo (oest, esquerra) i el Pic d'Amitges (est, dreta). Avui sembla que encara ningú no ha pujat. Després d'una bona estona pujant, prop de dues hores des del refugi, arribem al coll d'Amitges.

Arribats al coll guanyem perspectiva sobre el sector nord, especialment la vall de Gerber que s'obre als nostres peus. De lluny s'arriba a albirar el petit refugi metàl·lic de Gerber, de color taronja (també anomenat refugi Mataró, UEC). Alguns esquiadors pugen des d'aquest sector, i els veiem de lluny. Deixem els esquís i les raquetes i comencem a remuntar els poc menys de 100 metres de desnivell que ens separen del cim. Resseguim la cresta, grimpant en alguns punts sobre fàcils blocs de granit. Després d'un primer avantcim queda només un tram força dret cobert de neu dura i sense traça. Ens posem els grampons i recorrem els darrers metres més alpins que ens separen de l'estret cim del pic d'Amitges (2.848 m.)

Contemplem el paisatge des de les alçades. A l'est sobresurten els pics de Bassiero, uns 50 metres més alts. Cap al nord la Vall de Gerber i la zona de la Val d'Aran. I a totes bandes sobresurten puntes i cims, alguns dels quals fàcilment identificables, com l'Aneto, la Pica d'Estats o el Peguera. Al cap de poc de ser al cim arriben dos grups més, que pujaven pel sector de Gerber. Gaudim de les esplèndides vistes d'aquest diumenge radiant, i al cap d'una estona tornem a baixar fins al coll. La Sílvia i la Lucía que baixen amb raquetes s'avancen, i al cap d'una estona sortim amb el Dani, tot gaudint d'una magnífica baixada amb neu primavera molt esquiable. El pendent és mitjà, amb algun tram més dret. És un gran tub, llarg, ample i força sostingut, i hi ha prou neu per gaudir de valent. En pocs minuts ens situem al peu de l'Estany Gran d'Amitges. Ens reagrupem, tornem a vorejar l'estany i arribem al refugi.

Al refugi fem una llarga pausa per dinar i contemplar el paisatge fabulós des de la terrassa. Tot seguit recollim els trastos i comencem a baixar per la pista. Trobem neu contínua fins més avall de l'Estany de Ratera. Continuem caminant fins a l'Estany de Sant Maurici, i encara continuem baixant gairebé una hora més, ben carregats, fins a l'aparcament del Prat de Pierró. Els últims minuts alleugerim el ritme ja que comença a ploure.

A diferència del dia anterior, que va ser una jornada molt dura i poc lluïda, avui ha estat un excel·lent dia d'esquí i muntanya. Hem enfilat un bonic cim, fàcil i panoràmic. I hem gaudit d'una bona baixada en un entorn excepcional. Per cops que he estat a la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici no me'n canso. Els paisatges són sensacionals, especialment a l'hivern en què el blanc de la neu contrasta fortament amb la negror de les verticals parets granítiques.