Activitats

Volta a la Pierra Menta

La Pierra Menta

La zona del Beaufortain és coneguda com la petita Suïssa per les seves pastures alpines envoltades de prominències rocoses. Enmig un cim que no és pas el més alt, però sí el més popular. Més coneguda per la mítica cursa d'esquí de muntanya que cada any s'hi realitza, la Pierra Menta és una agulla abrupta que s'alça vertical enmig del massís. Només s'hi pot pujar escalant, però una ruta caminant per la seva base és tot un regal per als sentits.

Schwarzhorn (2.928 m.) per la via ferrada

Aresta de l'Schwarzhorn

Tot i ser la muntanya prealpina més elevada, aquest cim no deixa de ser un bonic mirador dels grans gegants de la zona de la Jungfrau. Després de pujar amb el telecabina First des de Grindelwald comencem a pujar entre pastures cap al curiós turó herbat del Shilt, i ja per terreny rocallós fins trobar la fosca carena. Ens equipem i comencem la ferrada, primer per un tram pla, i tot seguit grimpant i enllaçant unes escales verticals. Resseguint l'aresta arribem al cim, d'amplíssimes perspectives tot i les boires.

Vall de Lauterbrunnen

Paisatges des de Gimmelwald

Des del fons de l'enclotada vall de Lauterbrunnen comencem a enfilar fort fins superar la cinglera i trobar un camí d'alçada que ens guiarà en un itinerari panoràmic. Passem vora les vies d'un tren de muntanya i arribem a la bonica localitat de Mürren, sense cotxes, suspesa sobre la vall, amb grans vistes a l'Eiger, el Mönch i la Jungfrau. Seguim cap a Gimmelwald i baixem per tornar pel fons de la vall, fent parada a les espectaculars cascades de Trümmelbach, que recullen bona part de l'aigua de les glaceres superiors.

El Mönch (4.107 m.) i les glaceres de l'Oberland

Esmolada i estètica aresta summital del Mönch

Prenem el tren cremallera de la Jungfrau que surt de Grindelwald, creua la cara nord de l'Eiger i arriba al cap d'amunt de la glacera. Deixem estris al refugi i fem una pujada exprés al Mönch. El segon dia amb una previsió de temps poc favorable renunciem als cims i creuem les glaceres Jungfraufirn i Grünneggfirn fins al refugi de Finsteraarhorn. El tercer dia arribem fins l'avantcim del Grünegghorn, amb extraordinari panorama, i baixem fins a Concòrdia, on conflueixen les 4 grans glaceres. El quart dia tornem remuntant la glacera fins a sota la Jungfrau.

Faulhornweg

Oberberghorn

La carena que separa la vall de Grindelwald i la plana d'Interlaken es pot recórrer mitjançant un bonic camí panoràmic que permet la visió a banda banda, això sí, sempre que els núvols ho permetin. Des de l'estació superior d'Schynige Platte comencem a pujar fins assolir primer el mirador d'Oberberghorn i més enllà el pic de Faulhorn, on hi ha un refugi-hotel. Seguim la carena cap a l'estany Bachalpsee, que ofereix una visió de les grans muntanyes de l'Oberland.

Tomaset (2.741 m.)

Cresta del Tomaset

Remuntem tota la vall de Rialb fins a situar-nos a la carena fronterera. Des del coll carenegem cap a llevant fins assolir el pic del Port de Siguer. Comença tot seguit el tram més divertit resseguint la cresta que ens uneix al pic de Tomaset, grimpant i desgrimpant per esperons, petites agulles i murs. Un recorregut fàcil (II), però amb alguns passos aeris. Des del cim baixem cap a l'estètic Estany Blau, el voregem i tornem al coll per desfer el camí de pujada. Itinerari divertit, panoràmic i amb un punt d'emoció.

Pics de Tristaina (2.882) i Estany Forcat (2.855 m.)

Equilibris sobre la cresta

Al final de la carretera d'Arcalís comencem a caminar per un sender ben fresat fins els estanys de Tristaina. Voregem l'Estany del Mig per la dreta, sota l'imponent pic. El camí es redreça, i més amunt hem de mig grimpar per accedir al cim. Prenem ara la cresta oest, baixant fort fins una bretxa i tornant a pujar primer al Pic de Costa Rodona, i deprés a l'escarpat Pic de l'Estany Forcat. Grimpades fàcils (I i II) per terreny aeri i amb vistes espectaculars. Tanquem el cercle seguint la cresta fins al Port de Tristaina i baixem cap als estanys.

Estany d'Airoto

Estany d'Airoto

Les bordes de Lapre estan situades en un petit replà idíl·lic suspès sobre la capçalera de les valls d'Àneu. Des d'aquí comencem una caminada que remunta tota la vall d'Airoto, resseguint el riuet i fins arribar a l'ampli estany del mateix nom, clos al fons d'un circ envoltat de muntanyes. Al costat de l'estany hi ha un petit i acollidor refugi lliure. Excursió fàcil i molt bonica a una vall poc coneguda, al límit amb l'Aran.

Moredo (2.768 ), Bonabé (2.723) i Qüenca (2683 m.)

Pic de Qüenca i carena de Rocablanca

Per sobre del poble d'Isil comencem a caminar prop de les bordes de Moredo, primer per pista, i a partir d'un petit refugi per un camí indefinit que es va esvaint. Enfilem els Altars de Rocablanca i guanyem el pic de Moredo, de color blanc calcari. Resseguim la cresta de blocs granítics fins al fosc Tuc de Bonabé, grimpant en alguns punts. Baixem a una collada i comencem el tram més entretingut per una cresta descomposta fins al curiós pic de Qüenca. Baixem sense camí prats a través.

Puig Terrers (2.466 m.)

Cavalls prop del cim

La coma de la Muga és el gran embut que encapçala la vall del Bastareny, i just a sobre trobem l'indefinit cim del Puig Terrers. Sortint del peu de les fonts del Bastareny prenem el camí d'Oreis i seguim fins a la Muga. Investigant un rastre de camí ens emboliquem i acabem pujant marges a través fins a dalt la serra de la Moixa. Seguim fins a Tancalaporta i el cim. Reseguim la carena en descens fins al Pas de la Cabra i per terreny molt dret baixem als Cortalets, on ja trobem camí més bo.

Pàgines