Puig Terrers (2.466 m.)

• 

  Bac de la Muga i Puig Terrers

• 

  Sant Romà d'Oreis

• 

  Puig Terrers

• 

  Arribant a Tancalaporta

• 

  Cavalls prop de Tancalaporta

• 

  Baixant per la carena

• 

  Cascada de les fonts del Bastareny

La coma de la Muga és el gran embut que encapçala la vall del Bastareny, i just a sobre trobem l'indefinit cim del Puig Terrers. Sortint del peu de les fonts del Bastareny prenem el camí d'Oreis i seguim fins a la Muga. Investigant un rastre de camí ens emboliquem i acabem pujant marges a través fins a dalt la serra de la Moixa. Seguim fins a Tancalaporta i el cim. Reseguim la carena en descens fins al Pas de la Cabra i per terreny molt dret baixem als Cortalets, on ja trobem camí més bo.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Adou del Bastareny, Gisclareny (Berguedà)
• Distància: 20,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.625 m. metres
• Temps: 9:15 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Mitjana. Trams sense camí
• Cartografia: Moixeró - La Tosa, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Pont de Monnell	00:00	00:00	0,0
Oreis	00:49	00:49	2,3
La Muga	00:48	01:37	4,6
Carena Serra de la Moixa	02:48	04:25	7,2
Tancalaporta	00:55	05:20	10,0
Puig Terrers	00:18	05:38	10,8
Pas de la Cabra	00:38	06:16	12,0
Els Cortalets	01:24	07:40	14,1
Inici	01:33	09:13	20,0

Crònica

Quedem amb l'Enric amb la idea inicial de pujar el Comabona resseguint la llarga coma del Bac de la Muga. Ja havia fet aquesta ruta en alguna altra ocasió, i és llarga i dura pel fort desnivell i la manca de camí. Avui però els plans es torçaran una mica, i primer l'error de confiança en resseguir un camí, i després la curiositat en trobar-ne un altre de desconegut ens va portar a pujar un bon tram marges a través, sense camí i amb el resultat d'un bon grapat d'esgarrinxades. La baixada va ser més plàcida, però tampoc excempta de certa dificultat. Per tant ja adverteixo que no recomano seguir aquesta ruta, ja que té un tram força desagradable.

Ens arribem fins a l'aparcament que hi ha al peu de les Fonts del Bastareny o Adou del Bastareny. S'hi arriba des de Bagà prenent la carretera de Gisclareny. Abans de l'àrea recreativa de l'Avellanet cal prendre una pista a la dreta fins passar Cal Cerdanyola i continuar poc més d'un quilòmetre. El pont de Monnell permet creuar a l'altra banda del riu acabat de néixer. Una tanca impedeix el pas de vehicles.

Avancem caminant per la pista en desús fins a trobar un revolt pronunciat a la dreta que puja cap a la casa abandonada del Monnell. Deixem la pista que continua i girem gairebé 180º a la dreta per pujar fins prop de la casa. Just abans del primer edifici girem a l'esquerra buscant un inici de sender molt poc definit. Un cop localitzat es pot anar seguint fàcilment, però l'inici és poc evident, entremig de bancals erms. Costa de trobar aquest camí, poc freqüentat, ja que la majoria de gent passa per la pista de sota que va directa al torrent de la Muga. Nosaltres però decidim fer l'antic camí d'Oreis, per fer la ruta una mica diferent, a costa, això sí, d'allargar-la una mica.

Mica en mica el camí es va definint, i encara més quan s'incorpora al que puja des de la pista i que continua cap al Clot de Vimboca. Seguim aquest camí frescal i obac al peu del torrent d'Oreis, i un tros més amunt el deixem per prendre'n un altre de secundari que marxa a l'esquerra. Trobarem senyals de pintura blava que ajuden a seguir el camí, una mica difús en alguns punts a causa del poc ús. Arribem a la diminuta ermita de Sant Romà d'Oreis, que va ser recuperada de les bardisses que la cobrien fa un temps. Ara es pot contemplar les restes d'aquesta petita construcció, de la qual s'ha perdut la coberta, però es conserven les parets laterals, l'absis i la porta.

Continuem el camí que va planejant, adaptant-se a l'orografia del terreny, és a dir, entrant i sortint de les diferents torrenteres. El camí es pot seguit fàcilment, tot i que boixos i argelagues van guanyant terreny davant el desús. Al cap d'uns minuts arribem a l'antiga casa de la Muga, totalment ensorrada i coberta d'espessa vegetació. Només s'observen alguns murs exteriors i el runam de l'antiga casa. Passada la Muga, un camí baixa fins al torrent, i seria el que hauríem d'haver agafat, tal com havia fet en l'anterior ocasió. Però n'hi ha un que continua planejant, i confiant en què s'uniria al camí principal sense perdre alçada el vam seguir. Va ser un gran error.

Seguim el camí que planeja, tot i que aquest sí que és poc definit i gairebé avancem per terreny selvàtic. Ens acostem a l'entrada de la gorja de l'Afrau de Monnell, i just aquí veiem un camí que marxa a la dreta remuntant un torrent secundari. El camí és molt dret, però és força evident, i està senyalitzat amb marques de pintura groga. Pensem que el camí pujarà fort per remuntar la gorja infranquejable i més amunt tendirà a l'esquerra. Però no és així. El camí puja fort, alguns trams molt fort, i fins i tot ens hem d'agafar als boixos per remuntar algun tram.

Aquest camí desconegut puja fort fins que aquest torrent secundari s'acaba. Arribem a una zona de matolls oberta i en fort pendent, al vessant sud de la serra de la Moixa, encara a força avall. Busquem per on continua el camí, però després d'una bona estona mirant i remirant i analitzant totes les opcions, no l'hi veiem continuïtat. Se'ns fa molt estrany que un camí s'acabi enmig del no-res, però no l'hi sabem trobar la continuïtat. Així doncs marges a través tendim cap a l'esquerra amb la idea de buscar algun pas que ens permeti creuar cap a la pleta dels Cortalets. Però anem veient que estem ja força per sobre, i que un barranc força profund ens en separa. Decidim doncs enfilar amunt cap a la carena, marges a través, sense camí.

Pugem una bona estona per terreny fatigós, molt pendent i esquivant constantment la vegetació, afortunadament poc densa. Tot i això acabem ben esgarrinxats. Uns minuts més tard arribem a dalt la carena, on fem una pausa per esmorzar. Retrobem aquí el camí ben fresat del GR-150.1 i Cavalls del Vent, i el seguim còmodament a l'esquerra. Anem resseguint la carena amb la vista posada a l'amplíssim coll de Tancalaporta que acomiada el Moixeró i dóna la benvinguda al Cadí. Al seu costat el Puig Terrers mostra les característiques Arrues de Monnell, feixes horitzontals de roca que dibuixen línies regulars en el seu vessant est.

A Tancalaporta un ramat de cavalls pastura a les alçades, impertèrrits al nostre pas. Els núvols es van espessint, i veient que se'ns ha allargat molt la ruta i el risc de tronada decidim deixar el Comabona i pujar només el Puig Terrers, des d'on ja anirem baixant directament. En pocs minuts arribem al cim, i tan sols ens aturem uns minuts per contemplar al paisatge, malmès avui per les boirines. En tot cas sempre sorprèn veure des de la capçalera la vall del Bastareny, increïblement recta.

Des del cim baixem per la mateixa línia de la carena, tot i que una mica més avall ens en separem cap a la dreta per buscar el millor pas a la Pleta de la Guilla, on hi queden un parell de cabanes de pedra seca que utilitzaven els pastors. El camí ens porta fins al Pas de la Cabra, un intrèpid pas enmig de la cresta que permet saltar cap al vessant de la Muga. El mapa de l'Editorial Alpina marca un camí, però en la part alta és difús si no inexistent. Creuem el pas i baixem per terreny molt dret, barreja de tartera i trams herbats. Fem una diagonal per evitar baixar directes, ja que el pendent és molt acusat. Una mica més avall el camí sembla definir-se, i ens anem encarant cap al Pletissar, un petit planell enmig de l'ampla coma on hi pasturen un ramat de vaques.

Des del Pletissar baixem al peu del torrent. Cal baixar per una llengua de roca força dreta, però de pas senzill, que ens condueix al fons de la canal que baixa directa del Pas de la Cabra, on hem passat fa una estona. Seguim alguna fita escadussera al peu del torrent de la Muga, i ens en separem uns metres per arribar fins una nova pastura, el Planell de Dalt. Seguim baixant ara sí per camí prou definit, i uns metres més avall arribem als Cortalets, una bonic pla amb les restes d'una antiga cabana de pastors. Des d'aquí es pot accedir fins al Pont Natural de l'Afrau de Cortalets, una meravella natural.

Seguim avall pel camí que va perdent alçada dins del bosc. Al tram inferior creuem una bonica fageda, amb exemplars de considerable magnitud. Creuem el torrent i al cap de poc trobem la pista en desús que ja anirem seguint fins arribar al pont de Monnell, on havíem començat. El fort soroll de l'abundant aigua ens convida a pujar uns metres fins a la cascada de l'Adou del Bastareny, que té aquests dies un aspecte magnífic.

Ha estat una ruta dura tant pel desnivell com per l'alçada, i poc gratificant en el llarg tram que hem hagut de fer marges a través. Tal com la vam fer no és un intinerari recomanable, però sí que ho és en la configuració més lògica de la primera vegada que hi vam anar (enllaç a la part superior). A vegades investigar nous camins et porta grates sorpreses, i d'altres vegades grans esgarrinxades. En tot cas vam acabar reconduint la ruta i gaudint d'un gran paisatge als límits entre el Cadí i el Moixeró.