Activitats

Canigó (2.784 m.) per la cresta de Gasamir

Enviat per Marc el Dissabte, 25/10/2014 - 14:00

Sortim des del refugi de Marialles i avancem pel camí normal fins passada la cabana d'Aragó. Llavors enfilem pel dret, sense camí i en forta pujada cap al pic de Gasamir, on comença la cresta. Iniciem la progressió en suau baixada, grimpant entre blocs de granit. Al tram central trobem una successió de gendarmes amb els passos més complicats, grimpades aèries (III+), un ràpel i flanquejos exposats. L'última part de la cresta és més espectacular que difícil, amb un tram vertical i molt aeri. Des del cim baixem per la xemeneia i seguim el camí habitual.

Tres tombs sota el Canigó

Enviat per Marc el Divendres, 24/10/2014 - 14:00

Dediquem una jornada a conèixer alguns dels racons més significatius del Conflent, a la falda del Canigó. En primer lloc sortim de la bonica abadia de Sant Miquel de Cuixà, pugem fins a la Torre de Corts, baixem a Taurinyà i tornem planejant fins al monestir, de visita imprescindible. La segona ruta és curta i intensa, sortint del poble de Castell i enfilant fins al monestir de Sant Martí del Canigó, suspès sobre un cingle. I la tercera ruta, sortint també des de Castell, entre castanyers remuntem les gorges del Cadí fins arribar a la bonica cascada.

Malh de Bolard (2.750 m.) per la cresta des Cingles

Enviat per Marc el Dilluns, 20/10/2014 - 14:00

Situats a Montgarri planegem fins l'Arriu deth Horcalh i comencem a remuntar la llarga Ribèra d'Òrla fins assolir el port del mateix nom. El paisatge suau del vessant aranès contrasta amb les abruptes parets del Coserans, i grimpem ara per una cresta aèria. Anem encadenant trams caminant i trams de grimpada fàcil (II/II+). Assolim el Tuc des Cingles i cavalquem sempre pel fil pujant i baixant agulles i promontoris, amb algun pas delicat. Un darrer tram més dret ens situa dalt del cim. Baixem pel fons de la vall, entretenint-nos a les antigues mines d'Horcalh.

Els Forats

Enviat per Marc el Dissabte, 18/10/2014 - 14:00

Fem una curta excursió fins a la balma del Grau, un racó frescal on antany es va aprofitar el terreny abalmat sota la cinglera per construir-hi un habitatge troglodític. Sortim des dels afores d'Avià i pugem per un camí suau i agradable, aturant-nos al curiós saltant del Grau, una cascada que es pot recórrer pel darrere. Poc més amunt trobem les restes de les construccions sota la roca, amb diverses estances, fins i tot es conserva un forn. Al seu voltant, la rasa del Grau forma boniques bassetes i reguerols d'aigua.

Pic d'Ouxis (2.510 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 10/10/2014 - 14:00

Des del fons de la vall d'Orlun remuntem fort per una humida fageda fins que el terreny s'obre i contemplem a l'esquena l'espectacular imatge del pic de Brasselh, més conegut com a Dent d'Orlu. Continuem fins a la idíl·lica cabana de Parau, enmig d'una jaça, i més amunt creuem un gran altiplà. Arribats al coll resseguim l'aresta fins al cim, d'amplíssima panoràmica i envoltat de pics escarpats. Tot seguit baixem fort pel cantó oposat fins l'estany de Naguilha. Desfem un bonic camí costerut fins a les Forges d'Orlun, i acabem de pujar al peu del riu Orieja.

Cova del Tabac

Enviat per Marc el Dissabte, 04/10/2014 - 14:00

Una cavitat de considerables dimensions s'endinsa a les entranyes dels feixants vermellosos del Mont-roig. Des de la presa de Camarasa un caminet va guanyant alçada pel vessant dret de l'embassament fins a vorejar la cinglera. Ja a la cara sud, per sobre del congost de Camarasa, un tram equipat ens permet arribar al peu de la gran boca. Entrem a l'àmplia galeria, amb trams de més de 20 metres d'altura i encara més amplada. Recorrem la cova fins al fons, fixant-nos en les escasses formacions litogèniques i en les peculiars formes d'alguns racons profunds.

Volta a Islàndia en autocaravana

Enviat per Marc el Dilluns, 08/09/2014 - 14:00

Circumval·lem l'illa per la carretera N1, aturant-nos als punts més interessants. Després d'un primer contacte amb el terreny volcànic comencem a descobrir les fantàstiques cascades, com Go∂afoss, Dettifoss, Svartifoss o Skogafoss. Caminem pel con de grans cràters i visitem zones encara fumejants. Ens relaxem als banys termals. Passegem per la riba de fiords encaixonats entre muntanyes. Badem a la vora d'icebergs mentre les foques xipollegen. Sentim el rugir els guèisers. Ens meravellem amb l'abrupta costa sud, de formes impossibles. Quedem bocabadats sota l'aurora boreal. Grans experiències condensades en un sol país.

Pic de Castell Isard (2.633 m.) i Pica del Carlit (2.921 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 30/08/2014 - 14:00

Més enllà del poble de Portè trobem l'estany del Passet, on aparquem i comencem un llarg flanqueig ascendent fins al peu de la presa de Lanós. Abandonem el camí normal, i camp a través arribem a la base del pic de Castell Isard, on grimpem per l'aresta fins al cim. Baixem per l'altre cantó i seguim cap a l'est fins trobar una tartera que ens porta dalt la carena. Coronem el Puig de l'Estany Sobirà i el Carlit de Baix abans de començar la grimpada per l'aresta nord-est que ens condueix al cim del Carlit. Tornem pel camí normal que baixa fort fins a l'estany dels Forats.

Ivons de la Bal de Chistau

Enviat per Marc el Dissabte, 23/08/2014 - 14:00

Des de les plàcides bordes de Biadós comencem a caminar pel GR i de seguida entrem a la Bal de la Ribereta. Anem pujant cada cop més fort fins que deixem el camí principal per arribar a l'ivó dels Millars, sota els pis de Bagüeñola. Creuem la presa i continuem pujant cap a l'ivó de Leners, amb esplèndides vistes sobre el Bachimala. Pugem un tram més per terreny indefinit i baixem a l'ivó de la Solana, abans d'emprendre la llarga, feixuga i pendent baixada per la vall de la Solana, passant prop de l'ivó Pixón.

Bachimala (3.177 m.) per la cresta

Enviat per Marc el Divendres, 22/08/2014 - 14:00

Sortim del refugi de Tabernés i remuntem el riu Zinqueta fins al port de la Pez, on pugem fort per la carena fins assolir els cims bessons de la Pez. Comencem la cresta grimpant i desgrimpant, amb algun pas més escabrós fins al pic l'Abeillé. La cresta esquistosa gira al sud, i sempre per damunt dels 3000 m. anem cavalcant sobre un terreny aeri assolint diferents puntes. Una forta pujada descomposta ens deixa al cim principal, i encara continuem per un tram exposat cap a la punta del Sabre. Entre boires baixem seguint la cresta fins als suaus lloms de Las Trallas.