Cova del Tabac

• 

  Feixes de Mont-roig, sobre el congost de Camarasa

• 

  La primera sala és molt espaiosa

• 

  La cova té una única galeria de notables dimensions

• 

  Formacions en un lateral de la cova

• 

  Petita cambra lateral

Una cavitat de considerables dimensions s'endinsa a les entranyes dels feixants vermellosos del Mont-roig. Des de la presa de Camarasa un caminet va guanyant alçada pel vessant dret de l'embassament fins a vorejar la cinglera. Ja a la cara sud, per sobre del congost de Camarasa, un tram equipat ens permet arribar al peu de la gran boca. Entrem a l'àmplia galeria, amb trams de més de 20 metres d'altura i encara més amplada. Recorrem la cova fins al fons, fixant-nos en les escasses formacions litogèniques i en les peculiars formes d'alguns racons profunds.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Espeleologia
• Lloc de sortida: Presa de Camarasa Camarasa (La Noguera)
• Distància: 5,35 quilòmetres
• Desnivell positiu: 300 metres
• Temps: 3:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: La Noguera Mapes Comarcals. ICC (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Fem un diumenge de descans actiu després de l'anterior dia intens a la Val d'Aran amb la cresta del Malh de Bolard. El dia es lleva rúfol però es va arreglant a mesura que passen les hores. Ens dirigim cap al sud, resseguint el curs de la Noguera Pallaresa. I ens aturem precisament al punt en què aquest riu vessa les seves aigües al Segre, al pantà de Camarasa. En aquest entorn de secà dominat per les cingleres rogenques del sud del Montsec ens crida l'atenció la coneguda Cova del Tabac.

Tots els excursionistes de les terres de Ponent coneixen perfectament aquest racó, i de fet sempre hi ha gent fent aquesta curta però agradable ruta. La cova del Tabac és una cavitat de grans dimensions, amb una fondària d'uns 200 metres però gairebé plans, que es poden recórrer còmodament caminant, sense pràcticament desnivell. L'interior de la cova té unes mides còmodes, amb una amplada d'entre 20 i 30 metres i una alçada entre 10 i 20 metres. No és una cova molt concrecionada ni amb gran quantitat d'espeleotemes d'interès, però només la pròpia dimensió de la cavitat i el color i les formes de les seves parets bé mereixen una escapada.

El punt de sortida és la presa de Camarasa, però com que està situada en una zona engorjada no hi ha aparcament. S'han de deixar els vehicles una mica més al nord, al costat mateix de la carretera C-13. Des de l'aparcament es ressegueix un caminet al peu de la carretera i es creua un túnel antic paral·lel al túnel per on passen els cotxes. Cal parar molta atenció a la sortida d'aquest túnel, ja que conflueix amb túnel actual de la carretera precisament enmig d'un revolt. Són només 3 o 4 metres, però cal anar amb compte. Tot seguit creuem la presa, i a l'altra cantó ja veiem un caminet que marxa a la dreta, just abans del túnel per on continua la carretera cap al sud.

Una passarel·la arran de paret avança uns metres per sobre del pantà fins trobar un ampli camí que resseguim vora les aigües. Un petit cartell ja ens assenyala la cova del Tabac. Uns metres més enllà el camí comença a pujar per un terreny de bosc i garrics. A l'altra banda del pantà veiem les parets vermelloses de la Rendisclera de la Maçana. Anem pujant i trobem una bifurcació. Seguim de dret fent cas a l'indicador. Anem guanyant alçada en diagonal fins a vorejar el vessant est del Mont-roig. Més amunt, quan ja girem cap al vessant sud, s'obre la visió cap al congost de Camarasa, als nostres peus, amb el Segre que s'obre camí entre les cingleres. Per sobre les parets vermelloses del Mont-roig, cap on ens encarem.

Seguim el camí més amunt, i trobem diversos trams equipats amb cadena com a passamà, i fins i tot un parell de punts amb esglaons per facilitar el pas. Uns metres més de forta pujada i arribem a la gran boca de la Cova del Tabac, de forma triangular. Llegim el cartell que hi ha a l'entrada, que ens indica la presència de pintures rupestres, tot i que no les vam arribar a veure. Pel que sembla estan força malmeses.

Entrem a la gran portalada. La cova té unes dimensions força regulars. Està formada per una única gran caleria que s'endinsa de pla cap a dins de la cinglera. Poc després de l'entrada trobem la zona més àmplia de la cova, amb una amplada superior als 30 metres i una alçada superior als 20. La galeria s'encara lleugerament cap a l'esquerra, i més endavant ho fa a la dreta, també lleugerament. El terra és força uniforme, tot i que hi trobem alguns grans blocs despresos. Hi ha una mena de pols vermellosa, que segons sembla antigament es barrejava amb raspadures de tabac per esnifar. Sembla que d'aquí vindria el nom de la cova, tot i que hi ha dubtes importants sobre la toponímia del lloc, i altres opinions l'atribueixen a un origen íber.

En la zona més ampla de la cova, trobem a la dreta unes notables formacions, com una gran columna, alguna bandera i també una gran estalagmita. Tot i això són formacions velles i desgastades, ja que pel que sembla els fenòmens litogènics en aquesta cavitat es van aturar fa segles. Una mica més endins, també a la dreta, hi ha un racó molt bonic amb una petita basseta, avui seca, al voltant de la qual també hi ha petites formacions. Just a l'altra banda de la cova, a l'esquerra, també hi ha un sector amb notables formacions arran de paret. A prop hi ha una petita saleta lateral que compta amb una bonica columna i altres concrecions més vistoses.

La galeria continua endins en forma de tub que disminueix progressivament fins a morir en una estretor final. Cal vigilar amb un petit pou que hi ha gairebé al fons. En algunes zones de la cova s'hi han fet excacacions, i hi ha diversos forats. Cal fixar-se en el sostre, ja que en alguns punts té uns forats molt característics que en conjunt ofereixen una visió peculiar i vistosa. És important proveir-se d'un bon frontal o llanterna per contemplar la magnitud de la cova i les seves parets. També cal fixar-se en alguna de les parets laterals, de colors vius vermellosos i groguencs.

Ens entretenim una bona estona a la cova, ja que les seves generoses dimensions conviden a contemplar-la sense presses. Tot sortint ens entretenim en algun punt on es poden veure petits gours amb petites perles al voltant. Finalment la llum de l'entrada ens va guiant cap a la sortida, no sense abans acabar d'admirar la grandària de la sala principal i les curioses formes de sostre i parets.

Tornem a baixar pel mateix camí i en aproximament tres quarts d'hora arribem de nou a l'aparcament on havíem començat la ruta. Hem fet una excursió fàcil, caminant aproximadament una hora fins a la cova. La visita a l'interior és fàcil i agraïda, apta per a qualsevol persona, fins i tot nens, ja que tant per dificultat com per distància és molt assequible. Una alternativa adequada per excursions familiars, com a complement per a alguna altra activitat a la zona, o com hem fet nosaltres, un dia de descans actiu després d'una activitat més intensa.

Imatges