Ivons de la Bal de Chistau

• 

  Sortint de les bordes de Biadós

• 

  Vistes cap al Bachimala

• 

  Ivó d'els Leners i pics de Bagüeñola

• 

  Al fons el massís de Posets

• 

  Bordes de Biadós

Des de les plàcides bordes de Biadós comencem a caminar pel GR i de seguida entrem a la Bal de la Ribereta. Anem pujant cada cop més fort fins que deixem el camí principal per arribar a l'ivó dels Millars, sota els pis de Bagüeñola. Creuem la presa i continuem pujant cap a l'ivó de Leners, amb esplèndides vistes sobre el Bachimala. Pugem un tram més per terreny indefinit i baixem a l'ivó de la Solana, abans d'emprendre la llarga, feixuga i pendent baixada per la vall de la Solana, passant prop de l'ivó Pixón.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Bordes de Viadós Gistaín, Vall de Chistau, Osca (Espanya)
• Distància: 14,07 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.100 metres
• Temps: 6:50 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Algun tram sense camí. Baixada molt dreta i incòmoda a la vall de la Solana.
• Cartografia: Bachimala Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Encara cansats de la llarga ruta del dia anterior a la cresta del Bachimala, el segon dia a la vall de Chistau planifiquem una ruta senderista més fàcil, curta i còmoda. No ens en sortim. El que havia de ser una senzilla matinal per terreny senzill es va complicar, ja que hi ha alguns trams sense camí on costa avançar en un terreny de blocs, i també per la feixuga baixada de la vall de la Solana, on el fort pendent i la pràctica absència de camí fan difícil i alenteixen la marxa.

El punt de sortida és un dels llocs més bonics i bucòlics de la vall de Chistau: les bordes de Biadós. Es tracta d'un conjunt de petites bordes, totes de pedra i amb la construcció tradicional, distribuïdes al llarg d'unes pastures inclinades encaixades entre les grans muntanyes del sector. S'hi arriba per una pista forestal d'uns 10 quilòmetres que surt de Sant Juan de Plan. Una d'aquestes edificacions està habilitada com a Refugi de Biadós.

Sortim caminant per la pista que creua les bordes de Biadós en direcció est. Poc després de les bordes deixem la pista i seguim el GR cap a la dreta fins a creuar el rierol. Canviem de direcció i avancem cap al sud-est seguint el GR, que alhora segueix el curs del barranc de la Ribereta. El primer tram és suau, i gaudim de la vall oberta amb bones vistes. Quan arribem al fons d'una barranquera el camí s'empina fort fent unes giragonses conegudes com Las Tuertas. Poc més amunt deixem el GR, que continua pujant, i prenem el camí de la dreta, marcat amb un indicador. Pugen fort encara uns minuts fins arribar a la presa de l'ivó d'els Millars.

L'ivó d'els Millars és represat, i està situat en una cubeta glacial sota dels pics de Bagüeñola. El camí continua a l'altra cantó de la presa, menys definit però amb fites. Seguim pujant i gaudim d'un dels trams més interessants de la ruta, amb grans vistes sobre la vall de Chistau i sobre el Bachimala. Una estona més de pujada i arribem primer a les antigues cabanes de quan van construir la presa, i tot seguit a l'ivó d'els Leners, de considerable magnitud, i també encaixonat per un circ de roca.

A partir d'aquí el camí es complica. Entrem en un terreny de grans blocs, sense camí definit i amb fites cap a totes direccions. Intentem seguir una trajectòria lògica i pugem uns metres per sobre de l'ivó, fins a tenir vistes sobre la vall de la Solana i l'ivó del mateix nom. Però el terreny és molt dret per baixar directes. Buscant un pas lògic i seguint les fites trobem una canaleta molt dreta per on desgrimpem. Més tard, mirat des de baix i amb el mapa, veiem que el camí més lògic traçava més al nord, per terreny no tan dret, seguint el llom que es desprén del pic de la Solana.

Per terreny incòmode de blocs baixem cap a l'ivó de la Solana i el voregem. Anem a buscar el desguàs i el camí que comença a baixar fort per la vall de la Solana. Sens dubte és un sector molt poc freqüentat, ja que el camí està desdibuixat. Encara a la part superior es va seguint sempre atent a les fites, però més avall, quan el barranc es fa encara més dret, es fa difícil de seguir en molts punts. És un camí feixuc, molt dret i sense una bona traça. Va ser la part més pesada de l'excursió, tenint en compte que si bé en la primera part el paisatge era molt interessant, aquí no ho és tant.

Entre blocs i trams amb herba alta i fort pendent anem baixant, atents a no perdre el camí. Passem vora l'ivó Pixón, sense acabar-hi d'arribar. És un estany més petit i encaixonat, sense vistes. El camí segueix en descens vertiginós fins arribar a les pastures inclinades de la Pauleta. Aquí seguim baixant, però sense tant pendent i amb terreny més amable. Ens endisem al bosc sota el Castellazo, i baixem fins al curs del riu Zinqueta, on avancem de pla fins al refugi lliure d'es Plans. Creuem el riu per un pontet fins al càmping el Forcallo. Prenem el camí del GR en pujada fins a les bordes de Biadós, on arribem després d'uns 20 minuts i remuntar 150 metres de desnivell.

La primera part de la ruta és agradable i panoràmica. Té diversos elements d'interès, com les pròpies bordes de Biadós, el mirador del Bachimala o l'abrupte vessant est del massís de Posets. I evidentment també els diversos estanys donen un toc de color a un terreny fosc granític. La segona part de la ruta no la recomano, ja que és feixuga i poc interessant. En tot cas caldria fer la ruta al revés per evitar la baixada de la Solana, o encara més recomanable, tornar per la mateixa vall de la Ribereta, ja que tot i repetir trajecte el paisatge és força més interessant.

Imatges