El Mönch (4.107 m.) i les glaceres de l'Oberland

• 

  Primeres llums de l'Eiger des de Grindelwald

• 

  El Mönch des del mirador de la Jungfrau

• 

  La Jungfrau i la munió de turistes

• 

  Diversos trams de grimpada en roca

• 

  Passos fàcils però exposats

• 

  Esmolada i estètica aresta summital

• 

  Tornant del cim per l'aresta

• 

  Al fons la glacera de l'Aletsch

• 

  Baixant per la glacera de la Jungfrau

• 

  Caminant per la glacera, amb l'Aletsch al fons

• 

  Refugi de Finsteraarhorn

• 

  Pujant per la glacera del Fieschergletscher

• 

  Al fons les glaceres que conflueixen a Concòrdia

• 

  Deixarem el Grünhorn per una altra ocasió

• 

  La llengua de l'Aletsch des de Concòrdia

• 

  Avançant per la glacera

• 

  Últimes llums a Grindelwald

Prenem el tren cremallera de la Jungfrau que surt de Grindelwald, creua la cara nord de l'Eiger i arriba al cap d'amunt de la glacera. Deixem estris al refugi i fem una pujada exprés al Mönch. El segon dia amb una previsió de temps poc favorable renunciem als cims i creuem les glaceres Jungfraufirn i Grünneggfirn fins al refugi de Finsteraarhorn. El tercer dia arribem fins l'avantcim del Grünegghorn, amb extraordinari panorama, i baixem fins a Concòrdia, on conflueixen les 4 grans glaceres. El quart dia tornem remuntant la glacera fins a sota la Jungfrau.

Fitxa

! Ruta de 4 dies

• Tipus de sortida: Alta muntanya / Alpinisme
• Lloc de sortida: Estació Jungfraujoch, Grindelwald (Suïssa)
• Distància: 36,7 quilòmetres
• Desnivell positiu: 3.625 metres
• Temps: 25:45 hores
• Dificultat: PD
• Sensació de dificultat: Mitjana. Ascensió al Mönch per aresta fàcil però molt exposada. Trams de glacera de fort pendent. Zones amb moltes esquerdes.
• Cartografia: Berner Oberland, Swiss Topo (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Aproximació refugi Mönchjochhütte
Estació Jungfraujoch	00:00	00:00	0,0
Refugi Mönchjochhütte	01:15	01:15	1,7
Etapa 1: Mönch
Refugi Mönchjochhütte	00:00	00:00	0,0
Mönch	02:33	02:33	0,7
Refugi Mönchjochhütte	02:20	04:53	1,7
Etapa 2: Glaceres Jungfrau i Grünnegg
Refugi Mönchjochhütte	00:00	00:00	0,0
Konkordiaplatz	03:04	03:04	9,2
Coll Grünhornlücke	02:02	05:07	12,3
Refugi Finsteraarhornhütte	01:32	06:39	15,3
Etapa 3: Avantcim Grünnegghorn
Refugi Finsteraarhornhütte	00:00	00:00	0,0
Coll Grünhornlücke	01:40	01:40	2,8
Aresta Grünnegghorn	00:53	02:33	4,4
Avantcim Grünnegghorn (3878 m.)	02:09	04:42	5,6
Refugi Konkordiahütte	04:05	08:47	10,1
Etapa 4: Retorn des de Konkordia
Refugi Konkordiahütte	00:00	00:00	0,0
Estació Jungfraujoch	04:03	04:03	7,8

Crònica

Grindelwald és un bonic poblet suís arecerat sota la cara nord de l'Eiger. És un poble de postal, molt turístic i extremadament car. La bellesa de l'indret justifica la presència de turistes de mig món. Un dels principals atractius turístics del lloc és el tren cremallera de la Jungfrau, que surt des del mateix poble i puja fins a més de 3.500 metres, al cap d'amunt de la glacera i als peus mateixos de la muntanya. Precisament aquest recurs turístic inaugurat fa més de 100 anys ens serveix per aproximar-nos fàcilment a la muntanya i començar la ruta ja a 3500 m.

Havíem planificat una ruta de cinc dies per les muntanyes de l'Oberland, amb la intenció d'ascendir diversos cims en un itinerari circular molt interessant. Però un cop a la muntanya vam haver de variar considerablement la planificació. L'itinerari previst era ambiciós, i calien unes condicions òptimes. No va ser el cas. El primer dia vam gaudir d'un temps esplèndid, però els altres el temps va ser més variable, amb boires, núvols i algunes precipitacions. Les condicions de la neu tampoc eren les més adequades, ja que les precipitacions recents havien deixat força neu, de manera que alguns trams de travessa eren feixucs per l'acumulació de neu nova, i alguns trams de roca estaven parcialment coberts i la grimpada-escalada es complicava força. També val a dir que potser havíem subestimat una mica la dificultat de la ruta, tant física com tècnica. Hi ha diversos trams d'escalada en cresta de certa dificultat i a molta alçada.

En tot cas, tot i reduir l'ambició inicial de la ruta, vam gaudir d'un panorama superb. La glacera més llarga d'Europa, l'Aletschglescher, que neix de la confluència de 4 glaceres laterals a Konkordiaplatz, tot envoltat per cims punxeguts de més de 4000 metres forma un paisatge especial, únic i fascinant. Durant 4 dies vam tenir l'oportunitat de transitar per aquest entorn privilegiat, contemplant diverses perspectives dels cims i les glaceres.

Mönch (4107 m.)

Prenem el primer tren a Grindelwald, que és una mica més barat que els següents. Tot i això el preu és astronòmic. El cremallera comença a enfilar pels pendents herbats de Grindelwald sota la cara nord de l'Eiger. Mica en mica enfila fins l'estació intermitja de Kleine Scheidegg, on cal canviar de tren. El següent cremallera enfila més fort i de seguida entra dins d'un tunel de gairebé 8 quilòmetres per dins la cara nord de l'Eiger. Durant el trajecte fa dues parades en uns miradors suspesos acondicionats. Després de gairebé dues hores creuant les parets de l'Eiger i el Mönch per l'interior arriba als gairebé 3500 metres de l'estació de ferrocarril més alta d'Europa, la Jungfraujochbahn.

Sortint del tren hi ha tot un parc temàtic, amb diversos restaurants, el mirador de l'Esfinx, una cova de gel i diverses activitats de neu a l'exterior. Hi ha turistes de totes les nacionalitats. A l'exterior un camí ben marcat per una retrac ens porta tot planejant, en aproximadament un quilòmetre i mig, fins al refugi del Mönch (Mönchjochhütte), tot passant sota la cara est de la muntanya.

Un cop al refugi deixem els estris que no necessitarem per l'ascensió, i comencem l'atac al cim. Retrocedim uns metres fins la marcada aresta que es dibuixa clarament poc abans del refugi. La ruta habitual cap al cim del Mönch recorre tota l'aresta sud-est. La part inferior de l'aresta és mixta de neu i roca, amb diversos trams de grimpada, i la part superior és una esmolada aresta de neu, fàcil però extremadament exposada.

Comencem a grimpar sobre roca per enfilar-nos a l'aresta. Anem amb els grampons, ja que l'itinerari és mixt, però encara no ens encordem, ja que el tram inferior no és ni difícil ni gaire exposat. Mentre anem pujant contemplem la munió de gent que, com formiguetes, recorren el camí retracat des de l'estació cap al refugi. Tot el tram inferior és una successió de passos de roca, amb grimpades fàcils (II) i trams de neu. A mesura que anem pujant l'aresta es va definint i esmolant.

Passem un pluviòmetre i continuem pujant. Trobem alguna grimpada més dreta, igualment fàcil, però amb un ambient alpí increïble. Els trams de neu també es fan més fins, amb una bona timba a banda i banda. Ens encordem, i fem dues cordades en ensemble, el Joan i la Teresa que van davant, i la Sílvia i jo mateix en una segona cordada. La ruta és força concorreguda gràcies a la facilitat d'accés, la relativa dificultat i òbviament la bellesa del cim.

L'ambient alpí és cada cop més intens, amb pendents increïbles sota els nostres peus. Avancem amb compte i respecte, ja que tot i que la progressió és fàcil el terreny és molt dret i exposat a banda i banda. Superem un breu tram de grimpada més delicada i arribem al tram de neu més dret. En aquest tram hi ha 3 o 4 grans estaques que permeten assegurar el pas. El pendent és considerable 40-45º, però hi ha una bona traça i es puja bé. Després d'aquest tram més pendent entrem ja a l'aresta summital, extraordinàriament estètica i retallada.

Una llarga fulla de ganivet ens separa del cim. L'aresta és molt bonica, però fa respecte pel gran pendent a banda i banda. Un caminet ben traçat transita per l'esquerra, separant-se lleugerament de la cornisa per evitar ensurts. El pas és ben senzill, ja que no és gaire dret, però impressiona la timba. Cal anar avançant amb pas lent i ferm. Quan ens creuem amb alguna cordada que torna cal fer mans i mànigues per separar-se lleugerament, assegurar bé, i seguir endavant.

Sense dificultats resseguim la preciosa aresta de neu i ens situem a l'estret cim del Mönch (4107 m.) Gaudim d'una extraordinària visió sobre l'entorn, tant dels cims propers com les grans glaceres que neixen als nostres peus. Destaquen els cims més propers, la Jungfrau i l'Eiger. Però també sobresurten altres grans cims que teníem en ment com el Fiescherhorn o el Finsteraarhorn. La glacera de l'Aletsch dibuixa el seu característic revolt uns quants quilòmetres més al sud.

Després de les fotos de rigor i d'uns instants de gaudi i relax al cim, tornem a la concentració per encarar el camí de tornada. Desfem l'aresta, amb especial cura alhora de creuar-nos amb d'altres cordades. Anem desfent la ruta sense grans problemes. Passada l'aresta summital, aprofitem les estaques fixes per assegurar el descens pel tram més dret. El tram més delicat on cal desgrimpar el Joan, amb molta experiència com a alpinista, ens assegura des de dalt, i desgrimpem amb la seguretat de la corda per dalt. La resta de l'aresta anem combinant els trams de neu amb les desgrimpades, sempre amb compte ja que el terreny és aeri.

Arribem al cap d'avall tremendament satisfets d'un cim que no intuíem tan estètic, i que hem gaudit de valent. En pocs minuts arribem al refugi, on descansarem una estona abans del sopar que ens refarà de l'esforç. El primer dia ha estat excepcional, amb molt bon temps i unes condicions òptimes.

Havent sopat, a les 8, tothom al refugi està pendent de la televisió per veure la previsió meteorològica. Sembla que per l'endemà no és gaire bona. A més a més, un guia ens indica que la ruta que volíem fer és delicada, amb algun tram perillós amb grans esquerdes i seracs. En veure que la visibilitat seria reduïda, que no hi hauria traça ja que és un tram poc concorregut i havia nevat recentment, i davant dels perills objectius, decidim esperar a veure el temps de matinada, però ja assumim que canviarem la idea inicial i farem una ruta menys compromesa, sense cim, i per baix les glaceres.

Glaceres Jungfrau i Grünnegg

Efectivament el segon dia es desperta força tapat, amb núvols i boires que cobreixen les parts altes de les muntanyes. Decidim renunciar al cim del Fiescherhorn i optem per fer una llarga travessa glacial fins al refugi del Finsteraarhorn. Sortim doncs del refugi Mönchjochhütte i seguim la ruta retracada fins prop de l'estació de la Jungfrau. Abans d'arribar-hi girem a l'esquerra i comencem a baixar per la glacera.

El tram superior de la glacera Jungfraufirn està coberta de neu, però cal anar amb compte, ja que això la fa més perillosa. Algunes esquerdes estan cobertes per la neu, i no sempre són evidents. Així doncs ens encordem i anem baixant per l'ampla part superior de la glacera.

Caminar per una glacera d'aquesta magnitud és una experiència única. La sensació d'immensitat és increïble, i alhora la desolació, ja que és com un gran desert blanc, sense vida, sense res enlloc. La glacera Jungfraufirn baixa des dels peus del Mönch i la Jungfrau fins a la gran plaça de Concòrdia (Konkordiaplatz), on juntament amb altres tres glaceres s'uneixen i formen la Gran Glacera de l'Aletsch, la més gran dels Alps i d'Europa.

Anem baixant per la neu fins arribar a la part baixa, on la glacera s'aplana. S'acaba la neu i avancem directament sobre el gel trencat. Aquí les esquerdes són molt més evidents, i avancem per l'ample riu de gel sense més problemes que anar saltant alguna esquerda i rierol que es forma pel desglaç. El dia sembla que es vol anar aixecant, i no serà tan dolent com semblava inicialment.

Baixem fins a Konkordiaplatz, un lloc fascinant, immens i espectacular. Aquí s'uneixen les dues glaceres que vénen del nord, la Jungfraufirn per on venim i la Ewigschneefäld, la glacera de l'Aletsch que ve de l'oest i la més petita Grüneggfirn que s'incorpora per l'est. En aquesta gran plaça, gairebé del tot plana, conflueixen els diversos rius de glaç. Conflueixen però no es fusionen, i és fàcil reconèixer com les diverses línies van seguint avall per la ja gran Glacera de l'Aletsch.

En un dels escarpats a sobre mateix de Concòrdia hi ha el refugi del mateix nom, però avui no hi anirem, ja que volem continuar cap al refugi del Finsteraarhorn. Des de Konkordiaplatz s'observa la bonica silueta del cim de l'Aletsch, a l'oest. Per l'est la glacera Ewigschneefäld, de nom impronunciable, trenca bruscament amb una morrena molt fracturada. És un plaer gaudir d'aquest indret en pau i sol·litud.

Des de la plaça de Concòrdia tombem cap a l'esquerra (est), i comencem a remuntar la glacera de Grüneggfirn. El primer tram és d'un gel molt fosc, barrejat amb les roques que s'han anat arrossegant amb el trànsit glacial. Més amunt el glaç esdevé més net, i encara més amunt trobem neu, però una neu una mica traïdora, ja que amaga algunes esquerdes. Ens encordem per evitar ensurts, tot i que algun peu i cama acaba mig ficat dins d'alguna esquerda inadvertida.

Pugem una bona estona fins al coll de Grünhornlücke, on fem el canvi de vessant. Deixem la glacera de Grüneggfirn i baixem pel cantó oposat amb la vista posada al gran cim del Finsteraarhorn, el més alt de l'Oberland amb 4274 m. Les boires malauradament insisteixen en tapar-nos el cim. Anem baixant cap a la gran glacera Fieschergletscher, que gira cap al sud. No la seguirem, sinó que la creuarem transversalment fins a la base del Finsteraarhorn, on hi ha el refugi (Finsteraarhornhütte). Aquest tram més força delicat, amb nombroses esquerdes, algunes poc evidents que ens donen alguns petits ensurts.

La glacera és ampla, i tardem una bona estona en creuar-la, sempre atents a les esquerdes. El temps es va tapant, i fins i tot cau algun petit plugim. Som ja sota el refugi, però cal remuntar un tram de roca, amb passos equipats amb cadenes. En pocs minuts ens situem a la magnífica terrassa del refugi, on el fred i el mal temps no conviden a estar-s'hi. Un cop a dins ens entretenim contemplant la gran glacera, i els treballs d'un helicòpter que fa reparacions a l'exterior del refugi. El refugi està situat sota mateix de la muntanya, a considerable alçada sobre la glacera. És un refugi remot, i vinguis pel cantó que vinguis cal caminar moltes hores per accedir-hi.

Un bon sopar ens recupera després de més de 15 quilòmetres de travessa glacial. Un cop més a les 8, tothom atents a la previsió meteorològica de la televisió. Sembla que el dia de demà serà bo, però no el següent que es preveu força dolent. Per l'endemà inicialment havíem previst pujar el Finsteraarhorn i tornar a fer nit al refugi. Veient però que el dia posterior el temps canvia a pitjor, farem un canvi de plans, ja que quedaríem a 15 quilòmetres de travessa glacial del punt d'inici, i en cas de mal temps pot ser problemàtic. Decidim per l'endemà intentar pujar el Grünhorn, que ens queda camí de tornada, i fer nit al Konkordiahütte.

Avantcim Grünnegghorn

Ens llevem d'hora, i a les 6 del matí ja estem esmorzats i a punt de marxa. Ja comença a clarejar, i sense utilitzar els frontals baixem el tram de roca fins a la glacera. La tornem a travessar transversalment, ja que repetim en sentit contrari el darrer tram de la jornada anterior. Tot i el bon temps anunciat, hi ha força boires sobretot a les parts altes. Un cop creuada la part plana de la glacera, comencem a remuntar els pendents cap al coll de Grünhornlücke. Anem pujant parant molta atenció a les esquerdes, molt abundants en aquesta part de glacera. El tram de glaç no ofereix problemes, ja que les esquerdes són visibles, i només cal sortejar-les. Els trams de neu cal parar molta més atenció.

El sol ens atrapa gairebé al coll, i contemplem a la llunyania una bonica visió de Konkordiaplatz i els cims de l'entorn. Del coll baixem per la glacera del Grüneggfirn, però només fins a mitja alçada. Cap a la dreta s'obre un ramal de la glacera força trencat i també força més dret. Anem a buscar la part baixa d'aquest tram irregular de glacera i comencem a pujar fort apropant-nos a la muralla rocosa de l'esquerra.

El pendent és fort i es va incrementant. Avui la temperatura ha pujat sobtadament a causa d'un front càlid. Això afegit amb la neu recent dels últims dies i el fet de ser una ruta poc transitada fa que la progressió sigui lenta i exigent. La calor fa encara més esgotadora la dura pujada. Anem guanyant alçada sense veure encara, però intuint, el pas clau que ens permetrà saltar la barrera de roca. Al cap d'amunt de la forta pujada s'endevina una canaleta per on ens enfilarem a la carena.

Després de la llarga i fatigosa pujada ens situem al peu de la canal, on el pendent s'incrementa. Cal superar també una petita rimaia que ofereix poca oposició. En aquest tram vaig a davant de la cordada de 4. El pendent és força dret però en un tram curt i evident. Superada la petita rimaia només queda acabar de pujar piolet en mà fins a la carena. Un cop dalt les penúries continuen. Tenim al davant un llarg pendent de neu no trepitjada que s'enfonsa a cada passa. La pujada es fa dura, només atemperada per un paisatge corprenedor cap als cims i les glaceres de l'entorn. La situació central d'aquest pic respecte a les principals glaceres i altres cims l'hi confereixen una panoràmica magnífica.

El fort pendent de neu sembla no voler acabar-se, i cap al final encara s'incrementa. Fem algunes llaçades per suavitzar la forta pujada. Finalment arribem al cap d'amunt de la carena, a l'avantcim del Grünegghorn, que alhora és l'avantcim del Grünhorn. De seguida veiem clar que escalar el Grünhorn és una empresa massa complicada. Es dibuixa una aresta vertigionosa que normalment és de roca, però que avui està mig coberta per la neu recent. És una aresta esmolada on cal escalar diversos trams de III. Implicaria assegurar bona part del recorregut i la cosa s'allargaria considerablement. A més a més, probablement, a part del Joan que és molt bon alpinista, per la resta potser ens supera.

Ara mirat des de la llunyania, potser hauríem hagut d'acabar d'arribar al Grünegghorn, ja que fins allà no era tan complicat, i hauríem tingut una bona visió del Finsteraarhorn. Però un cop arribats a l'avantcim vam considerar que ja n'hi havia prou. Estem a 3787 m., una cota indicada al mapa, per tant ja ens serveix com a cim del dia. I a més a més, la visió des d'aquest punt és simplement espectacular. Contemplem el Mönch i l'Eiger darrera la gran glacera de Ewigschneefäld, que es dibuixa longitudinalment sota els nostres peus. També es pot contemplar des de les alçades de la confluència de glaceres a Concòrdia. Meravellós.

Ens entretenim una bona estona al nostre petit cim, ja que s'hi està molt bé, i les panoràmiques són impressionants. Mengem uns ganyips i gaudim del sol i les temperatures tòrrides d'aquest front càlid. En acabat girem cua i desfem el camí d'anada. Baixar ja és més fàcil, tot i que ens enfonsem molt en la neu recent. Arribats a la canaleta que permet creuar la muralla rocosa i accedir a la glacera, les altes temperatures provoquen petites colades de neu, i baixem amb molt de compte, sobretot en passar sota cornises i acumulacions de neu.

Anem desfent camí fins arribar de nou a la línia principal de la glacera Grüneggfirn, tot creuant un tram brut i caòtic entre glaç i les grans roques que s'han anat desprenent al llarg dels segles. Un cop al tram uniforme de la glacera acabem de baixar fins a Concòrdia, i busquem les escales que ens permetran pujar fins al refugi.

El refugi Konkordiahütte està situat en un balcó sobre mateix de Konkordiaplatz, o la plaça de Concòrdia, lloc magnífic on conflueixen les glaceres superiors donant naixement a la Gran Glacera de l'Aletsch. El primer refugi data de 1878, i el petit edifici que encara avui es conserva a l'exterior del refugi gran data de 1908. En aquella època el refugi estava situat uns 50 metres per sobre de la glacera. El refugi actual està uns 200 metres per sobre de la glacera, i cal remuntar aquest pendent vertical mitjançant unes escales metàl·liques molt costerudes, que segons els càlculs de la Teresa tenen 476 esglaons. Qui dubti dels efectes del canvi climàtic, hauria de venir aquí i remuntar les escales. De seguida es convenceria.

El refugi és ampli i confortable, i és regentat per una família que fins i tot hi tenen els nens petits. El refugi està literalment suspès al buit en un balcó sobre la glacera. La vista cap a l'Aletsch és simplement impressionant, colpidora. A sota mateix del refugi les 4 glaceres es donen la mà, i continuen juntes el viatge fins a trecar-se en la morrena de l'Aletschglescher quilòmetres enllà. La glacera de l'Alestsch és la més llarga dels Alps, amb prop de 23 quilòmetres. Al punt de Konkordiaplatz es calcula que té una profunditat de vora un quilòmetre. Tot aquest entorn glacial va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2001. Simplement estar aquí és una experiència increïble que recomano profundament.

Fem un bon sopar al refugi, i tot seguit la tradició de mirar la previsió meteorològica per televisió, cosa que ens sobta, ja que els refugis d'aquí poc o molt sempre tenen una previsió impresa o si més no idea del temps previst.

Retorn a l'estació de la Jungfrau

Ens llevem d'hora i esmorzem. Ha estat plovent bona part de la nit, i continua fent-ho. Molta gent marxa del refugi tot i la pluja. Nosaltres ja havíem assumit que avui només faríem el camí de tornada cap a l'estació de Jungfraujoch per prendre el tren cremallera de retorn. Per tant, decidim esperar que la pluja s'aturi o si més no disminueixi. Esperem una bona estona fent petar la xerrada o mirant llibres de muntanya. Sembla que ho vam encertar, i als volts de les 10 la pluja s'atura. Recollim tot el material, baixem les costerudes escales fins a la glacera i prenem el camí de tornada.

El camí ja és conegut i no té secrets. No té secrets però sí un bon desnivell, que de baixada no semblava tant. Cal superar gairebé 900 metres des de la part baixa de la glacera fins a l'estació de la Jungfrau. Creuem el tram planer de la gelera, avançant directament sobre el gel. Anem saltant les evidents esquerdes fins arribar al punt en què la glacera comença a pujar i ja està coberta de neu. En aquest punt ens encordem per evitar ensurts amb possibles esquerdes amagades, i de fet en trobem diverses.

Triguem gairebé 4 hores des del refugi fins a l'estació, creuant els gairebé 8 quilòmetres de glacera en pujada suau però progressiva. Així tanquem una travessa per les muntanyes de l'Oberland diferent de com l'havíem plantejat. No vam poder assolir la majoria de cims previstos, sobretot pel temps insegur i la neu caiguda, i en part també per haver previst una ruta potser massa dura per les nostres possibilitats. En tot cas però vam gaudir d'uns paisatges corprenedors enmig del centre glacial més important dels Alps. Muntanyes increïblement escarpades que reposen sobre uns llits gèlids que serpentegen cap al fons de les valls. Magnífic!