Pics de Tristaina (2.882) i Estany Forcat (2.855 m.)

• 

  Estany i pic de Tristaina

• 

  Pujant a la cresta

• 

  Grimpant sobre l'estany de Tristaina

• 

  Deixem enrere el pic de Tristaina

• 

  Fent equilibris a la cresta

• 

  Pics de Costa Rodona i de l'Estany Forcat

• 

  Estany Forcat

Al final de la carretera d'Arcalís comencem a caminar per un sender ben fresat fins els estanys de Tristaina. Voregem l'Estany del Mig per la dreta, sota l'imponent pic. El camí es redreça, i més amunt hem de mig grimpar per accedir al cim. Prenem ara la cresta oest, baixant fort fins una bretxa i tornant a pujar primer al Pic de Costa Rodona, i deprés a l'escarpat Pic de l'Estany Forcat. Grimpades fàcils (I i II) per terreny aeri i amb vistes espectaculars. Tanquem el cercle seguint la cresta fins al Port de Tristaina i baixem cap als estanys.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Final carretera d'Arcalís, Arcalís, Ordino (Andorra)
• Distància: 9,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.000 metres
• Temps: 7:35 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Fàcil. Trams de grimpada per cresta. Algun pas aeri aïllat.
• Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Hem pujat a la part alta d'Andorra per recórrer un itinerari circular que evolta el circ de Tristaina, connectant els dos cims més significatius, el propi pic de Tristaina i el pic de l'Estany Forcat. Un cop dalt la carena farem un itinerari per cresta, gaudint d'unes vistes espectaculars, sobretot gràcies a l'element aquàtic que dóna una gran vistositat al panorama. I és que al nord tenim el bonic Estany Forcat, i al sud els Estanys de Tristaina.

El punt de sortida de la ruta és la part superior de l'estació d'esquí d'Arcalís, a la qual s'arriba per una carretera revirada i que puja fort des del poblet del Serrat (Ordino). Hi ha un amplíssim aparcament, i a l'estiu, pels que no vulguin caminar, poden pujar amb un dels telecadires fins a la base del pic de Creussans. Avui serem quatre de colla: el Ferran, la Queralt, la Sílvia i jo mateix, amb ganes de gaudir d'unes hores de muntanya.

Sortim des del darrere mateix de la base del remuntador per un camí que traça una diagonal fins un collet. Aquest camí és molt concorregut gràcies al seu bon accés. Des de l'estació amb una fàcil caminada de pocs minuts podem gaudir d'un paisatge d'alta muntanya molt vistós, amb els estanys i el pic al fons. Un cop al collet hem de perdre una mica d'alçada fins al desaigüe de l'Estany del Mig. El camí el voreja per la dreta i comença a pujar.

Després del tram planer de l'estany pugem fort en tendència cap a la dreta, i a mesura que pugem ens adonem de la considerable magnitud de l'estany superior de Tristaina. L'estany es troba tancat al fons del circ, encerclat per forts pendents a banda i banda. La idea inicial era pujar al port de l'Arbella i resseguir ja tota la cresta est del pic de Tristaina, que és fàcil. Però el clot sota el port està encara molt cobert de neu, i preferim evitar els forts pendents nevats ja que no portem grampons.

Seguim doncs el camí que puja més de dret pel vessant sud. Anem guanyant alçada sobre l'estany fins un mirador natural. A partir d'aquí el pendent s'incrementa progressivament. Comencem primer per pendents herbats cada cop més drets. Més endavant un tram terrós amb pedra solta, i més amunt una grimpada fàcil per blocs de granit i esquist. Es van trobant fites per localitzar el pas més fàcil i no embolicar-se innecessàriament. Sense més dificultats que alguns passos grimpant accedim a la carena, i de seguida al cim, coronat per una fita.

El pic del Tristaina (2882 m.) gaudeix d'una vista privilegiada. Podem identificar fàcilment la majoria dels cims principals d'Andorra, ja que des d'aquí estem equidistants dels dos parcs naturals, el del Comapedrosa i el de Sorteny. Cap a l'oest també treu el nas el massís de la Pica d'Estats. Però el més interessant des d'aquest pic és observar les dues zones lacustres que tenim a banda i banda de la frontera: els estanys de Tristaina al sud i l'Estany Forcat al nord, amb la seva peculiar forma i el seu intens color blau.

Després d'uns minuts de pausa reprenem la marxa. Comencem a resseguir la carena cap a l'oest, amb la vista posada al Pic de l'Estany Forcat, que es veu encara força lluny. Caldrà recórrer un bon tram de cresta fins arribar-hi, una cresta que és més fàcil del que pugui semblar mirada des de lluny. Després d'uns metres de pla comencem de seguida a baixar fort fins al punt més baix que separa els dos pics. Baixem uns 200 metres de desnivell, desgrimpant en alguns punts, i en altres vorejant les petites dificultats pel vessant nord o sud indistintament.

La cresta és en general fàcil, tot i que cal grimpar i desgrimpar en nombrosos punts. Alguns passos són una mica aeris, però sempre hi ha bones preses. Ens anem deixant guiar per la intuïció a l'hora de buscar el millor pas, i sense dificultat l'anem trobant. Un cop al punt més baix pugem un petit promontori i baixem lleugerament. Creuem un pas horitzontal més aeri, potser el pas més entretingut de tota la ruta, però sense dificultat remarcable. A l'altra banda continua un mur de granit que es pot anar grimpant tot buscant el recorregut més lògic. Ens girem enrere i contemplem la vista estètica del Tristaina.

Continuem grimpant i gaudint d'un dia magnífic en un ambient d'alta muntanya. Una mica de vent de nord refresca l'ambient, però amb màniga llarga anem còmodes. Passem una petita bretxa molt evident i seguim grimpant per l'altre costat. En diversos punts pugem i llavors hem de baixar una mica. Anem seguint el fil de la cresta, i ens anem acostant al segon objectiu. El primer cim que trobem davant és el pic de la Costa Rodona, un cim secundari al qual arribem grimpant. Des de la fita del cim veiem el següent objectiu, encara lluny i en terreny pedregós.

Baixem fins un evident coll on marxa un camí a la dreta que ens portaria a l'Estany Forcat i el refugi homònim, situat al peu del llac. Des del coll continuem endavant i tornem a pujar, primer per terreny herbós però de seguida es va complicant fins que hem de posar les mans a terra i negociar amb la roca. Grimpem uns metres més fins una canaleta que mig grimpant i mig caminant ens porta als 2855 metres del pic de l'Estany Forcat.

Cap a l'est tenim una excel·lent vista del massís de la Pica d'Estats per sobre de l'estany de Solcén, amb un desnivell entre la base i el cim de gairebé 1.800 metres. En sentit contrari, a sota mateix del nostre cim contemplem el blau intens de l'Estany Forcat, que des d'aquí té la forma de cor. Reposem uns minuts al cim i dinem aprofitant el bon temps i la bona vista. Havia pensat en la possibilitat d'acabar d'arribar també fins al pic de Malcaras, al nord, seguint la mateixa aresta. Aquest petit cim és punxegut i estètic, però desistim d'arribar-hi ja que hauríem de desfer tot el camí i s'allargaria molt l'excursió.

Iniciem el descens tornant al coll previ al cim. Baixem per unes petites feixes que acaben sent gairebé de més mal passar que la pròpia cresta. Des del coll seguim uns senyals grocs que es dirigeixen cap al sud, seguint encara l'aresta que voltaria tota la part superior del circ de Tristaina. Uns metres més avall veiem que els senyals grocs baixen més cap al vessant francès, cap una zona d'estanyols. Abandonem aquest camí i seguim per la cresta, de nou grimpant i desgrimpant en algun punt, o vorejant les dificultats per dreta i esquerra. Aquest tram de cresta és menys escarpat, i per tant encara més fàcil. Baixem fins al Port de Tristaina.

Al port de Tristaina podríem continuar encara per la cresta pujant la punta de Peiraguils i després el Creussans, però prenem un caminet que va baixant cap als estanys. El camí és poc definit, però es van trobant fites. Tracem una diagonal per sobre els estanys, i ens unim a un altre camí més fresat que continua la diagonal fins passat l'estany del Mig. Arribem a la base de l'estany del Mig, on cal remuntar uns metres, curts però que ara es fan feixucs. Estem ja a les envistes de l'estació d'Arcalís, i només queda desfer el camí en diagonal fins a la zona d'aparcament.

Hem gaudit d'una excursió fantàstica en un entorn d'alta muntanya, recorrent la part superior del circ de Tristaina. Hem contemplat des de les altures una interessant zona lacustre a banda i banda de la carena fronterera. Hem recorregut un bon tram de cresta ben entretinguda, grimpant i desgrimpant per un terreny divertit i amb passos aeris. Excel·lents panoràmiques en tot el recorregut.

Imatges