Faulhornweg

• 

  Pujant amb el cremallera

• 

  Caminant per la carena amb el llarg de Brienz a sota

• 

  Oberberghorn

• 

  Fent amics

• 

  Estany Bachalpsee

• 

  Els grans cims tot just s'entreveuen

La carena que separa la vall de Grindelwald i la plana d'Interlaken es pot recórrer mitjançant un bonic camí panoràmic que permet la visió a banda banda, això sí, sempre que els núvols ho permetin. Des de l'estació superior d'Schynige Platte comencem a pujar fins assolir primer el mirador d'Oberberghorn i més enllà el pic de Faulhorn, on hi ha un refugi-hotel. Seguim la carena cap a l'estany Bachalpsee, que ofereix una visió de les grans muntanyes de l'Oberland.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Schynige Platte, Wilderswil (Suïssa)
• Distància: 17,6 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.025 metres
• Temps: 5:20 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Berner Oberland, Swiss Topo (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Dedicarem uns dies de vacances a gaudir de les muntanyes i dels paisatges de l'Oberland Bernès, al centre de Suïssa. És un dels entorns de muntanya més encisadors i potents dels Alps, on les verdes pastures i les cases tradicionals de les parts baixes donen pas a muntanyes extraordinàriament escarpades i verticals, amb noms mítics com l'Eiger, la Jungrau, el Mönch o el Finsteraarhorn. El punt de sortida per la nostra breu incursió a la zona és la turística localitat de Grindelwald, a la capçalera de la vall del riu Schwarze Lütschine.

El primer dia a la zona el temps és insegur, una tònica que malauradament marcarà la resta de l'estada. Decidim doncs fer una ruta a mitja alçada, esperant una millora del temps per accedir a les zones glacials. L'opció triada és el característic Faulhornweg, un camí de muntanya que ressegueix una llarga carena i que comença sobre la població de Wilderswil (prop d'Interlaken), i que acaba sobre de Grindelwald. És una ruta linial, no circular, per tant cal estudiar com arribar al punt de sortida. En el nostre cas teníem dos vehicles, i la combinació és fàcil, però en cas de no disposar-ne es pot baixar en tren des de Grindelwald fins a Wilderswil.

Aquests dies serem 4: la Teresa, el Joan, la Sílvia i jo mateix. Un cop a l'estació de Wilderswil comprem els bitllets del tren cremallera que ens pujarà fins l'Schynige Platte, gairebé a 2000 metres, on començarem la ruta. Pugem en un dels vells trens del segle XIX, que poc a poc va recorrent els prop de 7 quilòmetres en un trajecte de gairebé una hora que supera uns 1500 metres de desnivell. Com la majoria de remuntadors, trens i recursos turístics a Suïssa, aquest tren és car, però permet gaudir d'un bonic i entretingut trajecte.

Un cop a l'estació superior passen al costat del restaurant mirador on comença el camí. Anirem avançant sempre en direcció nord-est seguint l'evident carena. El temps a la part alta no és gaire agradable, i la boira ho cobreix pràcticament tot. Només de tant en tant una ullada ens permet contemplar parcialment el paisatge. Comencem pujant i aviat veuren el caràcter del camí, pràcticament suspès al buit sobre la gran vall d'Interlaken i el llac de Brienz.

Algunes breus finestres en què la boira s'obre podem veure l'immens llac de Brienz (Brienzsee), un dels dos grans llacs juntament amb el Thuner (Thunersee) entre els quals s'ubica la localitat d'Interlaken. Imaginem que en dies assolellats les vistes han de ser impressionants, ja que només el petit tastet que podem aconseguir ja ens ha meravellat. En canvi no tindrem pràcticament vistes cap a les grans muntanyes de l'Oberland situades més al nord, i cobertes persistentment per les boires i els núvols.

Al cap d'una estona de caminar trobem una petita agulla amb un camí molt dret i unes escales al final. Es tracta del petit cim de l'Oberberghorn, on ens enfilem amb la vana esperança de poder veure quelcom des del seu aeri mirador. Res de res, només boira pertot. Tornem a baixar i recuperem el camí que transita entre la carena i les pastures alpines del vessant est. Seguim la carena sobre Interlaken fins la falda del Loucherhorn, el qual voregem per la dreta. Comencem a pujar més fort i entrem en una zona més pedregosa. Passem sota de la muralla rocallosa de la Ussri Sägissa i l'Indri Sägissa, que ens queden a la dreta.

Voregem la gran barra rocosa pel nord fins a trobar el pas que, fent una marrada, ens enfila fins al Berghaus Männdlenen, un refugi-bar al mig de la muntanya, amb una terrassa avui ben poc concorreguda pel fred i la boira. Continuem pujant fort, ara per un tram equipat amb cadenes que ajuden a superar el fort pendent i el terreny humit. Arribem a un altiplà on la boira ho cobreix pràcticament tot, i ens limitem a anar seguint el camí. Ens creuem amb algunes vaques que pasturen tranquil·lament per la zona.

S'obre davant nostre una pujada més intensa fins al cim del Faulhorn (2680 m.), un cim modest però des d'on diuen que es pot veure mitja Suïssa, i sobretot les muntanyes de l'Oberland. Avui però res de res, tot just arribem a veure les parets del refugi-hotel que es situa al cim. És un antic establiment que ja estava en funcionament l'any 1832, i era aleshores l'hotel més alt d'Europa, al qual llavors igual que ara només s'hi arribava caminant. Comença a ploure lleugerament, i ens arrecerem uns moments alhora que dinem. S'espassa una mica la pluja, però no la boira. Baixem del cim per l'altre cantó i continuem el camí.

Deixem a la dreta els cims del Simelihorn i el Rötihorn, de més de 2700 metres i comencem a baixar per una coma fins a l'estany Bachalpsee. Des d'aquest petit estany s'han disparat algunes de les fotografies més conegudes de l'Eiger, la Jungrau i el Finsteraarhorn, ja que les esmolades punxes d'aquestes muntanyes habitualment es reflecteixen sobre les aigües d'aquest plàcid estany de muntanya. Avui però tot just intuïm les glaceres entremig de les boires que van i vénen. Una llàstima no poder gaudir plenament d'aquest paradís.

Des de l'estany podíem anar cap al telefèric del First i baixar fins a Grindelwald motoritzats, però com que anem bé de temps decidim fer-ho a peu. Al cap de poc però torna a ploure i accelerem la marxa. Fem una parada forçada al petit nucli de granges de Bachläger, ja que la pluja s'intensifica. Seguim baixant fins a Waldspitz, on hi ha un restaurant de muntanya. Ens eixopluguem ja que la pluja és forta i molesta. Fins aquí arriba un autobús, que prenem per baixar fins al poble, tot i el preu astronòmic pels 5 o 6 quilómetres que ens separen de Grindelwald.

Una ruta molt bonica que només hem pogut gaudir parcialment en les breus finestres que les capricioses boires ens ho han permès. Sens dubte s'endevina però un panorama majestuós i alpí, amb un contrast de colors, formes i textures que promet.

Imatges