Activitats

Sobrepuny (1.656 m.)

Fem una ruta circular caminant pel vessant més occidental del Catllaràs, tocant ja al riu Llobregat. Sortim des de La Nou de Berguedà i ens enfilem cap a l'est per un camí obac en pujada forta i constant. Fem una primera aturada al Sobrepuny de Baix, un avantcim que ens ofereix una bonica visió de la contrada, fins i tot millor que al propi cim. Uns minuts més de pujada serveixen per coronar aquest cim visible des de bona part de la comarca. Per tornar triem un altre camí. Baixem primer cap al nord fins al coll del Faig, i anem girant a l'est i al sud fins a l'antiga masia de Picamill. A la collada de Pasquals baixem fort cap al bonic i plàcid nucli de Marginet, i acabem de tornar planejant fins als peus del bonic santuari de la Mare de Déu de Lourdes.

Serra de Montsent

Aprofitant un temps primaveral agafem les bicicletes des de Berga i baixem cap al Llobregat creuant la serra de Casampons. Seguim uns metres la Via Verda cap al nord i creuem l'impressionant pont gòtic de Pedret. Seguim un corriol sobre el riu, amb algun tram poc ciclable que connecta amb una pista de pujadors intensos que ens porta a Santaugínia. Avancem per la pista obaga en direcció cap a la Portella fins assolir la collada de Mascaró. Deixem la pista i prenem un bonic corriol que avança fins als Equers. Cal baixar diverses vegades de la bici, però el camí és bonic. Arribem a l'Era de la Palla, on al cap de 50 m. de pista enllacem amb un altre corriol, aquest més fàcil fins a la casa de Montsent. Uns metres més per pista, i agafem l'últim corriol, el de Tàpies que ens porta fins a Cal Rosal. Ja només queda pujar cap a Obiols i Graugés, i tornar planejant a Berga.

Baumes de Llaés

Ens dirigim al petit nucli de Llaés, agregat de Ripoll, situat al vessant sud de la serra de Milany per visitar un conjunt de grans balmes que havien estat habitades anys enrere. Aparquem sota el turonet on hi ha el castell de Llaés i caminem per una bona pista que s'enfila cap a l'est fins a la masia del Teixidor. Més endavant baixem a la primera gran balma, la del Teixidor. Es tracta d'una gran visera sota la qual hi havia diferents estances troglodítiques. Seguim endavant fins a la masia de Burbau, on prenem un camí cap al nord fins a la Baumassa, la segona gran balma que encara serveix per guardar el bestiar. La tercera balma és la dels Fleus, de característiques similars, amb diferents estances, un forn i una pica. Pugem fins la pista sota la serra de Milany i avancem fins a l'ermita de la Cau. Ja només queda baixar per un camí agradable dins d'una fageda fins al punt d'origen.

Gallina Pelada (2.317 m.)

Ens decidim a pujar a Ensija per gaudir d'una de les últimes nevades que ha cobert de blanc les muntanyes del Pirineu. Fem una de les rutes clàssiques que ens permet contemplar els diversos vessants de la serra d'Ensija. Sortim des de la Creu de Fumanya i voregem el vessant sud per sota la Roca Gran de Ferrús. Ens enfilem per les Llosanques, on cal fer una petita grimpada una mica més delicada amb neu i gel, i seguim cap a les Roques Blanques, on una bonica i fàcil cresteta connecta amb el sostre de la serra, el cap de la Gallina Pelada. Tot seguit baixem fins al refugi Delgado Úbeda, amb un terreny força glaçat, i creuem tot l'altiplà fins a trobar el collet que dóna accés a la canal del Caçador, on iniciem una ràpida i contundent baixada fins al punt d'inici.

Quermany Gros (224 m.)

Entre les poblacions empordaneses de Pals i Begur hi trobem un petit cim de poca alçada però que ofereix un bonic panorama del sector marítim de la badia de Pals i les illes Medes. Aquest és l'objectiu d'una ruta en bicicleta que té un tram llarg i planer per la via verda del Tren Petit des de Palamós fins a Palafrugell, i continua de pla fins la bonica població medieval de Pals. Sortim del nucli antic planejant i aviat comencem a pujar fort i sobtat per pistes trencades fins al cim, on fem una parada al costat de la torre de vigia per gaudir del paisatge. Descens per caminet fins a Regencós, i tot seguit s'encadenen diversos corriols fàcils i divertidíssims fins a Palafrugell. Per afegir encara més interès a la sortida, fem el retorn pel Cap Roig i el GR fins arribar de nou al peu del mar a Sant Antoni de Calonge.

Clots de Sant Julià

A la bonica població medieval de Peratallada iniciem una ruta fàcil i planera fins una antiga pedrera utilitzada des de temps immemorial. Sortim de la població planejant entremig de camps i als afores de Canapost avancem paral·lels a la carretera fins un turó on hi ha l'ermita mig ensorrada de la Mare de Déu del Socors. Tornem a Canapost, creuem la vila i entremig dels camps caminem fins al Puig d'en Roure. Uns minuts més i accedim als Clots de Sant Julià, un conjunt de forats i passadissos enfonsats on antigament s'havia extret roca amb finalitat de construcció. Tornem a Peratallada per un bonic corriol pels boscos de les Serres.

Sòbol

La masia avui ensorrada de Sòbol està situada enmig de la Serra Llarga, un petit altiplà de roca conglomerada just al damunt del Clot de Vilamala. Sortim del Roc Foradat, al costat del coll de la Creu de Canalda i ens enfilem per un camí que traça una diagonal fins a la Serra Llarga. La creuem tota per dalt, contemplant la panoràmica cap a les foranques de Vilamala, així com les muntanyes del Port del Comte i les roques de Canalda al voltant. Arribem a la casa en ruïnes, i just al costat marxa un camí que baixa cap a una rasa, s'endinsa en un bosc espès i arriba al Mal Pas, un tram estret i exposat de camí equipat amb un passamà. Seguim caminant amb vistes al pantà de la Llosa del Cavall i la serra de Busa i arribem a la masia també ensorrada de Torroella. Ja només ens queda pujar per sobre la rasa del mateix nom fins al punt d'inici.

Puig Cornador (1.229 m.)

Al peu del monestir de Santa Maria de Lluçà comença la pedalada principalment per pistes secundàries, avui plenes de fang que alenteixen el ritme. La ruta volta en primer lloc el castell de Lluçà per sota, i tot seguit avança cap al nord per una llarga carena que passa sota el Puig Martorell i continua fins a la Tor de l'Espà. Al collet de Comià creuem la carretera de les Llosses i seguim pujant cap a la magnífica ermita romànica de Sant Pere de Serrallonga, en un balcó natural sobre la comarca. La pujada continua cap al Puigdon, i per un preciós camí carener coronem el sostre de la ruta. El descens s'inicia amb un llarg tram de camí poc ciclable i força incòmode. Als afores d'Alpens prenem una pista bona que ens permet baixar ràpidament seguint el GR fins a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Finalment un tram de pujada esgotadora per asfalt ens retorna al punt d'origen.

Serra del Corb

Sortim amb una colla d'amics des de les Preses i ens enfilem pel vessant nord de la serra del Corb fins a l'antic cràter del volcà del Racó. Tot seguit planegem per una espessa fageda cap a la bonica ermita de Sant Miquel del Corb, on ens refugiem de la pluja. Avancem un tram més fins al preciós indret de Sant Martí del Corb, on comença una pujada curta però intensa cap a la part alta de la serra. Amb una incessant pluja avancem per carena i baixem cap a l'àrea recreativa de Xenacs, i finalment de nou al poble.

Gavarres sud-oest

A l'hivern les Gavarres permeten sortir a pedalar amb una temperatura agradable gràcies a l'influx marí. La ruta d'avui és fàcil, principalment per pista, però amb algun tram de camí més complicat, i avança una primera part pel vessant sud, assolellat i més sec, i una segona part pel vessant nord, humit i amb un ambient molt més fred. S'inicia la ruta a Sant Antoni avançant de pla cap a Calonge. Tot seguit una llarga pujada fàcil i progressiva fins al Puig de la Gavarra i el Puig d'Arques, els dos cimets bessons sostre de la serra. A partir d'aquí comença la baixada pel vessant nord, a la fresca castanyeda d'en Genoer, i més endavant per algun tram de camí menys ciclable fins al nucli dels Metges (Sant Cebrià de Lledó). Des del vessant nord cal tornar a pujar cap a la part alta de la serra, concretament fins al coll del Matxo Mort. Tot seguit un tram planer fins a Romanyà de la Selva, i la baixada definitiva cap a la riera de Molins, amb un últim tram de corriol deliciós.

Pàgines