Serra del Corb

Sortim amb una colla d'amics des de les Preses i ens enfilem pel vessant nord de la serra del Corb fins a l'antic cràter del volcà del Racó. Tot seguit planegem per una espessa fageda cap a la bonica ermita de Sant Miquel del Corb, on ens refugiem de la pluja. Avancem un tram més fins al preciós indret de Sant Martí del Corb, on comença una pujada curta però intensa cap a la part alta de la serra. Amb una incessant pluja avancem per carena i baixem cap a l'àrea recreativa de Xenacs, i finalment de nou al poble.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Les Preses (Garrotxa)
• Distància: 9,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 670 metres
• Temps: 4:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Vall d'en Bas i les Preses Editorial Alpina (1:15.000)

Itinerari

Crònica

La pluja va ser la indesitjada protagonista de la ruta que fem a la zona volcànica de la Garrotxa, just a sobre del poble de les Preses. Amb un bon grup d'amics de diverses edats plantegem una ruta circular fàcil per aquest diumenge de principis d'hivern. Les fagedes ja han perdut les fulles, que s'amunteguen a terra formant un tou i relliscós matalàs. El dia presentava insegur, i finalment ens vam mullar fins i tot més del que comptàvem. No va ser una pluja intensa, però sí persistent. Això va fer que reduíssim lleugerament la ruta, de manera que vam fer la volta principal, però vam evitar algunes opcions com els cims del Serrat de Roca Llarga o el Puig Rodó. A la parta alta la visibilitat era reduïda i la pluja no convidava a allargar més la ruta.

Sortim de la zona oriental de les Preses, al costat del camp de futbol, on hi ha un bon aparcament. Un caminet indicat marxa cap a l'est i comença a pujar suaument. De seguida entrem en un camí humit que avança per la cara nord de la serra i s'enfila cap al collet de la Cantina. Caminem còmodament per dins d'una fageda obaga, passem per la casa ensorrada de can Sabes i seguim avançant en pujada molt suau fins al volcà del Racó. El que seria el cràter de l'antic volcà actualment és un camp, però és fàcil imaginar la forma del con. Canviem de direcció, prenem el ramal de la dreta i pugem fins a la casa del Racó. Per sota mateix de la masia marxa un caminet planejant, encara dins d'una fageda. Caminem una bona estona per un bosc molt humit, sempre al vessant nord de la serra on més tard ens enfilarem.

Al cap d'una bona estona de camí per dins del bosc arribem a la bonica ermita de Sant Miquel del Corb, just quan comença a ploure. Ens arrecerem al porxo de l'església i fem una llarga pausa per esmorzar tot esperant que la pluja s'espassi. Efectivament al cap d'uns minuts deixa de ploure, i tornem a caminar il·lusionats. Seguim el caminet que marxa per sota l'església i gira cap al sud. Avancem de pla per una pista fins a la masia de l'Antiga, i encara uns minuts més fins al preciós indret de Sant Martí del Corb. L'ermita de Sant Martí és petita però molt bonica, amb una escalinata frontal que condueix des de la pista on hi ha la font, fins a l'entrada porxada de l'església. I tot plegat dins d'una fageda actualment despullada, amb tota la fullaraca entapissant el terra. Un raconet idíl·lic.

La pluja torna, i ara ja no ens voldrà abandonar. Tenim per davant el tram més dur de la ruta, la pujada cap a la serra del Corb. Només deixar l'ermita de Sant Martí el camí comença a pujar fort i gira cap al sud. En alguns trams la pujada és molt forta, i com que el terra és relliscós, cal anar amb compte. Amb la pluja entossudida en acompanyar-nos, anem fent via per un camí estret i bonic, sempre dins d'una fageda en fort pendent. La pujada forta s'acaba dalt la serra, en un collet que apareix mencionat als mapes com el Baixant d'en Camps. Cadascú ha anat pujant al seu ritme, i ens reagrupem al collet. El nostre camí gira a la dreta i avança cap a ponent seguint la serra. Descartem la visita al cim del Serrat de Roca Lladre (llevant), ja que amb la boira i la pluja no hi ha gens de vista, i la veritat sigui dita, tots tenim ganes d'escurçar la ruta en comptes d'allargar-la.

Avancem sempre cap a ponent pel camí carener dins del bosc. Més endavant també descartem arribar-nos fins al Puig Rodó, i anem planejant per la carena, amb algun tram de pujada i algun altre més planer. Passat el Serrat Gros i el Serrat de les Aulines el camí comença a baixar decidit fins a l'àrea recreativa de Xenacs. No parem i continuem baixant pel caminet que traça directe per dins del clot de Xenacs fins al poble de les Preses. Ben xops acabem una ruta que hauríem gaudit molt més amb bon temps. L'itinerari però és molt agraït i val la pena, sobretot la zona de la fageda on hi ha les ermites romàniques. També la part superior ha de ser interessant amb vistes i bon temps. Acabem la jornada amb un bon dinar tot fent petar la xerrada amb els amics.