Serra de Montsent

Aprofitant un temps primaveral agafem les bicicletes des de Berga i baixem cap al Llobregat creuant la serra de Casampons. Seguim uns metres la Via Verda cap al nord i creuem l'impressionant pont gòtic de Pedret. Seguim un corriol sobre el riu, amb algun tram poc ciclable que connecta amb una pista de pujadors intensos que ens porta a Santaugínia. Avancem per la pista obaga en direcció cap a la Portella fins assolir la collada de Mascaró. Deixem la pista i prenem un bonic corriol que avança fins als Equers. Cal baixar diverses vegades de la bici, però el camí és bonic. Arribem a l'Era de la Palla, on al cap de 50 m. de pista enllacem amb un altre corriol, aquest més fàcil fins a la casa de Montsent. Uns metres més per pista, i agafem l'últim corriol, el de Tàpies que ens porta fins a Cal Rosal. Ja només queda pujar cap a Obiols i Graugés, i tornar planejant a Berga.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
• Distància: 28,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 885 metres
• Temps: 3:15 hores
• Dificultat: IBP=71
• Sensació de dificultat: Força fàcil Tram de corriol llarg, amb alguns passos on cal empènyer
• Cartografia: Lluçanès Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Sí, encara és hivern, però no ho sembla. Els matins i vespres són frescos, però el sol escalfa de valent i permet fer sortides molt agradables tot i ser febrer. Aprofitem doncs aquesta bonança i quedem amb els amics Ariadna i Albert per fer una sortideta prop de casa. L'objectiu d'avui és anar a recórrer uns camins molt agradables per fer en bicleta a la zona de la serra de Montsent, per situar-nos fàcilment, entremig del Llobregat i la vall de la Portella. En aquesta zona recentment s'han obert o recuperat diversos camins per part d'un actiu grup de ciclistes berguedans, sobretot de l'àmbit de l'enduro. Alguns d'aquests camins són massa difícils per a nosaltres, i ens conformem amb els corriols més senzills, però que també ens fan gaudir molt.

Sortim de Berga i anem cap a la zona de l'Institut per enfilar-nos tot seguit a la urbanització de la serra de Casampons. Al final de les cases marxa una pista de terra darrere d'una tanca que puja suaument fins a sota el turonet de Pitarres. A partir d'aquí la pista baixa fort pel vessant oriental fent revolts per un terreny boscós que passa pel peu de les cases de la Peirota i la Ribera. Finalment la pista acaba desembocant a la Via Verda del Llobregat. Al peu del riu, a l'ombra, la temperatura és molt més freda, i fins i tot les vores estan gebrades. Pugem cap al nord fins al preciós pont de Pedret, una obra magna de l'arquitectura civil gòtica. Contemplem el Llobregat i creuem el llom del pont. A l'altra banda marxa un caminet per sobre del riu que avança cap a l'antic molí de Pedret. Més endavant cal superar algun pas on baixarem de la bicicleta, i finalment empènyer uns metres fins a trobar una pista.

La pista que trobem és poc utilitzada, i té alguns pujadors fortíssims. Entre el pendent inhumà i el terreny pedregós, costa mantenir-se sobre la bicicleta, però amb esforç s'aconsegueix. Després d'un tram amb forts tirapits, el pendent es fa més tolerable, tot i que seguim pujant una estona més fins a sota de la masia de Santaugínia. Prenem ara la pista principal que ressegueix el rec de Bosoms, la qual comença baixant, però de seguida torna a pujar. Anem enllaçant trams de pujada intensa amb altres de més suau. Passem al peu de les fonts dels Rucs i de Bosoms. Aquest any hi ha aigua a dojo, i totes les fonts rajen esplendoroses. Un parell de revolts en forta pujada i arribem a la collada Baixa o collada de Mascaró, on deixarem la pista.

A la dreta del revolt abans d'arribar a la masia ensorrada de Mascaró marxa un camí. És un bonic corriol pel qual començarem un llarg descens per camí gairebé fins a Cal Rosal. El primer tram del corriol té alguns passos que ens faran posar el peu a terra o baixar de la bicicleta. El pas més complex és una mena de grau, els Esquers, on cal creuar una petita careneta de roca. Com més avança el camí, més ciclable és. És un camí estret i amb força vegetació. Especialment molestos són els esbarzers. També hi ha algun pas una mica aeri, no amb grans patis, però sí petites cingleres. De fet en un d'aquests punts on mentalment pensava que no es pot caure, vaig tenir un ensurt i vaig baixar un bon tros, afortunadament sense conseqüències. El caminet principalment planeja, però té trossos de pujada i altres de baixada. A mesura que avancem el caminet és més agraït, especialment l'últim tram just abans d'arribar a l'Era de la Palla.

L'Era de la Palla és una ampla collada sota el cimet de Picancel (o Montsent segons els mapes). Precisament abans d'arribar a la pista marxa un caminet a l'esquerre que permet pujar en 10 minuts fins al cim. Molt recomanable pels que no hi hagin estat, ja que hi ha una vista excepcional. També hi ha un banc que convida a reposar i a contemplar el paisatge. Un banc que van pujar precisament el col·lectiu de ciclistes que abans comentàvem. De fet des del cim es pot baixar pel vessant sud per un camí perfecte pels amants de l'enduro. Nosaltres avui no pugem al cim, sinó que un cop trobem la pista a l'Era de la Palla, baixem uns 50 metres, i prenem un caminet poc visible a l'esquerra. El primer pas del camí es fa a peu, ja que hi ha un esglaó de roca. A partir d'aquí el camí és fàcil i agradable, d'aquells que m'agraden, ja que no són tècnics, però sí estrets i entretinguts.

Aquest segon tram de camí avança per la serra de Montsent fins a trobar la pista just abans de la casa del mateix nom. Aquí s'acaba el segon tram de corriol, i prenem la pista que voreja la masia de Montsent. Baixem poc més d'un quilòmetre per la pista, amb un primer tram des del qual tenim una preciosa visió de Berga, la Figuerassa, els cingles de Capolat i tot el massís dels Rasos de Peguera. Deixem la pista quan veiem un caminet molt evident que marxa a la dreta. És un camí molt agradable per baixar amb la bicicleta, ja que és fàcil però permet un bon descens fins als afores de Cal Rosal. Gaudim d'aquest tercer i últim tram de corriol, fàcil, però molt divertit, ja que és més dret i entretingut que els altres.

Un cop a Cal Rosal creuem el Llobregat i ens enfilem per la pista del camí de les Colònies fins a la bonica església prerromànica d'Obiols. Girem a la dreta i per pista pugem suaument per les masies de Cal Gris fins a la colònia agrícola de Graugés. Prenem la pista de sota, que és la més ràpida per marxar cap a Berga, i entrem a la capital berguedana per la part sud, després de faldejar la serra de Nuet. Tanquem així una ruta molt agradable que té una mica de tot: unes bones pujades per fer cames, tres trams ben interessants, i alhora diferents, de corriol, i bons paisatges d'aquest sector central del Berguedà.