Quermany Gros (224 m.)

Entre les poblacions empordaneses de Pals i Begur hi trobem un petit cim de poca alçada però que ofereix un bonic panorama del sector marítim de la badia de Pals i les illes Medes. Aquest és l'objectiu d'una ruta en bicicleta que té un tram llarg i planer per la via verda del Tren Petit des de Palamós fins a Palafrugell, i continua de pla fins la bonica població medieval de Pals. Sortim del nucli antic planejant i aviat comencem a pujar fort i sobtat per pistes trencades fins al cim, on fem una parada al costat de la torre de vigia per gaudir del paisatge. Descens per caminet fins a Regencós, i tot seguit s'encadenen diversos corriols fàcils i divertidíssims fins a Palafrugell. Per afegir encara més interès a la sortida, fem el retorn pel Cap Roig i el GR fins arribar de nou al peu del mar a Sant Antoni de Calonge.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)
• Distància: 50,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 680 metres
• Temps: 3:50 hores
• Dificultat: IBP=40
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes i corriols fàcils
• Cartografia: Baix Empordà Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

Com ja s'ha demostrat amb les nombroses entrades al web sobre aquesta zona, som habituals del Baix Empordà, sobretot fora de la temporada d'estiu. A l'hivern és un bon lloc per buscar refugi del fred i escalfar-nos amb el sol i la poca alçada dels relleus empordanesos. És una zona que ens agrada especialment per moure'ns en bicicleta. Tinc una gran debilitat per la zona de les Gavarres, un ampli territori de relleus ondulats i farcit de pistes i camins que et fan gaudir de la bicicleta, i que a més a més configuren una amplíssima zona sense pobles ni pràcticament presència humana. Avui en canvi encaminem la mirada cap una zona molt més poblada però que també té racons ben interessants. L'objectiu és un petit cim, gairebé un turó, que s'aixeca tan sols 224 metres sobre la línia de la costa, però és tan a prop del mar que ens ofereix una bonica panoràmica.

Aquest darrer dia de l'any 2018 surto sol amb bicicleta des de Sant Antoni de Calonge a través del carril bici cap als afores de Palamós, on comença la via verda del Tren Petit. Pedalo per aquest vial ràpid i planer, i en poca estona arribo als afores de Palafrugell. Mitja hora de ruta i 10 quilòmetres al sarró. Ara cal travessar la població empordanesa de sud a nord, i ho faig buscant carrers poc transitats. A la part nord del poble surto al polígon industrial, i avanço uns metres per la carretera fins a una placeta gairebé al final del polígon on marxa una pista direcció cap a Pals. Giro a l'esquerra i entro a la pista que creua una bonica pineda amb exemplars notables.

La pista marxa direcció nord-oest, primer per una zona de bosc, i després entremig de camps de cultiu. Més endavant la pista passa al peu d'un granja, i poc després trobo la carretera de Pals, que cal creuar amb compte, ja que la cruïlla és enmig d'una recta i els vehicles passen a tota velocitat. A l'altra cantó de la carretera la pista continua al costat d'una depuradora. Al fons dels camps ja es veu el turó on reposa el poble de Pals, i sobresurten algunes de les boniques cases de pedra de la zona alta de la població, el Pedró, i sobretot l'altiva Torre de les Hores. Vaig seguint uns minuts més la pista principal i en pocs minuts arribo a l'entrada de la població medieval. Pujo pels carrers estrets i empedrats fins al Pedró, on una porteta permet sortir del recinte emmurallat fins al mirador, des del qual es pot contemplar la badia de Pals i les illes Medes. També cap a l'est es veu en turó boscós cap on ens dirigirirem tot seguit, el Quermany Gros.

Després d'un breu passeig pel bucòlic nucli històric de Pals, baixo de la part alta en direcció est i busco el GR. El camí de gran recorregut avança per una pista que surt del poble i marxa en direcció al mar. Davant ja es va veient un ample turó cobert de bosc, és el Quermany Gros. La pista es va acostant a la base d'aquesta massa boscosa. Passades unes cases deixo el GR i prenc el PR que marxa a la dreta i comença a pujar. Al cap de poc, per desconeixement del terreny, cometo un error que em farà empènyer la bici una estona. Mirant el mapa veig que hi ha pista per la banda nord i la banda sud. Faig la reflexió que pujaré per una i baixaré per l'altra, fent la volta més rodona. Però la pista del vessant sud que el principi sembla totalment factible, més endavant està molt trencada i plena de pedres grans que fan impossible ciclar. Això em fa empènyer uns metres la bicicleta per un pendent feixuc. Al cap d'uns minuts es pot tornar a circular, i arribo pedalant al petit cim del Quermany Gros (224 m.), una alçada molt modesta, però una vista molt ampla.

Dalt del cim hi ha una torre de vigia i un vèrtex geodèsic amb una bandera que corona el punt més alt. Sens dubte la vista més espectacular és mirant cap al mar, sobretot la gran badia de Pals i les illes Medes. També es veu ben a prop el turó del castell de Begur, i si ens posem d'esquena al mar, la gran plana del Baix Empordà sota els nostres peus, amb el poble de Pals en primer terme, i el Montgrí una mica més al nord. A l'horitzó el Canigó i els cims del Pirineu oriental, amb ben poca neu aquest any. Faig una pausa al cim per reposar una mica i contemplar el paisatge. Entretant arriba un altre ciclista, el Ramir, amb qui parlem una estona i m'explica que és de la zona i coneix molts camins. Amablement accepta que l'acompanyi de baixada, i fins i tot es desvia del seu recorregut per ensenyar-me alguns corriols molt divertits.

Baixem un primer tram de pista, però de seguida, enmig d'un revolt, prenem un caminet que marxa de dret i baixa cap al sud. És un corriol estret i fàcil, ple de revolts entremig del bosc de pins. Baixa decidit fins al poble de Regencós, a la base sud del Quermany. Tot seguit creuem la carretera de Begur i seguim una pista que continua a l'altra banda. Fem uns metres de pista però de nou, en un revolt, prenem un altre caminet a l'esquerra. Aquet corriol tendeix a pujar, amb algun pujador fort, però és també ciclable i molt entretingut. De fet hi ha diversos camins a la zona, i anem seguint una trajectòria sud-est fins a les urbanitzacions dels afores de Begur. Arribem a una carretera asfaltada prop de Begur, la creuem i seguim momentàniament una pista a l'altre cantó, però de seguida la tornem a deixar per prendre un caminet a l'esquerra, encara en pujada, i que arriba fins prop del petit turó del Montcal.

Tornem a baixar seguint corriols deliciosos fins a la part alta de les urbanitzacions d'Aigua-xelida. Fem una visita a una bonica alzina mil·lenària al costat del mas Llord. Deixem a l'esquerra diversos camins i pistes que baixen cap a Tamariu i anem tendint cap a l'interior seguint camins molt agradables amb trams de bosc i altres entremig de cultius fins arribar a l'entrada de Palafrugell. A la sortida del poble m'acomiado del Ramir i li agraeixo que m'hagi ensenyat camins tan divertits. Sens dubte que repetiré, ja que són corriols molt ciclables i juganers. Continuo cap al sud de la població, a la zona de Santa Margarida, però com que encara tinc ganes de pedalar, en comptes de marxar per la via verda del Tren Petit, agafo una pista direcció sud que va pujant progressivament fins a sota mateix del Cap Roig, als afores de Calella. Pujo fins al Cap Roig per pista seguint més o menys el GR baixo cap a la platja del Castell. Ara sí que ja només queda continuar cap a la Fosca, Palamós i Sant Antoni.

Tanco així una ruta ben divertida amb diferents parts: una primera part plana i molt rodadora fins a Pals; una segona d'ascens més dur fins al Quermany Gros; una tercera de descens per corriols estrets i divertits passant pels afores de Begur i Tamariu; i una última part de retorn per les pistes dels voltants del Cap Roig. Una ruta completa d'uns 50 km. amb molts al·licients paisatgístics, històrics i esportius.