Clots de Sant Julià

A la bonica població medieval de Peratallada iniciem una ruta fàcil i planera fins una antiga pedrera utilitzada des de temps immemorial. Sortim de la població planejant entremig de camps i als afores de Canapost avancem paral·lels a la carretera fins un turó on hi ha l'ermita mig ensorrada de la Mare de Déu del Socors. Tornem a Canapost, creuem la vila i entremig dels camps caminem fins al Puig d'en Roure. Uns minuts més i accedim als Clots de Sant Julià, un conjunt de forats i passadissos enfonsats on antigament s'havia extret roca amb finalitat de construcció. Tornem a Peratallada per un bonic corriol pels boscos de les Serres.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Peratallada (Baix Empordà)
• Distància: 9,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 150 metres
• Temps: 3:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Baix Empordà Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

Avui fem una ruta fàcil i molt planera al voltant de Peratallada, un dels pobles més bonics de l'interior del Baix Empordà. Només passejar una estona pels carrers estrets, irregulars i empredrats de la vila, ja mereixen escapar-s'hi. Nosaltres avui no visitem el poble ja que hi hem estat altres vegades. Avui aparquem a la gran zona habilitada als afores del poble i comencem a caminar des d'allà, marxant d'esquena al poble. L'objectiu principal és passejar pels Clots de Sant Julià, una antiga pedrera que va funcionar en l'època romana i fins i tot anterior. També sembla que bona part dels edificis de Peratallada van ser construïts amb pedra extreta d'aquest lloc. Entremig passejarem per una zona molt plana i principalment agrícola.

Tot i que els Clots de Sant Julià són més a prop del poble de Vulpellac que no pas de Peratallada, comencem la ruta en aquesta última vila per fer un recorregut circular i allargar una mica l'excursió. Així doncs sortim de Peratallada i marxem cap a l'oest seguint el GR-92.1. Seguim durant una bona estona una pista que entra en un bosc esclarissat de pi. La pista planeja fins als afores de Canapost. Sense entrar a la població, creuem la carretera asfaltada just a la rotonda d'entrada al poble, i prenem una pista paral·lela a la carretera asfaltada d'Ullastret. La pista planeja entremig d'una zona rural. Passem al costat d'una hípica, i més endavant al peu de la granja-escola de Can Pau.

Passada la granja la pista està mig abandonada, i comença a pujar fins un turó proper, al cap d'amunt del qual hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Socors. Precisament hem fet aquesta marrada per arribar fins aquesta ermita, d'aspecte romànic, però construïda en època barroca. Era un edifici fortificat, fet que s'evidencia amb les restes d'una antiga torre circular que es pot veure a la zona posterior. L'ermita està en ruïnes, amb la volta ensorrada, però es conserven les parets laterals, la porta d'entrada en forma d'arc, i el campanar d'espadanya. El lloc és bonic, tot i l'estat d'abandó, i val la pena fer aquesta petita volta per arribar-hi i fer una visita. Tornem enrere pel mateix camí fins a Canapost.

Ara sí creuem el poble de Canapost i marxem per una pista planera paral·lela a l'asfaltada que marxa cap a Vulpellac (direcció sud-oest). Poc abans que la pista conflueixi amb l'asfalt, girem a l'esquerra entremig d'uns camps de cultiu, i pugem per una vella pista fins al Puig d'en Roure. És un petit turó gairebé imperceptible que s'aixeca uns pocs metres sobre els camps, però està cobert d'arbres i trenca la monotonia planera de la zona de cultius. A la part superior hi ha les restes d'una antiga cista. Baixem per l'altra banda del turó, i sense un camí gaire definit, travessem entremig dels camps fins a trobar una pista que ens porta a la masia de Puig Sec. Uns metres més al sud d'aquesta bonica masia trobem els Clots de Sant Julià.

Un cartell ens indica l'inici dels Clots de Sant Julià, així com una explicació del seu origen. No hi ha un camí definit per fer la volta als Clots, però sí que hi ha diversos senders que connecten els diversos clots, és a dir, els forats que queden de les antigues extraccions. Seguint la nostra intuïció entrem a la zona boscosa i humida on hi ha els clots, i anem caminant pels petits senders que enllacen diversos passadissos i zones fondes on es poden observar les antigues extraccions. Alguns dels forats són força fons, de més de 10 metres. Estem en un bosc humit principalment d'alzina, i la molsa cobreix part de la zona rocosa, i d'aquesta manera ofereix un ambient misteriós i lúgubre, amb diversos corredors i forats foscos entaforats entre roca i molsa. El lloc té una certa màgia, i és ben curiós.

Acabada la nostra ruta per dins dels Clots de Sant Julià que ens ocupa gairebé 40 minuts anant i venint pels diferents racons, sortim per una pista en direcció nord. Pugem fins al costat d'una masia on la pista s'acaba i comença un camí molt bonic que avança per les Serres. Es tracta d'una zona boscosa, també força humida, i caminem per un corriol estret i molt agradable. Me l'apunto per tornar-hi en bicicleta. El caminet va avançant en una clara línia recta i direcció nord, fins que mor en una pista als envistes de Peratallada. Aquí tanquem aquesta ruta fàcil i planera amb el punt d'interès més destacat en la visita als Clots de Sant Julià.