Gavarres sud-oest

A l'hivern les Gavarres permeten sortir a pedalar amb una temperatura agradable gràcies a l'influx marí. La ruta d'avui és fàcil, principalment per pista, però amb algun tram de camí més complicat, i avança una primera part pel vessant sud, assolellat i més sec, i una segona part pel vessant nord, humit i amb un ambient molt més fred. S'inicia la ruta a Sant Antoni avançant de pla cap a Calonge. Tot seguit una llarga pujada fàcil i progressiva fins al Puig de la Gavarra i el Puig d'Arques, els dos cimets bessons sostre de la serra. A partir d'aquí comença la baixada pel vessant nord, a la fresca castanyeda d'en Genoer, i més endavant per algun tram de camí menys ciclable fins al nucli dels Metges (Sant Cebrià de Lledó). Des del vessant nord cal tornar a pujar cap a la part alta de la serra, concretament fins al coll del Matxo Mort. Tot seguit un tram planer fins a Romanyà de la Selva, i la baixada definitiva cap a la riera de Molins, amb un últim tram de corriol deliciós.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)
• Distància: 49,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.170 metres
• Temps: 3:55 hores
• Dificultat: IBP=81
• Sensació de dificultat: Fàcil Algun tram curt poc ciclable
• Cartografia: Empordà Costa Brava Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

Fins i tot els dies més freds d'hivern, si no fa vent, l'ambient és atemperat arran de mar, a la costa del Baix Empordà. És una zona ideal per practicar la bicicleta de muntanya, sobretot a la serra de les Gavarres, que neix a tocar de la costa i s'enfila fins als 532 metres al Puig d'Arques o el Puig de les Gavarres. Hi ha moltíssimes pistes i caminets que permeten moltes combinacions, tant de distància com de dificultat. És una zona coneguda i habitual per a nosaltres, però no em canso mai de tornar-hi. Avui surto sol i tinc ganes de pedalar. Així plantejo una ruta rodadora, molt semblant a una altre que vam fer fa un temps i que van anomenar Gavarres sud-nord, ja que creuàvem els dos vessants de la serra. Avui la ruta serà molt similar però amb algun tram de camí diferent a la zona nord.

Així, per no repetir coses ja explicades, em remeto a la crònica de l'altra ruta en la part comuna. Surto de Sant Antoni de Calonge i marxo pel pla cap a Calonge. Arribo a la urbanització Rio de Oro i després d'unes fortes rampes per asfalt trobo una pista que marxa cap a l'oest en pujada entre suau i moderada. Avanço per aquesta pista uns quants quilòmetres, passant per la Creu de Can Carbó, la casa ensorrada de Can Dalmau i el Mas Sais, fins arribar sota mateix del radar meteorològic, al punt més alt de la serra. Prenc la pista a l'esquerra i m'enfilo primer al Puig de les Gavarres (o de la Gavarra), que segons els mapes és el punt més alt, i on hi ha el vèrtex geodèsic. Un caminet trial·ler baixa fins al punt intermig, i tot seguit una breu pujada forta per camí trencat fins al radar, el Puig d'Arques, on hi ha un excel·lent mirador de la plana empordanesa.

Només saltar al vessant nord el terreny canvia. És més humit, la vegetació és diferent i sobretot la temperatura és molt més baixa. Una pista secundària marxa cap al nord i s'endinsa a la fondalada fresca i humida de la castanyeda d'en Genoer. Baixo fort una bona estona per una pista cada cop més trencada fins passat el mas Mates. En un fos de rasa creuo el torrent i giro cap a l'esquerra per una pista que puja fort fins a trobar-ne una altra de més principal. L'altra ocasió, en aquesta cruïlla vam girar a l'esquerra seguint l'indicador dels Metges. Avui baixo avall, cap a la dreta, fins el mas de can Font de Muntanya. A la cruïlla giro a l'esquerra i començo a baixar per un camí cada cop més trencat i relliscós. És molt humit, i alguna llosa humida i llisa em provoca algun petit ensurt. Alguns trams d'aquest camí no són ciclables, sobretot després de pluges. Més endavant creua una rasa i comença a pujar fins enllaçar amb una pista secundària que em porta fins a Sant Cebrià de Lledó, conegut també com els Metges.

Breu pausa als Metges, al costat de l'església i el restaurant, amb la seva agradable terrassa sota un gran lledoner. Tot seguit començo a pujar per la pista que s'enfila direcció sud cap a la part alta del massís. La pista puja progressiva, amb algun pujador més fort. És una bona pista per on passa algun cotxe de tant en tant. Passat la Creu de Llega prenc el ramal de l'esquerre i segueixo pujant fins a la casa ensorrada de Can Sitges, a poca distància del Puig d'Arques. Baixo cap al coll del Matxo Mort, i encara més avall a la carretera d'asfalt que marxa cap a Romanyà. La segueixo un quilòmetre aproximadament fins a trobar el GR que marxa a l'esquerra. Planejo ara per una pista secundària amb algunes pujades i baixades fins a Romanyà de la Selva. De nou breu pausa per agafar aigua. Prodigiosa font al costat de l'església.

Des del bonic poble de Romanyà marxo per la carretera asfaltada que aniria al Masnou, i només un quilòmetre més enllà la deixo i baixo a l'esquerra seguint ara el PR-C 110. Més endavant deixo el PR i segueixo una pista trencada i divertida que ressegueix més o menys el curs de la riera de Mas Riera. Va baixant fort fins confluir a la vall dels Molins, al costat de la carretera de la Ganga. Aquí comença un camí preciós, estret i humit, gairebé del tot ciclable, que va baixant paral·lel al rierol fins a Calonge. Ja només falta acabar de pedalar de pla fins al punt d'inici a tocar el mar, tot tancant una ruta ben distreta de gairebé 50 km. i 1.200 m. de desnivell. Rodadora, fàcil i molt agradable.