Lleida

Cova del Tabac

Petita cambra lateral

Una cavitat de considerables dimensions s'endinsa a les entranyes dels feixants vermellosos del Mont-roig. Des de la presa de Camarasa un caminet va guanyant alçada pel vessant dret de l'embassament fins a vorejar la cinglera. Ja a la cara sud, per sobre del congost de Camarasa, un tram equipat ens permet arribar al peu de la gran boca. Entrem a l'àmplia galeria, amb trams de més de 20 metres d'altura i encara més amplada. Recorrem la cova fins al fons, fixant-nos en les escasses formacions litogèniques i en les peculiars formes d'alguns racons profunds.

Estany d'Airoto

Estany d'Airoto

Les bordes de Lapre estan situades en un petit replà idíl·lic suspès sobre la capçalera de les valls d'Àneu. Des d'aquí comencem una caminada que remunta tota la vall d'Airoto, resseguint el riuet i fins arribar a l'ampli estany del mateix nom, clos al fons d'un circ envoltat de muntanyes. Al costat de l'estany hi ha un petit i acollidor refugi lliure. Excursió fàcil i molt bonica a una vall poc coneguda, al límit amb l'Aran.

Moredo (2.768 ), Bonabé (2.723) i Qüenca (2683 m.)

Pic de Qüenca i carena de Rocablanca

Per sobre del poble d'Isil comencem a caminar prop de les bordes de Moredo, primer per pista, i a partir d'un petit refugi per un camí indefinit que es va esvaint. Enfilem els Altars de Rocablanca i guanyem el pic de Moredo, de color blanc calcari. Resseguim la cresta de blocs granítics fins al fosc Tuc de Bonabé, grimpant en alguns punts. Baixem a una collada i comencem el tram més entretingut per una cresta descomposta fins al curiós pic de Qüenca. Baixem sense camí prats a través.

Busa en BTT

Pujant cap a la base dels cingles

Al Pont de Llinars comencem a pedalar resseguint el riu de l'Aigua d'Ora, amb algun fort pujador fins al mirador del President, i llavors baixant fins a Sant Lleïr. Comença tot seguit una duríssima i constant pujada fins al pla de Busa, que recorrerem fins al seu extrem occidental, a la coneguda Presó de Busa, excel·lent mirador de la Vall de Lord. Creuem tot el pla direcció est i pel grau de les Collades baixem fort fins al bonic nucli de Valielles, encaixonat entre els Bastets i les parets de Busa. Un tram de pista planer i tanquem el cercle.

Serra de Taús i les Piques (1969 m.) en BTT

Baixant amb les Piques al fons

Pugem fort ja des del poble de Taús per una pista secundària que ens enfila fins a la serra homònima. Per bona pista anem resseguint la carena pel vessant nord, i al punt més proper acabem de pujar caminant fins al cim de les Piques en pocs minuts. De nou sobre rodes baixem cap al poble abandonat de Sant Sebastià de Buseu, i continuem baixant molt fort fins prop de Baén. Per asfalt remuntem fins al petit nucli de Sarroca, i de nou per pista continuem pujant fins al collet de la Mare de Déu de la Guia, on comencem la baixada definitiva.

Serra de Cuberes en BTT

Espluga de Cuberes

Comencem a pedalar als afores de Taús i per pistes secundàries enfilem fins al Roc dels Quatre Alcaldes. Baixem fins un coll on trobem la carena de la serra de Cuberes, i la seguim fins al l'ermita i el refugi d'Esplà. Baixem camp a través fins a la pista que ens porta al poblet de Solduga, quasi abandonat, al peu d'una cinglera. Anem a peu fins l'Espluga de Cuberes, un antic nucli troglodític. De nou en bicicleta pedalem per bones pistes creuant-nos amb diversos cèrvols.

Cap des Clòsos (2.418 m.)

Arribant a l'aresta summital. Enfilarem per la dreta, més suau

Ens posem en marxa des del Pla de Beret, i abandonem el bullici tot pujant suaument i en diagonal per la Coma de Gessa. Passem per la petita cabana i quan trobem l'ample torrent de l'Arriu Barlongueta el seguim amunt. Sempre direcció oest anem remuntant amples pales fins assolir el cim altiplànic. Baixem directes tancant un itinerari circular per les pales del sud del Tuc deth Miei, gaudint d'una bona neu primavera fàcil d'esquiar.

Tuc des Armèros (2.534 m.)

A punt d'iniciar l'atac al Tuc des Armèros

Amb els esquís als peus des de Bagergue, seguim el riu Unhòla fins a la Bòrda de Lana. Ens desviem cap al riu Moredo i pugem progressivament per lloms i amples comes fins al Còth de Varradòs. Comencem a pujar més fort pels Malhs dera Tartèra fins al seu cap, on veiem per primera vegada la bonica silueta del nostre cim. Resseguirem l'aresta summital en fort pendent fins a coronar el pic, amb grans vistes de l'entorn. Descens interessant el primer tram, i menys continuat la segona part, amb neu crosta.

Clot de Vilamala

Baixant cap al Clot de Vilamala

Al bell mig de la Vall de Lord, entre Sant Llorenç i Canalda, trobem una zona geològicament complexa caracteritzada per congostes canals i altes parets de conglomerat. En aquest territori esquerp és difícil moure-s'hi, però hi ha alguns camins que permeten entaforar-se al cap d'avall dels clots, resseguir alguns dels torrents i tornar a enfilar per senderols costeruts. Des de la Creu del Codó baixem fort fins al fons del congost, passem al costat de les coves dels Encantats, resseguim el torrent i pugem de nou a la superfície a l'Hostal del Vent.

Montanha d'Uishèra (2.339 m.)

Esquiant cap a la Cabana d'Uishèra

Sortim des de la bucòlica població aranesa de Vilamòs per enfilar una muntanya discreta i poc coneguda. Fem un llarg tram de pista força pesat, amb els esquís a l'esquena, i després sortegem innombrables arbres caiguts abans d'arribar a la Cabana d'Uishèra. A partir d'aquí el paisatge és obert i molt bonic. Pugem per una pala ampla i en fort pendent (35º) fins a coronar el cim des d'on gaudim d'una impressionant panoràmica frontal de l'Aneto i la Maladeta.

Pàgines

Subscriure a Lleida