Lleida

Monturull (2.760 m.) i Perafita (2.753 m.)

Cavalls pasturant al peu del pic de Perafita

Comencem a caminar al refugi de les Pollineres, més amunt d'Aransa, i ens dirigim primer als estanys de la Pera. Remuntem la serra Airosa en diagonal fins a guanyar la carena, i còmodament coronem el pic de Monturull. Baixem fort al coll de Claror, amb excel·lents vistes, i pugem també fort fins al pic de Perafita. Abans no ens enxampi la tempesta baixem ràpid cap al collet de Sant Vicenç i de seguida al refugi dels Estanys de la Pera.

Roques, canals i pastures. La falda nord del Cadí

Des de la Mare de Déu de Bastanist caminem cap a ponent fins més enllà d'Estana, tot contemplant les verticals parets del Cadí, solcades per estretes canals encara plenes de neu. Pugem cap a la falda de la serra i l'anem resseguint ara cap a llevant, tot passant pel majestuós Prat de Cadí i continuant pel camí dels Collets. Arribem fins al refugi de Prat d'Aguiló i comencem la forta baixada cap al punt d'inici, tot delectant-nos d'un paisatge exquisit.

Bordes de Costuix i pic de Tudela (2.328 m.)

Bordes de Costuix, amb el Monteixo al fons

Passat Àreu comença un camí costerut i sense treva que puja pel vessant solei fins les bordes de Costuix, un petit paradís planer enmig d'un pendent acusat. Bonica vista del Monteixo des dels amplis prats i les bordes de roca ferrinosa ben integrades en l'entorn. Continuem pujant per la serra de Tudela, que separa les valls de Cardós i Ferrera. Pugem fins al cim on contemplem una vastíssima vista cap ambdós cantons. Una ruta de contemplació del Monteixo en tota la seva esplendor.

Monteixo (2.905 m.) hivernal

Aresta final abans al cim del Monteixo

Des del bonic Pla de la Selva, a la capçalera de la Vall Ferrera, comencem caminant per la pista fins que ens calcem els esquís al cap de pocs minuts. Amb alguns dubtes d'orientació anem pujant per un bosc esclarrissat fins assolir el serrat de Socarrats. Deixem esquís i pugem fins un plató on amb grampons i piolet encarem el fort pendent del con summital, d'uns 35 o 40º. Impressionants vistes des de l'estret i estètic cim. Retrobem els esquís i gaudim d'un excel·lent descens sobre neu primavera.

L'entorn del riu Llobregós. De Guissona a Sanaüja

Aproximant-nos al riu Llobregós. Al fons els Camats

Sortim de Guissona i ens encarem cap al nord tot creuant camps de cereals ben espigats i ufanosos. Passat el poblet de Selvanera el terreny es va tornant més abrupte, i recorrem diversos trams de corriol. Baixem a la ribera del riu Llobregós i més endavant enfilem la costa de les Gesses. Arribem al bonic poble de Sanaüja i pugem al castell, bonic però en ruïnes. Tornem més per l'est, seguint pistes rodadores i amb algun pujador exigent.

Castells del Sió

Circulant vora el castell-molí de Ratera

Des de Montfalcó Murallat comencem una llarga ruta circular que ens conduirà als peus d'un bon nombre de castells a la plana de la Segarra. Creuarem extenses planures on el blat i l'ordi tenyeixen de verd, amb el permís de les roselles, un territori suau i sinuós d'on sobresurten petits turons que es van aprofitar per bastir-hi fortificacions de defensa. Un recorregut molt interessant i rodador on gaudirem d'aires medievals enmig d'una primavera alegre i colorista.

Pic de la Pala Pedregosa (2.882 m.) hivernal

Cal fer alguna grimpada aèria dalt la cresta

Sortim a peu de la central de Sallente, i al cap d'una hora ens calcem els esquís. Remuntarem durant bona estona la llarga i fàcil Coma de l'Espòs fins a la collada. Calcem grampons, agafem el piolet i remuntem primer un fort pendent de neu (45-50º) fins a la part alta de la cresta. Grimpem per grans blocs, amb algun pas aeri, durant llarga estona fins assolir el cim. Baixem fent una llarga diagonal i un flanqueig per fort pendent. Bona esquiada per neu exquisita, amb pendents moderats i fàcils de traçar.

Montorroio (2.862 m.) i Montsent de Pallars (2.883 m.) hivernal

Sortim de la central de Sallente, a la capçalera de la Vall Fosca, i remuntem el fort pendent caminant fins a l'antic carrilet de l'estany Gento. Ja amb els esquís remuntem els pendents progressius de la Coma de l'Espòs. Comencem a crestejar amb grampons per terreny fàcil, a vegades aeris, amb forts pendents i petites grimpades. La cresta és llarga i el panorama immens. Després del Montorroio baixem fins al coll on deixem els esquís per accedir al Montsent. Baixada excepcional per pales, comes i tubs, primer amb neu dura i més avall al dente.

Tuc de Ratera (2.861 m.) amb esquís

Sortim de bon matí des del refugi d'Amitges i pugem per uns lloms costeruts fins un collet sota la serra de Saboredo. Un llarg flanqueig en baixada, incómode pels blocs de les purgues, ens situa a la vall de Ratera. Remuntem fins al coll i voregem la base de la muntanya fins a encarar-la definitivament pel vessant sud. Fort pendent a l'aresta final, sense esquís. Baixada impressionant, primer amb fort pendent i neu nova. Més avall pales amples i suaus fins a l'estany de Sant Maurici.

Tuc de Saboredo (2.829 m.) amb esquís

Des de l'estany de Sant Maurici comencem a foquejar amb molta neu fins al refugi d'Amitges. Després d'una pausa i amb força vent i boira creuem el llac sota les espectaculars agulles d'Amitges i anem remuntant la coma. Pugem fort fins al coll d'Amitges, i sense esquís per forts pendents fins al cim (45º). Extraordinari descens directe pels tubs amb una capa d'uns 15 cm. de neu nova.

Pàgines

Subscriure a Lleida