Pic de la Pala Pedregosa (2.882 m.) hivernal

• 

  Primer tram amb esquís. Al fons els pics de Mariolo i Dellui

• 

  Estany Gento, amb les antigues construccions. Al fons el pic dels Vidals

• 

  Avancem per la Coma de l'Espòs, sota la Pala Pedregosa

• 

  Tram superior de la Coma de l'Espòs

• 

  Superem algun tram curt en pendent molt fort (45-50º)

• 

  El Pep grimpant pels grans blocs

• 

  La cresta es fa llarga, ja que la progressió en mixt és lenta

• 

  Gaudint de la baixada a les pales a la zona superior

Sortim a peu de la central de Sallente, i al cap d'una hora ens calcem els esquís. Remuntarem durant bona estona la llarga i fàcil Coma de l'Espòs fins a la collada. Calcem grampons, agafem el piolet i remuntem primer un fort pendent de neu (45-50º) fins a la part alta de la cresta. Grimpem per grans blocs, amb algun pas aeri, durant llarga estona fins assolir el cim. Baixem fent una llarga diagonal i un flanqueig per fort pendent. Bona esquiada per neu exquisita, amb pendents moderats i fàcils de traçar.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Central de Sallente, La Torre de Cabdella (Pallars Jussà)
• Distància: 12,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.265 metres
• Temps: 8:30 hores
• Dificultat: PD- / S2 / BEA
• Sensació de dificultat: Mitjana. Tram de cresta mixt, amb fort pendent de neu i grimpada per grans blocs. Passos aeris.
• Cartografia: Vall Fosca - Montsent de Pallars, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Central de Sallente	00:00	00:00	0
Antic carrilet de l'Estany Gento	01:16	01:16	2,0
Mirador natural Estany Gento	01:24	02:40	3,1
Collada de la Coma de l'Espòs	01:45	04:25	5,5
Pic de la Pala Pedregosa	01:43	06:08	6,2
Collada de la Coma de l'Espòs	01:07	07:15	7,5
Antic carrilet	00:37	07:52	10,0
Central de Sallente	00:40	08:32	12,0

Crònica

Ens llevem d'hora per evitar les calorades primaverals del migdia i per no acabar gaire tard. Avui és diumenge, després de l'activitat cal tornar a casa i la Vall Fosca és lluny de gairebé tot. Precisament això la fa especial. Una zona poc poblada, amb molts racons verges i de gran bellesa. Resten a la zona d'Espui i la vall de Filià ferides de l'intent de construcció d'una estació d'esquí en plena febre de l'especulació urbanística. El projecte de l'estació i el complex residencial que l'acompanyava se'n va anar en orris, però les pilones, les pistes i les cases a mig fer empantaneguen l'entorn.

De nou, igual que el dia anterior, farem una sortida muntanyenca amb el Pep, barrejant esquí i alpinisme fàcil. Com que sabíem que havíem de tornar a pujar pel mateix camí que el dia anterior, havíem deixat els esquís amagats sota unes mates de neret just al punt on s'acaba la neu contínua. Així des de la central de Sallente sortim al voltant de les 7 del matí caminant. Pugem pel camí que fa diagonal fins a creuar-se amb el que puja directament de la presa, i anem fent les zetes del camí empinat fins que trobem els esquís, poc abans de creuar-nos amb el camí de l'antic carrilet.

Intentem creuar algun dels túnels i anar en direcció a l'Estany Gento, però els túnels estan obstruïts. Ens emboliquem una mica intentant voltar per sobre de l'itinerari del trenet, però finalment ens situem en un mirador natural sobre l'estany Gento, amb bones vistes. Fem una pausa i ens mirem les opcions. De nou veiem que el sector del refugi de la Colomina i els pics de l'entorn són poc esquiables, i decidim tornar a pujar per la Coma de l'Espòs, que ens garantirà una bona baixada. Davant tenim el Pic de la Pala Pedregosa, un cim poc habitual però que té un bon aspecte. Decidim pujar per la coma fins a la collada i llavors intentar la cresta.

Passem vora un petit estanyol que comença a mostrar símptomes de desglaç i ens encaminem per pales amples cap a la collada. Queda just davant nostre, per sota de la Pala Pedregosa. Per evitar el pendent més fort que hi ha just per sota la pala, a la nostra esquerra, anem a voltar més per la dreta, buscant un traçat una mica més llarg però força més suau. Tot aquesta zona és molt oberta, i es poden triar diferents línees ascendents, buscant el pas més còmode o la millor neu.

Tot i que el dia d'avui és molt més agradable que l'anterior, quan feia molt de vent i una sensació tèrmica baixíssima, la nit ha estat força freda, i la neu és dura, en alguns punts molt dura. Com que el pendent no és molt accentuat això no és cap problema, però en algun pujador més fort els cantells han de treballar de valent. Anem encadenant pales amples amb alguns petits tubs, sempre en la gran coma de l'Espòs. Ens movem en direcció est a bon ritme, millor el del Pep que el meu.

Al cap d'una bona estona d'anar pujant tot gaudint de la placidesa del paisatge i la sol·litud de l'entorn fem cap a la Coma de l'Espòs, on ja havíem estat també el dia anterior. Si el dia anterior havíem anat cap al sud buscant la cresta del Montorroio, avui anirem cap al nord a buscar la cresta de la Pala Pedregosa, que en algun dels mapes de l'Alpina es relaciona com a Crestes dels Estanys. Després d'una petita pausa deixem els esquís, ens calcem els grampons i piolet en mà comencem a remuntar un forta pendent de neu per accedir a la part superior de la cresta.

La neu és sòlida però no glaçada, ideal per progressar amb grampons. Pugem una primera llengua de neu en fort pendent, d'uns 45 o potser 50º en algun punt. Avancem vora la roca, per evitar que pogués baixar alguna de les llengües. De fet hi ha restes d'algunes purgues recents. Pugem fins que la llengua de neu s'acaba i hem de continuar mig grimpant per roca descomposta poc agradable. Poc més amunt ja grimpem per uns blocs més estables fent algun passet aeri. De nou un tram de neu en fort pendent i ja ens situem a la part alta de la cresta, on s'ajau fins esdevenir pràcticament horitzontal.

Un cop a cavall de la cresta cal anar sortejant grans blocs de granit, grimpant i desgrimpant, i en alguns trams creuant franges de neu. Així doncs continuem amb grampons i per terreny mixt i més incòmode que no pas difícil. Cal fer de nou algun passet aeri, però res complicat. Sí que cal parar atenció en no abocar-se massa cap al cantó nord-est, on la cresta és molt aèria i podem veure-hi grans cornises. Per aquest vessant hi ha una paret vertiginosa de 400 metres de desnivell, pràcticament vertical. En canvi pel vessant oposat, el que dóna a l'estany Gento, el pendent és més progressiu.

Anem avançant pel fil de la cresta, buscant el pas més còmode i evitant les dificultats principals. La cresta és molt més llarga del que ens semblava des de baix, i quan veiem la fita que marca el cim ens desanimem una mica ja que queda encara molt trajecte. Però ja que som aquí hi acabarem d'arribar. Continuem grimpant i desgrimpant, i passant alguns trams de neu, així que anem amb grampons. Poc abans del cim hi ha una marcada bretxa, de manera que primer baixem una mica i després pugem per un fort pendent mixt, grimpant amb compte. Totes les grimpades són fàcils (II), però és un terreny esquerp d'alta muntanya, en alguns punts aeris.

Després de gairebé dues hores de crestejar assolim el cim, coronat per una gran fita de pedra. Pel cantó est, com ja comentàvem, hi ha un pendent molt fort que s'aboca cap al vessant de Llessui. Cap al nord, a pocs metres l'esmolat pic de la Mainera, que vam pujar l'any anterior, però amb poca neu. Més enllà destaca la bonica silueta del Peguera, un cim al qual tinc devoció per la seva impecable estètica, i que també vam pujar en travessa fa un temps. A l'oest tenim tota la zona lacustre prop del refugi de la Colomina, amb el gran Estany de Mar que destaca per la seva magnitud. Tots els estanys encara estan glaçats excepte el Gento, que contrasta pel seu color fosc. Desenes de cims es poden contemplar des d'aquest aeri mirador, des de la Pica d'Estats, l'Aneto i la majoria dels grans cims del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, del qual estem a la zona perifèrica.

Tornar a desfer tota la cresta ens portaria una bona estona, especialment en els trams més drets de l'inici. Veiem però una alternativa per enllestir més ràpid. Farem una llarga diagonal pel vessant de l'estany Gento, baixant fins a voltejar la muntanya a mitja alçada. Aquest vessant, tot i que té pendent considerable, es pot fer còmodament amb els grampons, evitant els diferents blocs, més petits que no pas dalt la cresta. Hem de mirar de no baixar massa, ja que després hauríem de pujar molt. Mirem les fotos que hem fet d'anada, a la coma, per veure quin seria el millor pas, i ho encertem força.

Baixem uns 200 metres de desnivell fent una llarga diagonal fins arribar a l'aresta oest de la Pala Pedregosa, en un punt en què aquesta es suavitza. Creuem l'aresta i canviem de vessant, ara per encarar una pala de neu que creuarem de través. Farem un llarg flanqueig ja encarats cap a la collada de la coma de l'Espòs. En aquest flanqueig baixem lleugerament, però sense perdre gaire alçada. Aquí el pendent de neu és fort, i cal anar amb molt de compte. No baixem gaire ja que no volem flanquejar per la part ampla de la pala, la qual té una forta inclinació, és gairebé el migdia i és millor ser prudents de cara a les allaus de fusió. Així doncs flanquegem vora les roques i avancem separats fins que al final hem de baixar més vora unes roques i passar per sota uns grans blocs. Passats aquests blocs ja som prop de la collada, i només ens caldrà remuntar uns escassos 50 metres de desnivell.

A la collada de la Coma de l'Espòs fem una pausa i mengem. Portem moltes hores d'activitat i un fort desnivell. En acabat ens cordem fort les botes i deixem lliscar les taules sobre una neu deliciosa, compatada per sota i una fina capa de neu primavera que es deixa esquiar de mil meravelles. El pendent és prou marcat per divertir-se baixant, i alhora prou suau per fer-ho sense dificultat. Practiquem doncs un esquí-plaer molt agradable, enllaçant petites comes, amples pales i alguns tubs amb una mica més de salsa. Tot plegat molt entretingut, tant que es fa curt, i baixem fins on s'acaba la neu en poca estona, això sí, la més divertida del dia.

Ben satisfets de la ruta i l'esquiada carreguem els esquís a les motxilles i desfem el costerut camí que baixa cap a l'embassament de Sallente. De nou una jornada dura però molt gratificant. Hem tornat a combinar l'esquí amb l'alpinisme de baixa dificultat. Hem fet una bona grimpada per la cresta, gaudint d'un paisatge aeri i sever, i ho hem arrodonit amb una excel·lent baixada que hauríem fet durar molt més. Tanquem així un interessant cap de setmana d'esquí i alpinisme a la capçalera de la Vall Fosca, ple d'emocions i bons moments.