Montorroio (2.862 m.) i Montsent de Pallars (2.883 m.) hivernal

• 

  Las pujada és relativament suau, amb algun pujador més dret

• 

  L'Estany Gento, vist des del serrat del Bony de Cornera

• 

  Pujant per pales amples, amb el Montorroio darrere

• 

  Avancem per la carena, amb el Montorroio davant i el Montsent més lluny

• 

  Cal grimpar en algun punt pujant cap al Montorroio

• 

  Per la carena en direcció al Montsent de Pallars

• 

  Aresta summital del Montsent de Pallars

• 

  Baixant cap al fons de la Vall Fosca

• 

  Baixem per comes i tubs molt esquiables, i amb neu excel·lent

Sortim de la central de Sallente, a la capçalera de la Vall Fosca, i remuntem el fort pendent caminant fins a l'antic carrilet de l'estany Gento. Ja amb els esquís remuntem els pendents progressius de la Coma de l'Espòs. Comencem a crestejar amb grampons per terreny fàcil, a vegades aeris, amb forts pendents i petites grimpades. La cresta és llarga i el panorama immens. Després del Montorroio baixem fins al coll on deixem els esquís per accedir al Montsent. Baixada excepcional per pales, comes i tubs, primer amb neu dura i més avall al dente.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Central de Sallente, La Torre de Cabdella (Pallars Jussà)
• Distància: 14,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.460 metres
• Temps: 8:50 hores
• Dificultat: F+ / S2 / BEA
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Ruta llarga i amb fort desnivell. Tram de cresta sense esquís, amb alguna petita grimpada.
• Cartografia: Vall Fosca - Montsent de Pallars, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Central de Sallente	00:00	00:00	0
Antic carrilet de l'Estany Gento	01:18	01:18	2,9
Serrat del Bony de Cornera	00:50	02:08	4,4
Collada de la Coma de l'Espòs	01:06	03:14	6,1
Cap de la Solana del Tron	00:50	04:04	6,4
Montorroio	00:25	04:29	6,9
Coll d'Entremonts	01:04	05:33	7,9
Collada de Coma Plana	00:25	05:58	8,3
Montsent de Pallars	00:30	06:28	9,1
Tossalet de la Coma	00:40	07:08	10,0
Antic carrilet	00:44	07:52	12,3
Central de Sallente	00:59	08:51	14,2

Crònica

La Sílvia i un grup de gairebé 40 noies participen en les Jornades per a dones alpinistes a la Vall Fosca que organitza la FEEC i que té com a privilegiat centre d'operacions el refugi de Colomina. Aprofitant l'avinantesa amb l'amic Pep, company de múltiples aventures, decidim agafar els esquís i enfilar alguns dels cims d'aquesta increïble zona, al nord del Pallars Jussà, a l'àrea perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Sortim de central reversible de Sallente, al fons de la presa homònima. S'hi arriba per la carretera que remunta tota la Vall Fosca, passant per La Pobla de Segur, Senterada, la Pobleta de Bellveí, La Torre de Cabdella i Cabdella. Al final de la carretera trobem la presa, i encara més al fons la central, on hi ha també el telefèric que puja a l'estany Gento els mesos d'estiu. Com que sortim una mica tard la Pilar ens acosta fins a la punta de la presa, on marxa el camí costerut i zig-zaguejant que puja cap a l'estany Gento.

A la part baixa no hi ha neu, així que amb els esquís a la motxilla remuntem el fort pendent de la part baixa de la canal de Pigolo. Després de gairebé una hora de pujar fort trobem neu contínua i ens calcem els esquís. Poc després arribem a l'antic carrilet de l'estany Gento.

El carrilet, construït a principis del segle XX, va servir per transportar tot el material necessari per a la construcció de les preses i l'aprofitament hidroelèctric de l'estany Gento i els 26 estanys superiors interconnectats. Era un carrilet de sang, o sigui que la tracció era manual o amb animals. Faldejava el Montsent de Pallars, des de la Cambra d'Aigües fins a l'Estany Gento. Des de la Central de Cabdella fins a la Cambra d'Aigües hi havia un funicular que pujava i baixava les vagonetes, paral·lel a la tuberia d'aigua, i que superava més de 800 metres de desnivell en 2 quilòmetres.

El recorregut de l'antic carrilet, del qual encara resten les vies, es pot recórrer fent una bonica i planera excursió que permet creuar 6 túnels excavats a la roca. Fa un temps vam recórrer l'itinerari del trenet, el mateix dia que vam pujar el Montsent de Pallars.

La idea inicial era arribar-nos fins a l'estany Gento i allí decidir quin cim faríem, però els túnels de l'antic carrilet estan obstruïts per la quantitat de neu. Decidim continuar pujant per la canal de Pigolo, que té una bona innivació. Avancem uns metres, però aviat deixem la canal pròpiament dita per tendir a l'esquerra i anar a buscar el barranc de la coma d'Espòs.

Remuntem algun pujador més accentuat i accedim a un gran plató situat a l'est de l'estany Gento, força per sobre. A l'extrem del plató hi ha un mirador natural sobre l'estany Gento i el seu circ. Des d'aquest mirador també veiem cap al nord la Pala Pedregosa i l'ampla coma sota seu. És la Coma de l'Espòs, que anirem remuntant.

Foquegem còmodament, guanyant alçada progressivament per terreny molt obert i amb generosa innivació. El terreny és molt ampli, i es pot pujar per molts llocs diferents. Simplement cal tenir la vista posada a la collada que separa la Pala Pedregosa i el Montorroio. Busquem la traça que ens sembla més lògica i alhora asseguible, buscant els pendents suaus.

Remuntem la coma, enllaçant petits tubs de pendent suau amb algun pujador més dret, però sempre per terreny fàcil. La neu és força dura en la majoria del trajecte, tret dels punts on el vent l'ha acumulat i queden plaques de neu recent. El terreny és obert i no és allavós, principalment perquè el pendent és suau.

Anem tendint cap a la collada, i el pendent s'incrementa en els darrers metres. El vent també s'incrementa fins a fer-se molest en arribar al coll (2.639 m.) Canviem esquís per grampons, i carreguem les fustes a la motxilla. Comencem a resseguir la cresta en una llarga travessa mixta de neu i roca. La cresta és fàcil, pràcticament sempre caminant, però en algun punt haurem de grimpar i en algun altre superar forts pendents.

El primer tram per la cresta del Montorroio té força pendent, principalment sobre neu, però amb alguna petita grimpada. En pocs minuts accedim al Cap de la Solana del Tron (2.809 m.), un cim secundari enmig del crestall. Baixem uns metres i avancem de pla amb la gran mola del Montorroio davant nostre i el cap del Montsent de Pallars que es veu molt lluny. El Montorroio té un peculiar color rogenc pel tipus de roca.

Ens anem apropant a la base del con summital del Montorroio. Sembla força dret, i haurem de mirar-nos bé per on pujar. En apropar-nos-hi veiem que serà més fàcil pujar enllaçant les diverses llengües de neu, seguint la mateixa cresta. La pujada és força dreta, i després d'algun pas grimpant hem d'afrontar un fort pendent (uns 40º) sobre neu. Una bona pujada ens deixa al cim, d'àmplies perspectives, sobretot cap al Montsent, que mostra la seva cara més feréstega.

Hem de baixar més de 200 metres de desnivell fins a la Collada d'Entremonts. El vent fueteja fort, sobretot als colls. Baixem primer per un pendent de neu, i pugem un petit promontori. Tot seguit cal baixar molt fort per una tartera, on no hi ha neu. Arribem a la collada d'Entremonts, que té un nom ben escaient, ja que està situada equidistant entre el Montorroio i el Montsent de Pallars. Busquem un recer i mengem una mica, ja que portem moltes hores de ruta. Reprenem la marxa aviat, ja que el fred és intens. Creuem un tram pla i pugem lleugerament fins a la collada de Coma Plana, on deixarem els esquís i les motxilles.

Tenim davant nostre l'aresta summital del Monsent de Pallars. Deixem els esquís perquè el tram superior no és esquiable. Ha ventat molt i no hi ha continuïtat en el mantell. Baixem encara uns metres i comencem a pujar per forts pendents de neu d'uns 40º. Poc més amunt la neu és combina amb roca, i cal mig grimpar en alguns punts. Finalment assolim l'aresta del cim, que té una considerable cornisa abocada cap a llevant. Resseguim l'aresta a distància prudencial del fil i amb un últim esforç acabem d'arribar al vèrtex geodèsic que marca el cim del Montsent de Pallars (2.883 m.)

El fred fa que no ens entretinguem gaire al cim, prou però per observar el vastíssim i contrastat paisatge de 360º que tenim davant dels nostres ulls. A llevant la vall d'Àssua i Llessui al fons; a l'horitzó el Cadí. Cap al sud el Coll de Triador i el Tossal dels Altars, on hi havia hagut l'antiga estació d'esquí de Llessui. Cap a l'oest el poble de Cabdella es desploma 1.400 metres de desnivell sota els nostres peus en una línia molt directa; al seu darrere la vall de Filià. Finalment cap al nord el Montorroio en primer terme, i més enllà sobresurten els pics del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb el bellísim Peguera que destaca entre ells, tant per la seva alçada com per la silueta punxeguda.

Baixem del cim fent una diagonal per la cara oest, lleugerament per sota de l'aresta, evitant així el fort vent. El darrer tram fins al coll és més dret i baixem amb compte. Un cop al coll de la Coma Plana remuntem uns metres fins on havíem deixat els esquís. Ens els calcem i iniciem el descens.

La neu del tram superior és molt dura, pràcticament glaçada. Els cantells treballen de valent. Baixem unes primeres pales amples i amb pendent suau. Mica en mica anem enllaçant pales més amples amb alguns tubs molt divertits. Hi ha moltes línies possibles, però anem enllaçant la que ens sembla més lògica. Evitem tendir massa cap a l'esquerra, ja que pujant hem vist que hi ha algun pas poc viable amb esquís. Busquem la línia principal de la canal de Pigolo i anem baixant.

La qualitat de la neu és molt millor a mesura que baixem, i la neu dura dóna pas a una fina capa de neu primavera tova sobra una base més sòlida que permet un esquí fàcil. Tot i això cal parar atenció ja que en alguns punts hi ha acumulacions de neu recent i en altres neu encara molt dura. El pendent és moderat en tot el recorregut (S2), i no té cap dificultat. En algun dels tubs el pendent és més accentuat, però suficientment ample per traçar còmodament. Gaudim com xics d'un esquí còmode i plaent en un entorn privilegiat, entremig de grans muntanyes.

Esquiem fins una mica més avall del traçat de l'antic carrilet. Com que l'endemà tenim intenció de tornar amaguem els esquís sota unes mates de neret, i així ens estalviarem de baixar-los avui i pujar-los demà. Baixem caminant pel camí de les zetes que baixa cap al pantà de Sallente. Agafem la variant de baixa a la dreta cap a la central, on acabem la ruta d'avui.

Ha estat una ruta dura i molt alpina, una combinació d'esquí i alpinisme. Tot el tram de cresta l'hem fet amb els esquís a la motxilla. Els Crestells del Montorroio no és una cresta complicada però sí llarga, i cal grimpar en diversos punts. Les vistes en tot moment són excepcionals, i l'ambient alpí immillorable. Dos cims notables al límit dels dos Pallars, en la línia limítrofa entre les valls Fosca i d'Àssua.